Héctor Illueca: “La reforma del sistema de finançament ha de ser un pas cap a un estat federal”

L’últim divendres d’agost, ben entrada la vesprada, el vicepresident segon de la Generalitat Valenciana Rubén Martínez Dalmau comunicava al seu equip la intenció de deixar la política i tornar a la universitat com a docent. Un parell de dies abans havia traslladat el seu malestar a qui hui és el seu successor, el director de la Inspecció de Treball llavors, Héctor Illueca. Aquest últim va valorar l’encàrrec amb la vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, i tots dos van convindre que el millor per a salvaguardar el projecte valencià era que agafara les regnes de la seua formació política.

Un mes després i amb tot just tres setmanes en el càrrec, el dirigent d’Unides Podem acaba d’aprovar el decret d’habitatges buits que va deixar a punt Dalmau i que forçarà els grans propietaris a mobilitzar els seus immobles per rebaixar els preus del lloguer. Com a vicepresident segon, té també les competències d’organitzar les polítiques verdes del Consell, on ha començat a marcar la seua agenda política per a l’any i mig que resta de legislatura, amb una visió federalista similar a la que defensa el president socialista Ximo Puig. L’exdirector de la Inspecció de Treball, pròxim al nucli dur de Podem, va aterrar al Palau de Pineda amb un conflicte a punt d’esclatar: el de l’elaboració dels pressupostos del Govern del Pacte del Botànic per al 2022.

Com va rebre la telefonada per a ser vicepresident segon de la Generalitat Valenciana?

La vaig rebre amb un immens honor, que és el que sentiria qualsevol valencià en rebre aquesta responsabilitat tan important i complexa. I amb un cert sabor agredolç, perquè deixe una cosa que estava fent molt a gust, portar la Direcció General de la Inspecció de Treball, amb projectes en marxa; això sempre comporta una certa amargor, però tinc molta il·lusió i sent molta responsabilitat.

Vosté arriba a mitjan legislatura, en vespres de la primera presa de contacte per a negociar els pressupostos i del debat de política general, que marquen l’inici del curs polític. Quines línies planteja com a vicepresident segon?

La cosa més fonamental és que he vingut a enfortir la unitat del Govern i a desenvolupar el projecte del Pacte del Botànic. Tenim idees i projectes i volem discutir lleialment amb els nostres socis. Hi ha dues idees que ens semblen fonamentals: el canvi de model productiu, amb la transició ecològica i l’evolució del nostre sistema cap a un de més sostenible i just; en segon lloc, la garantia dels drets socials. Els poders públics tenen l’obligació de convertir els drets socials en obligacions i de posar els mitjans i crear les estructures necessàries perquè siguen tan eficaços com els drets socials i polítics. En habitatge, el nostre objectiu serà aquest: convertir-lo en un dret dels ciutadans.

Com es concreta aquest canvi de model productiu i les polítiques de reforç de l’estat del benestar?

Quan parlem de model productiu, és molt important tindre en compte que no es tracta només de diversificar les estructures productives, sinó d’una cosa en què insisteix molt el professor Andrés García Reche: millorar les estructures productives que ja existeixen. Introduir criteris d’economia circular en sectors productius tradicionals, potenciar la innovació ecològica i el creixement en sectors com la construcció o el turisme és fonamental perquè el canvi de model productiu deixe de ser un eslògan. D’altra banda, la garantia dels drets socials té a veure amb la política fiscal i a tindre els mitjans i recursos necessaris perquè el nostre poble tinga la sanitat que mereix, l’educació que mereix, perquè el dret a l’habitatge siga una autèntica obligació dels poders públics, perquè les polítiques socials tinguen impacte. Són els plantejaments fonamentals que defensarem i discutirem lleialment amb els nostres socis de govern.

Ja ha emprat aquest terme unes quantes vegades. Què significa discutir lleialment?

Per a mi lleialtat és a dir sempre la veritat sobre les nostres posicions. Que les coneguen per nosaltres, no per la premsa; ser clars. I des d’ací estar disposats a discutir i arribar a una síntesi política beneficiosa per a la ciutadania. Crec que aquesta és la clau d’un Govern de veritat.

