La parella de Pérez Llorca és funcionària després d'una estabilització i des de fa dos anys: les dades errònies del president

“És funcionària, va aprovar l’oposició, però té el pecat per a l’esquerra que és la parella del president de la Generalitat Valenciana”. El president Juan Francisco Pérez Llorca es va pronunciar així dijous passat 26 de març (vegeu el vídeo) en la sessió de control de les Corts Valencianes per a defensar el fitxatge de la seua parella, Vanesa Soler, per la Diputació de València amb un sou de 52.000 euros, el doble del que percebia en la seua destinació anterior en l’Ajuntament de Finestrat.

No obstant això, les afirmacions del cap del Consell modula la realitat, ja que Soler només va consolidar la seua plaça fins a 2024 en un procés d'estabilització, encara que segons requerixen fonts del Palau de la Generalitat “en 2008 aprova una oposició, pren posesió del càrrec i assumix les mateixes obligacions bàsiques que qualsevol empleat públic”. Així ho va reconéixer indirectament el propi Ajuntament de Finestrat quan va publicitar el 12 de gener de 2024 la presa de possessió de nou funcionaris, en el marc del procés d'estabilització. Es tractava de “empleats que han estat ocupant amb caràcter temporal de manera ininterrompuda amb anterioritat a l'1 de gener de 2016” i que “han superat tots els processos establits”. Quatre d'aquells nou (entre ells la parella de Juan Francisco Pérez Llorca), amb categoria d'administratius, van passar així a ser funcionaris de carrera de l'Administració General.

El mateix Pérez Llorca, llavors alcalde de Finestrat, va expressar la seua “il·lusió” i va avalar el “fabulós treball” dels funcionaris estabilitzats. “En nom de tota la localitat, he d’agrair-los la seua tasca i, sobretot, animar-los a continuar treballant com han fet fins ara”, va afirmar.

La parella del president va entrar a treballar en l’Ajuntament de Finestrat el 2007. Després de la victòria de Honorato Algado, l’alcalde popular va ocupar en el consistori una tanda de 34 simpatitzants del PP, entre ells Vanesa Soler, filla d’un apoderat del partit. Els dos anys i mig següents va ser secretària de direcció de la Regidoria de Recursos Humans, en mans aquells dies de l’edil Pilar Martínez Salazar.

Encara que constava com a funcionària eventual, la Diputació de València va reconéixer aquest període per a atorgar-li la comissió de serveis la parella de Pérez Llorca. Comptant el període en què Soler va ser funcionària interina (entre el 2010 i el 2024) i els dos anys següents, ja estabilitzada com a funcionària de carrera, la candidata es va imposar a les altres quatre aspirants. La institució provincial no va tindre en compte el treball en una categoria inferior (d’auxiliar administratiu) d’una de les candidates, que es va incorporar a la funció pública molt abans (eln 1989), deixant via lliure per a seleccionar a la funcionària de Finestrat.

A més, Pérez Llorca va adduir, en les seues primeres declaracions després de la polèmica per la comissió de serveis, que la seua parella era “funcionària de carrera fa més de 20 anys” i va defensar el procés de selecció. No obstant això, la dona a penes estava des del 2024 com a funcionària de carrera, després d’haver sigut interina durant el període anterior.

En la mateixa compareixença de dijous en les Corts, Pérez Llorca també va patinar quan va dir que la vacant de secretària de direcció del Centre d’Assistència a Municipis de la Diputació, coberta per urgència, es va oferir el juliol del 2025, moment en què ell encara no era president. La realitat és que el juliol de l’any passat es va aprovar, es va crear al novembre, però es va oferir el 28 de gener, dos mesos després de la seua presa de possessió. L’anunci tan sols es va publicar en el tauler virtual de la pàgina web de la Diputació de València durant tot just huit dies, del 28 de gener passat al 4 de febrer, tal com ha informat aquest diari.

El criteri d’idoneïtat, determinat una vegada els candidats van presentar les seues sol·licituds, va restringir l’experiència laboral als llocs d’administratiu C1 i, també, a la trajectòria com a secretària de direcció. Amb aquest criteri discrecional, Vanesa Soler es va imposar a la resta de les candidates.