“No volem que EU esdevinga una simple delegació o sucursal de Madrid”
David Rodríguez és l’home elegit pel nucli dur del Partit Comunista del País Valencià (PCPV) per a disputar el lideratge d’Esquerra Unida (EU) als afins a Alberto Garzón. Dissabte, en l’assemblea de Paterna, la seua llista dirimirà forces, després d’un debat ben agre, amb l’encapçalada per la diputada Rosa Pérez Garijo.
Establit a Alfàs del Pi, on és professor d’educació física en un institut, Rodríguez té el currículum del fill perfecte de l’esquerra espanyola: gairebé 20 anys de militància i una experiència interminable en moviments veïnals al seu barri (el Grau de València), la universitat, el sindicalisme (STEPV) o la solidaritat internacional (Associació Amistat amb Cuba).
Quines diferències ideològiques hi ha entre les dues candidatures?
Se situarien en l’àmbit de la tàctica i de l’estratègia per a desenvolupar el nostre programa polític, més que en el contingut polític. Per a la nostra candidatura és fonamental la unitat interna després del debat col·lectiu de les diferents propostes i cal revitalitzar l’espai polític d’esquerres que representa Esquerra Unida del País Valencià (EUPV), i no esdevenir l’“ala esquerra” d’una nova organització o subjecte polític. EUPV és ja una organització plural que integra diverses sensibilitats de l’esquerra social i política valenciana, que ha de continuar buscant la unitat de l’esquerra.
La candidatura que jo encapçale treballa per recuperar l’EUPV que va nàixer fa 30 anys per a ser un espai de trobada de l’esquerra social i política. Volem recuperar la idea de moviment polític i social, amb un gran protagonisme de les bases, és a dir, els nostres militants, col·lectius i simpatitzants. La majoria dels integrants són militants de base als seus municipis i en diversos moviments socials, amb càrrecs públics que hi donen suport. En l’altra candidatura predominen càrrecs públics amb gestió de govern, més “institucional”. Per a nosaltres és fonamental l’organització i la mobilització social, que permeta desbordar les institucions, amb la faena coordinada dels nostres càrrecs públics que desenvolupen polítiques transformadores.
Una altra diferència és la manera com s’ha elaborat la candidatura. La que represente és fruit del debat entre les distintes organitzacions i sensibilitats d’EUPV. En el meu cas he estat proposat després d’un debat pel màxim òrgan del meu partit, el Partit Comunista del País Valencià (PCPV), i amb el suport d’altres sensibilitats. El nostre manifest també s’ha elaborat de manera col·laborativa i transparent. L’altra part no sé com ha elaborat les seues propostes de candidatura i polítiques.
I també ens diferencia el fet que volem continuar sent una federació amb autonomia, no una simple delegació o sucursal d’Izquierda Unida (IU), que perda sobirania respecte de la direcció federal.
Els seus contendents es presenten com a afins al líder d’IU. Són vostés menys pròxims a Alberto Garzón?
Garzón és el coordinador federal d’IU; per tant, és el coordinador de tots. A més, compartim militància també en el PCE. Tenim algunes diferències de plantejaments i estratègies des de la nostra candidatura, però no em sembla correcte utilitzar la figura del coordinador de totes com a argument per a l’enfrontament o la posició. És el moment de la unitat.
Pérez Garijo es presenta amb el lema ‘Una nova EUPV per a un nou país’: L’alternativa que vosté representa és la d’una EU antiga, dominada per la part ‘rància’ del PCPV i EU?