La seua arribada coincideix amb un canvi en la manera de negociar els pressupostos. Com veu aquest canvi i quines línies polítiques vol traslladar-hi?

La cosa fonamental és que estiga produint-se aquesta negociació. Després de sis anys en què els pressupostos es discutien conselleria per conselleria, aquesta vegada hem plantejat una metodologia diferent, que és la que he conegut en el Govern d’Espanya i és la que estem desenvolupant en els pròxims pressupostos. Es tracta que puguem discutir de política, de les grans línies estratègiques, quines han de ser les prioritats i parlar de debò de les polítiques de canvi de model productiu, que són necessàriament transversals, desborden per complet la compartimentació tradicional dels departaments administratius i ens obliguen a tindre un debat en profunditat; l’altra cosa matava la política. Ara estem en condicions de tindre un autèntic debat de país. Els nostres posicionaments fonamentals tenen a veure amb el canvi de model productiu, la transició ecològica, la garantia dels drets socials i amb l’enfortiment dels serveis públics.

Fa la sensació que el Govern del Pacte del Botànic pot estar fragmentat. La situació, des de l’últim conflicte públic, s’ha reconduït cap a una comissió negociadora en què participen totes les formacions. Quin ambient hi observa?

La meua sensació és que forme part d’un Govern de veritat. Un Govern que discuteix tots els temes, en què els socis tenen una posició pròpia en qualsevol assumpte i que és capaç d’arribar a una síntesi política. Crec que a hores d’ara totes les branques que integrem el Govern valencià som conscients que només units podem garantir la irreversibilitat de les conquistes socials i de les polítiques públiques. Només units som forts, una unitat des de la pluralitat i l’autonomia de cada projecte.

Una de les qüestions que van plantejar abans d’abordar aquesta comissió, en la reunió que va mantindre amb la vicepresidenta primera, Mónica Oltra, va ser la taxa turística, una qüestió en què insisteixen any rere any. Per què s’ha de plantejar ara de nou?

És un clàssic de Podem. Hi ha una idea clau que dona sentit a la proposta: una recuperació inclusiva. És molt evident que un dels efectes de l’activitat turística, com indiquen els estudis, és l’increment dels preus de lloguer i és molt evident que això perjudica els joves. Seria molt positiu que la taxa turística s’implantara i revertira en polítiques de lloguer jove i en l’emancipació dels joves. Van ser els grans perdedors de la crisi del 2008 i no podem permetre que torne a passar. És fonamental donar la mà i donar una resposta a una necessitat social. El leitmotiv d’aquests pressupostos ha de ser la recuperació inclusiva i que els sectors que van ser postergats s’incorporen a la construcció política del país.

Bon exemple de política transversal...

Clar. La complexitat de la societat de hui ho exigeix i hem d’estar a l’altura dels reptes del segle XXI. El turisme és un sector estratègic per a la nostra economia, però no descobrisc res si apunte alguns efectes com l’increment dels preus dels lloguers que limiten la capacitat d’emancipació dels nostres joves i que puguen forjar un projecte de vida. En aquest sentit, aquesta taxa turística pot ser una eina per a equilibrar el creixement econòmic i l’equitat social.

Què li va semblar el discurs del president Ximo Puig en el debat de política general?

Em va semblar un discurs interessant. Compartisc en bona part el diagnòstic i crec que cal concretar les polítiques públiques orientades a la transformació del nostre sistema productiu. Potser van faltar preguntes sobre com construirem les cases en cinc o deu anys, si ho farem amb procediments sostenibles; quines seran les nostres fonts d’energia o com serà la nostra alimentació en un context de crisi ecològica. En un debat de política general és fonamental plantejar sempre les qüestions en termes de país i aquestes són preguntes a què la societat i la política haurà de donar resposta. El canvi de model productiu té a veure amb polítiques concretes, no pot ser solament un eslògan.

