La geografia del terror: la Generalitat Valenciana habilita un mapa amb les fosses i vestigis del franquisme

La història d’Espanya de l’últim segle està plena de llacunes. Llacunes temporals, llacunes geogràfiques i, fruit de les anteriors, llacunes emocionals. És estrany trobar una persona que no conega els camps de concentració del nazisme, però quasi més estrany trobar-ne una que, si la seua família no ho va patir directament, situe els camps de concentració que el franquisme va crear a la Comunitat Valenciana. Entre el 1939 i el 1948 hi ha documentada l’existència de 49.

L’exploració d’aquests terrenys ombrívols ha sigut possible gràcies a historiadors, investigadors, antropòlegs, escriptors i activistes, que han suplit la faena de l’Administració pública fins fa una dècada. A la Comunitat Valenciana va ser en l’última legislatura que es va crear una conselleria amb competències específiques en memòria i qualitat democràtica, que va recaure en la representant que havia impulsat aquestes mesures des de la diputació. Tres anys després, la titular de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica, Rosa Pérez Garijo, ha presentat un portal que aglutina totes les faenes de recuperació de la memòria existents fins hui.

Sota l’epígraf Geografies del terror, la conselleria emmarca els espais que van viure la repressió més severa, entre els quals el cementeri de Paterna, on es concentren el nombre més gran de fosses i víctimes en territori valencià, o el camp de concentració d’Albatera, en què entre 12.000 i 15.000 persones van ser torturades. Geografies del terror és un dels apartats del web, que es dedica a la divulgació dels llocs i els episodis més sinistres de l’últim segle. En concret, pretén “destacar els espais en què el relat d’històries de por, dolor i extrema injustícia es fan insuportables, atesa la quantitat i l’intens dramatisme”.

El portal, presentat dimarts per la consellera i el director general de Qualitat Democràtica, Iñaki Pérez Rico, incorpora un cercador de fosses, fet juntament amb l’institut cartogràfic. Es tracta d’un mapa en què figuren totes les fosses localitzades, el nombre de víctimes i les que han sigut identificades en el banc de dades de la Generalitat. El mapa indica que fins hui s’han localitzat les restes de 2.166 víctimes en territori valencià, tant de la repressió franquista com combatents en la guerra civil, de les quals 225 s’han identificat i 373 estan pendents d’identificació.

Segons ha apuntat Pérez Garijo, “s’han excavat el 66% de les fosses comunes de la repressió franquista en territori valencià”, d’acord amb les últimes dades del Catàleg d’Exhumacions, incloses en la nova pàgina.

La titular de Qualitat Democràtica ha avançat que el pla d’Exhumacions de la Generalitat per al 2023 “inclou la investigació de 421 noves víctimes del franquisme i la dictadura en 49 fosses que es localitzen en els cementeris de Paterna, Castelló de la Plana i Alacant”. Les intervencions programades se centren en 42 fosses del cementeri de Paterna on es pretén localitzar 179 víctimes; una intervenció en el cementeri de Castelló de la Plana per trobar 228 persones; i en l’exhumació de la fossa VIII del cementeri d’Alacant, on està previst trobar 14 víctimes.