Entrar en el joc mediatitzat del que és “nou” contra el que és “vell”, tret de context, no ofereix una imatge global i real de la situació, ni hi trau legitimitat política o n’hi dóna. En el meu cas, jo no he estat càrrec públic en EUPV mai, provinc de la militància de base i dels moviments socials. Etiquetar de ranci o vell un discurs i una pràctica política per a traure-hi credibilitat pot portar-nos a la política espectacle o a la política condicionada pels poders econòmics i mediàtics. De fet, considere que una conseqüència d’aquestes etiquetes és el desplaçament cap a la dreta de les opcions i les actuacions polítiques en conjunt. En l’arc electoral, ens trobem pràcticament amb un desert ideològic en el centre esquerra. I des de la nostra candidatura entenem que aquest espai cal revitalitzar-lo. I en la mobilització social hem vist un “buidament” dels carrers, amb una delegació a través del vot perquè uns altres solucionen els problemes. Anem involucionant en democràcia participativa, renunciant al protagonisme de la classe treballadora i de les classes populars, a crear poder popular. Les experiències a Europa i en molts països de l’Amèrica Llatina demostren que cal una veu que plante cara a les polítiques capitalistes neoliberals, i tira cap a l’esquerra. Els càrrecs públics no són els protagonistes de la nostra candidatura, sinó que en són les bases, els referents als carrers, en els moviments i en els seus centres de treball. Per a nosaltres les institucions han d’estar al servei de la lluita social.
A més, cal recordar que el PCPV ha contribuït en els últims temps amb els seus debats i les seues aportacions a transformar el PCE i IU per als reptes del futur. EUPV s’ha de transformar en un moviment polític i social i abandonar les estructures “clàssiques” de partit, convertir els òrgans de direcció en òrgans de coordinació entre organitzacions, moviments i persones.
Per què no es vota la nova direcció per sufragi universal i directe, com demanava Pérez Garijo, en compte de fer-ho pel sistema de delegats?
EUPV va decidir en el màxim òrgan, el Consell Polític Nacional, el calendari i el reglament per a la nostra assemblea, dins dels nostres estatuts, per a permetre el debat assossegat dels documents polítics i d’estatuts juntament amb les valoracions de les propostes amb vista al futur. Per tant, és totalment vàlida i democràtica aquesta manera de desenvolupar l’assemblea. Fins ara sempre ha estat així. També és cert que hem tingut experiències per a elegir candidatures mitjançant primàries i mitjançant sufragi universal en els últims processos electorals, i no ha estat del tot modèlic ni el procés ni, com és evident, els resultats. Ara bé, des de la nostra candidatura apostem per revisar el funcionament de la nostra organització per a dotar-la de més, i millors, mecanismes de participació de les bases, inclòs el sufragi universal, però garantint un debat polític, de forma i de fons, que comporte una direcció política que siga la màxima expressió de la voluntat majoritària.
Dóna suport vosté a confluències com les d’Units Podem o A la Valenciana?
Les confluències no han de ser simplement aliances electorals si volem transformar la realitat. Les confluències electorals han de ser la conseqüència “natural”, lògica, del treball conjunt de l’esquerra social, política, sindical. En aquest sentit, l’experiència dels últims processos electorals ha demostrat que s’han de donar les circumstàncies i respectar la sobirania dels diferents agents de les coalicions.
En el meu cas, vaig ser candidat el 20D en Unitat Popular en un escenari molt complex, amb una candidatura unitària de les esquerres, que en les eleccions del 26J es va ampliar en la coalició A la Valenciana, on ens vam situar en condicions difícils, però en què la nostra militància va donar tot el seu suport i tot el seu treball. Ho vam fer amb la convicció de ser útils a la transformació.
EU està sota mínims després de la pèrdua d’ingressos pels mals resultats electorals de les autonòmiques del 2015. Cap on ha d’anar el partit?
EUPV ha de marcar una ruta pròpia i diferenciar el nostre espai polític de la resta de les formacions valencianes, que en el nostre cas és una organització d’esquerra transformadora, anticapitalista, republicana, feminista. Hem de donar prioritat a activar els conflictes socials en resposta a les polítiques depredadores que posen fi als drets i a les llibertats de la classe treballadora i les capes populars. Hem de potenciar el treball municipalista, en què hem crescut en nombre de representants i de governs locals, que han desenvolupat polítiques que han fixat les bases del canvi real, més enllà de la simple gestió del sistema. Hem de treballar amb l’esquerra social i política per teixir un contrapoder popular que permeta transformacions reals, des de la faena institucional, i reflectir la força del carrer. Sense mobilització social no hi haurà transformació real. Tot això permetrà recuperar força, unitat d’acció, il·lusió en la nostra militància, simpatitzants i votants, i en conseqüència augmentar la nostra visibilitat, representativitat i capacitat d’intervenció per a la transformació social.
