Eleccions europees: quins valencians tenen possibilitat d'obtindre escó a Brussel·les el 26M

El pròxim 26 de maig se celebren eleccions al Parlament Europeu per a renovar els seus 750 escons. Al no haver-hi un acord per a l'eixida del Regne Unit de la Unió Europea, Espanya disposarà de 52 escons a triar per al període 2019-2024. Actualment, l'Eurocambra està dominada pels conservadors del Partit Popular Europeu, que té 217 escons, mentre que el Partit Socialista Europeu compta amb 186, els liberals amb 68 i les esquerres, amb 52 escons.

Segons l'últim CIS, elaborat abans de les eleccions generals i publicat aquest dijous, el Partit Socialista guanyaria les eleccions europees amb entre 17 i 18 representants a Brussel·les, seguits del PP, que baixaria a 12; de Ciutadans, que pujaria a 9, i d'Unides Podemos, que pujaria a 8. El baròmetre no dona representació a Compromís per Europa, candidatura liderada per Jordi Sebastià i en la qual s'integra Compromís i per la qual no s'ha preguntat, que en els anteriors comicis va obtindre el mateix representant gràcies a un pacte amb Equo.

En l'àmbit valencià, el debat que ha centrat els últims mesos ha sigut el pal de Brussel·les a la citricultura mediterrània amb la negativa del Parlament Europeu a aplicar la clàusula de salvaguarda i protegir al mercat valencià davant la competència de països extracomunitaris. Tots els partits a excepció de Ciutadans han inclòs a veus valencianes entre els llocs amb possibilitat d'obtindre escó. Aquests són els eurodiputats valencians que poden recollir la seua acta després del 26 de maig:

Esteban González Pons, número 2 del PP. En el PPCV el presenten com “el valencià més internacional”. És una de les seues millors cartes de presentació i el seu nom va sonar com a possible candidat per a la ciutat de València, encara que finalment la seua sort l'ha mantingut en les llistes europees. Després d'eixir de la Generalitat Valenciana, on va ser conseller de diverses carteres amb Francisco Camps, entre elles la de Relacions Institucionals, amb responsabilitats en Comunicació, va passar a ser portaveu del Grup Popular en el Parlament Europeu. Pons ha substituït durant aquest mandat l'exministre Miguel Arias Cañete i el seu nom sonava com a número uno per a les llistes d'aquests comicis europeus, encara que finalment ha repetit com a número 2. El dirigent popular ha estat molt pendent dels canvis polítics a Veneçuela i va acudir a aquell país al febrer per a reunir-se amb l'autoproclamat president interí Juan Guaidó quan es van produir els disturbis a la frontera. González Pons va acudir convidat per l'Assemblea Nacional amb una delegació del Parlament Europeu, però li van impedir l'entrada a Caracas.

Jordi Sebastiá, número uno de Compromís per Europa. L'eurodiputat de Compromís ha anat teixint durant aquest últim any una xarxa d'aliances pel territori espanyol per a conformar una nova candidatura. Compromís per Europa integra dos eurodiputats de Primavera Europea i En Marea que van concórrer per separat. També inclou en les seues llistes a candidats de Chunta Aragonesista, Nueva Canariea, Mes per Mallorca, Iniciativa, Partido Castellano, Coalición por Melilla, Caballas de Ceuta, Izquierda Andalucista y Verdes de Europa. La coalició pretén una Europa més “social, feminista i sostenible” i, per part de Sebastià, ser el “lobby” valencià a Brussel·les. La candidatura ha recorregut davant la junta electoral la seua exclusió del debat d'RTVE, que sí que admet a Vox.

Inmaculada Rodríguez-Piñero, número 6 del Partit Socialista. Com al candidat popular, l'avala una àmplia trajectòria en política. Després de ser diputada en el Congrés, va passar a la secretaria d'Infraestructures, dependent del Ministeri de Foment. La socialista ha portat iniciatives sobre infraestructures ferroviàries, com la inclusió dels eixos Sagunt-Saragossa com a prioritaris, la qual cosa permet al Govern comptar amb fons europeus per a finançar aquests trams tan demandats per les indústries de la zona. També ha centrat les seues últimes accions en la defensa dels cítrics valencians, encara que Brussel·les no acceptara el plantejament. Ara, l'eurodiputada es planteja com a reptes “obrir noves oportunitats de mercat per a les empreses valencianes, defensar els interessos dels sectors productius i acostar Europa als valencians”.

Esther Sanz, número 7 d'Unides Podem Canviar Europa. És la marca electoral de Podemos i Esquerra Unida per a concórrer al Parlament Europeu, la primera institució a donar representació al partit morat. Sanz és treballadora social i membre del Consell Ciutadà de Podemos. La seua candidatura, de les poques que estan tractant el tema de la immigració, busca avançar cap a “una Europa dels drets humans”, una “Europa oberta, feminitzada, sostenible, democratitzada i on s'aconseguisca la redistribució en favor dels més vulnerables”, segons van explicar en la seua presentació. Segons el CIS, Unides Podemos obtindria un millor resultat que en les últimes eleccions amb huit representants a Brussel·les, per la qual cosa Sanz podria ser eurodiputada durant els pròxims cinc anys.

Per part de Ciutadans no s'ha inclòs a valencians en els llocs d'eixida. Per a trobar-los cal baixar als llocs 38, 39 i 40, on figuren Maribel Torres, Rubén Maestre -el defensor del seu programa en el debat d'À Punt- i Jaime Ruiz de Lope Valero.