I, per descomptat, l’aposta de la nostra força política i del conjunt del Consell per la reforma del finançament autonòmic, amb un matís fonamental: ha de ser un pas cap a una forma d’estat federal. Ha de ser un element més de la solució de la qüestió territorial. Espanya s’enfronta a la necessitat de reformar l’estructura territorial; el finançament és un aspecte central, però n’hi ha d’altres, es va parlar de competències com la gestió de Rodalia. Cal parlar de la reforma del Senat, que és antifederal, antidemocràtic i impedeix a les comunitats autònomes participar en la funció legislativa. L’actual forma política del senat exclou les comunitats autònomes de qualsevol possibilitat de participar en la construcció política de l’Estat. És el moment que la Comunitat Valenciana lidere el debat sobre la qüestió territorial i ho faça plantejant la necessitat d’evolucionar cap a un model federal que faça que el nostre Estat s’assemble més a Espanya.

La Comunitat Valenciana té l’oportunitat de liderar altres qüestions, com les polítiques públiques d’habitatge. Divendres, mentre s’aplaudia el resultat del referèndum a Berlín, favorable a l’expropiació d’habitatges a fons d’inversió, s’ha aprovat el decret valencià que obliga els grans tenidors –agents immobiliaris amb més de 10 habitatges en propietat– a mobilitzar els habitatges deshabitats. Què persegueix?

Diré una cosa molt evident: les cases són per a viure-hi. I això significa que, en el cas dels grans tenidors que posseeixen habitatges buits, el dret de propietat que reconeix l’article 33 de la nostra Constitució està subjecte a una funció social i, en cas de no complir-la, pot entrar en col·lisió amb el dret a l’habitatge. Hi ha una demanda creixent de lloguer a la qual l’oferta no dona una resposta i hi ha un estoc gegantesc d’habitatges buits en mans dels grans tenidors. Els poders públics tenen l’obligació d’intervindre-hi per donar compliment al mandat constitucional i fer realitat l’evidència: les cases són per a viure-hi. L’objectiu del decret és mobilitzar habitatges buits dels grans tenidors per fomentar un lloguer assequible, especialment per als joves, i contribuir a garantir el dret a l’habitatge per als ciutadans.

L’Estat ha posat alguns límits a aquest dret, com quan el Tribunal Constitucional va anul·lar l’article de la Llei de funció social de l’habitatge, que desplega aquest decret, i establia la possibilitat d’expropiar aquests habitatges. Pot haver-hi un altre conflicte competencial?

Aquesta sentència del Tribunal Constitucional es produeix a conseqüència d’un recurs del Partit Popular. Aquestes coses convé no oblidar-les, perquè darrere està la introducció de grans límits a les polítiques públiques que pot desenvolupar la Comunitat Valenciana. Nosaltres hem treballat en profunditat els aspectes tècnics i jurídics d’aquest decret, té tots els informes favorables i estem convençuts que les eines normatives són plenament respectuoses amb l’ordenament jurídic. Tinc plena confiança que el decret serà molt útil per als objectius que persegueix.

A més de mobilitzar els habitatges buits, el decret persegueix fer pública aquesta oferta amb la creació d’un portal immobiliari públic. Quan es posarà en marxa?

Té una vacatio legis de sis mesos com a màxim per a posar en marxa l’estructura. Necessita estructures informàtiques i administratives, mitjans i recursos. L’objectiu és mobilitzar els habitatges buits a través de la declaració, per resolucions administratives, que poden donar lloc a multes coercitives, i d’altra banda, d’un ventall de mesures de foment del lloguer assequible. Permetrà establir un sistema integral d’informació, intermediació i tramitació en matèria de lloguer.

Parlàvem abans que, estant en l’equador de la legislatura, és important que la ciutadania note les mesures. Després de sis anys teoritzant sobre el model productiu, sobre les transicions... Quines mesures calen perquè aterre tot?

En calen moltes. Una està en els Acords del Botànic: l’Agència Valenciana d’Energia. Hi ha una alarma social sobre el preu de la llum, l’evolució del mercat perjudica sectors vulnerables i els poders públics han d’intervindre-hi. No hi ha excuses: és el moment de posar en marxa una agència que facilite la implantació de les energies renovables, que faça possible la transició energètica i que ajude els sectors més vulnerables, aborde plans d’eficiència energètica, que possibilite el foment de la iniciativa energètica des de l’àmbit públic, que permeta la instal·lació de renovables en tots els edificis públics. Tractar, en definitiva, de rebaixar la factura de la llum. Com a coordinador de les polítiques verdes del Consell hi posaré tota la meua obstinació.

