Els mitjans públics valencians ja tenen qui els vigile

La cosa més habitual en una democràcia és que els mitjans de comunicació estiguen deslligats del poder polític i el seu govern. Fins i tot als països anglosaxons, fervents defensors de la desregulació del mercat, hi ha un òrgan independent que regula els mitjans de comunicació. La Comunitat Valenciana comença a eixir d’aquesta anomalia democràtica amb la constitució del Consell de l’Audiovisual dimecres passat, un organisme previst en l’Estatut d’Autonomia que es va materialitzar en una llei aprovada per les Corts Valencianes el 2018, però que no va ser fins fa un mes que va començar a arrancar. A Espanya, només Catalunya i Andalusia tenen organismes d’aquest tipus, mentre que a Alemanya s’organitzen en funció dels länder.

Inspirat en el model francés, el Consell de l’Audiovisual valencià tindrà la seu a Castelló de la Plana i assumirà les funcions que fins ara venia exercint la Secretaria de Comunicació de Presidència de la Generalitat Valenciana, càrrec que va ocupar fins al 2019 el que n’ha sigut nomenat president, José María Vidal. Vidal és un dels escassos experts en dret de la comunicació –és professor del departament de Dret Constitucional a la Universitat de València– i pertany a la minoria que compleix els requisits per a exercir un càrrec públic d’aquestes característiques en el Govern del Botànic. Amb la posada en marxa de l’organisme, la Secretaria Autonòmica de Comunicació començarà a buidar-se de poder i a centrar-se en comunicar l’acció del Govern.

Els mandats dels consellers excedeixen els de la legislatura, amb períodes de cinc anys renovables per cinc més, a fi de desvincular les seues decisions de les del Govern autonòmic i les majories parlamentàries. L’organisme té capacitat propositiva, competència reguladora i potestat sancionadora. Entre les seues decisions més urgents estan desbloquejar la presidència de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació, organisme gestor d’À Punt Media. Segons la norma, el Consell de l’Audiovisual proposarà tres candidats a la presidència del Consell Rector de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació i les Corts Valencianes, a través de la comissió de radiotelevisió pública, n’elegirà el president.

La presidenta en funcions, Mar Iglesias, secundada pel consell, manté des de desembre un pols amb el Palau de la Generalitat per a poder dirigir l’ens públic amb un contracte concorde a la seua responsabilitat, cosa que qüestiona l’Advocacia de la Generalitat, que considera que un càrrec en interinitat no pot gaudir de la mateixa situació que un d’elegit des del Parlament autonòmic. Una vegada es desbloquege la presidència, la Corporació i la comissió parlamentària hauran d’abordar la fusió de la Corporació i la Societat en un mateix ens, un plantejament a què urgeix el seu director, Alfred Costa.

Segons la llei de creació de l’organisme, entre les seues funcions estan vetlar pel compliment de la legislació vigent sobre publicitat en tot allò relatiu als continguts; garantir els drets de la joventut, la infància i l’adolescència, tercera edat, persones amb diversitat funcional, migrants i altres col·lectius necessitats de més protecció –en els continguts i la publicitat–; vetlar per la igualtat de gènere i la presència del valencià. El Consell de l’Audiovisual haurà de remetre informes sobre el funcionament dels mitjans de comunicació públics, el compliment del mandat marc i l’impacte econòmic d’aquests a la comissió parlamentària encarregada del sistema comunicatiu audiovisual.

El Consell de l’Audiovisual tindrà entre les seues funcions les adjudicacions de llicències de mitjans de comunicació, una assignatura os en l’executiu autonòmic. El 2006, amb el Govern del PP, la Conselleria de Relacions Institucionals que dirigia Esteban González Pons va adjudicar en 14 demarcacions més de 40 freqüències de televisió digital terrestre, una decisió que va ser qüestionada i anul·lada pel Tribunal Suprem el 2012 per haver beneficiat empreses afins al partit. Entre aquestes estava Mediamed Comunicación Digital, propietat de l’empresari José Luis Ulibarri, imputat en la trama Gürtel. Ulibarri va enviar fa poc un escrit a l’Audiència Nacional en què confessava cinc delictes, entre aquests el pagament de suborns a Francisco Correa, capitost de la trama Gürtel, per a aconseguir adjudicacions a Boadilla del Monte (Madrid). El mateix empresari va muntar una xarxa comunicativa a la Comunitat Valenciana el 2007 sota la marca Tele 7, aliat amb diversos mitjans locals, que a penes va durar 3 anys, però que es va beneficiar en 13 de les 14 demarcacions que el Suprem va anul·lar. L’executiu del Botànic ha anat traient a concurs progressivament els lots de llicències de televisions locals, un sector en mínims d’audiència.

Per a la composició del sentinella de l’ètica dels mitjans de comunicació el Consell i les Corts Valencianes han escollit l’exdirectora d’À Punt, Empar Marco; Dolors López, Manuel Alberola, Àlvar Peris, Carmen Carretón i Anna Gimeno Berbegal com a vocals. El consell haurà d’elegir una vicepresidenta –l’estructura ha de ser paritària, també en el repartiment de poder– que tindrà dedicació exclusiva a l’organisme. Segons va manifestar el president de la Generalitat, Ximo Puig, en l’acte de presa de possessió dels vocals, l’òrgan constitueix un dels instruments “que garanteixen el pes de la societat civil per a generar el millor escenari possible” en què desplegar l’activitat econòmica, social i cultural“. Els mitjans de comunicació valencians ja tenen qui els vigile.