Aquest projecte ja es va presentar en les Corts Valencianes l’any passat com a iniciativa parlamentària. Per què va tan lent?

Caldria preguntar-ho a la conselleria que té la competència per a impulsar-la. El que em preocupa no és que haja anat molt a poc a poc, sinó que vaja de debò. Crec que si alguna cosa hem deixat clara en les tres últimes setmanes, des que vaig assumir la vicepresidència, és que anem de debò. I això significa que aquesta part de l’Acord del Botànic ha de desenvolupar-se, perquè és una necessitat imperiosa.

Hi ha cap conflicte per a posar-la en marxa?

No. El compromís és ferm i la posarem en marxa al més prompte possible.

En les resolucions del debat de política general es va aprovar impulsar l’anomenada fiscalitat verda –impostos per a mitigar la contaminació– com a part d’una estratègia valenciana contra el canvi climàtic, encara que no entusiasma a tots els socis.

Ara el que hi ha és un mandat parlamentari i tots els integrants del Consell estem compromesos amb el desenvolupament d’aquesta línia, fonamental per a la transició energètica.

És el segon vicepresident de Podem en dos anys. En les Corts Valencianes, el grup parlamentari va per la quarta portaveu en tot just sis. Té cap objecció a entrar en la trituradora de lideratges?

En absolut. Crec que, entre altres coses, Podem és un espai ple d’ideals, de gent que un dia va creure en l’esperança del canvi, que va decidir fer un parèntesi en la seua vida professional per dedicar una part de la seua vida a l’activitat més noble: la política per a canviar les coses. És cert que no sempre hem fet les coses bé, però tinc molta esperança que construirem un espai amable en què les diferències sumen i que serà notícia per les seues propostes i el seu treball.

S’especula, ateses les successives crisis internes, amb una hipotètica caiguda de Podem que pot provocar una caiguda del Govern del Pacte del Botànic. Veu aquest escenari?

En absolut. És un moment d’estar centrats en la gestió, en les polítiques públiques, crec que en això estem tots els socis del Govern. La societat no entendria una altra cosa.

I veu aquest esperit en la resta dels socis?

Sens dubte. Estem concentrats en el que cal fer com a polítics: parlar molt, impulsar polítiques públiques i treballar per la gent.

En aquest any i mig que queda de legislatura, què vol fer en el Govern valencià?

M’agradaria deixar dues coses. Impulsar polítiques orientades a la innovació ecològica en el sector de la construcció, introduir criteris d’economia circular en aquest sector i contribuir al fet que el dret a l’habitatge siga un autèntic dret, que no siguen paraules, sinó que els ciutadans vegen coberta aquesta necessitat bàsica.

Quina serà la seua posició en l’ampliació del port de València?

Tenim una posició clara sobre aquest tema: estem en contra de l’ampliació tal com s’està plantejant. Mai hi hem tingut cap dubte. Si parlem de transició ecològica, de canvi de model productiu, d’una manera de viure i produir socialment justa i ecològicament sostenible, no podem seguir ancorats a les grans obres, al desenvolupament contrasentit de les infraestructures, a la destrucció del teixit productiu que podria produir-se amb aquesta mena d’intervencions en els ecosistemes. Crec que és fonamental tindre això clar. Si no, sembla que el canvi de model productiu i la transició ecològica són simples eslògans, i per a nosaltres són horitzons.

Ha parlat amb el seu antecessor?

Parle molt amb Rubén Martínez Dalmau. Valore molt els seus consells, la seua experiència i la seua enorme intel·ligència política. Em sent especialment identificat amb la seua concepció de la política com una cosa temporal, com un parèntesi en les nostres vides professionals i acadèmiques en què tractem de donar el millor de nosaltres mateixos i treballar per la res publica. Crec que ha donat exemple i estic disposat a seguir-lo.