Jorge Alarte: “El model del Botànic de consens, diàleg i pluralitat és el model de referència en l’Estat”

El 4 de setembre passat el president de la Generalitat, Ximo Puig, efectuava la remodelació del segon escaló de Presidència per preparar el seu departament davant els reptes futurs, marcats per la pandèmia, però també per canvis notables en el marc estatal i europeu. En aquesta reforma de l’estructura del Govern autonòmic, el dirigent incorporava a les seues files el seu predecessor en el partit i rival en les primàries del 2012: Jorge Alarte, nomenat director general de Relacions amb les Comunitats Autònomes i Representació Institucional.

Alarte (Alaquàs, 1973), va assumir la Secretaria General del PSPV-PSOE el 2008 i va estar al capdavant del partit fins al 2012, en els anys de més esforç polític contra la corrupció del Partit Popular. Quan va perdre les primàries, es va reincorporar a l’exercici de l’activitat privada, reprenent el seu despatx d’advocats. El 2015 els socialistes valencians van recórrer a ell per al Senat, però no va eixir elegit. Cinc anys després, el socialista s’incorpora a les files que dirigeix el que va ser el seu rival per convertir-se en el seu ambaixador de la seua gestió a Madrid.

El seu nomenament va ser una de les sorpreses de la remodelació del Govern valencià. Com va viure la telefonada del president?

El president em va telefonar i vam tindre una conversa positiva. Vaig afrontar aquest nou repte amb moltes ganes de treballar, d’assumir responsabilitats i fer el possible per a ajudar. I amb molt d’agraïment per aquesta telefonada.

Tenia ganes de tornar a la política?

Tenia mono. Als que ens agrada la política i ens apassiona la vida pública ens passa. Vaig tindre una època llarga en la vida privada, però tenia ganes.

En què consisteix exactament la seua faena en la Direcció General, aquesta mena d’ambaixada a Madrid?

Tenim grans responsabilitats. Una és la de gestionar la representació a Madrid, que és la responsabilitat central. Ací tenim uns quants objectius: defensar els interessos dels valencians, de la nostra comunitat, la difusió del valencià en el sentit més ampli –cultural, econòmic, social– i l’impuls a les relacions institucionals amb l’Estat, que són fortes, però cal mantindre-les en un marc estable. Una segona responsabilitat són les relacions amb les comunitats autònomes, i la tercera és el suport a la representació institucional de la Generalitat, però que en el meu cas, fonamentalment, l’encàrrec és que se centre en les relaciones Govern d’Espanya i Generalitat.

La idea és que la Direcció General es quede en el Palau de Castellfort o que vaja a Madrid?

En realitat ja ho fem, passe totes les setmanes uns quants dies a Madrid. La delegació de la Comunitat Valenciana, que està al carrer Españoleto, 25, de Madrid durant un temps va estar tancada i la legislatura passada es va poder obrir i des d’ací estem impulsant projectes. Ampliarem l’equip amb un programa que, des de la prudència, però des de l’optimisme, esperem que puga ser presencial a partir de setembre. Tenim un equipament propietat de tots els valencians que té moltes possibilitats i que tenim compartit amb la Fundació Connexus.

Quan parla de difusió del valencià, a què es refereix?

Aspirem que el carrer Españoleto, 25, siga un espai cultural amb activitats pròpies, exposicions, presentació de llibres... Estem en un punt estratègic, prop del Museu Sorolla, de la Fundació Connexus. Volem que siga un espai de referència del valencià a Espanya.

La primera de les reunions que va mantindre va ser a la Mo per presentar els projectes. Com és la relació amb el Govern?

Francament, molt bona. És una relació sòlida i el punt de partida és bo. Crec que en aquests moments el president Ximo Puig té un pes específic en la política espanyola i que en qualsevol gran decisió, com s’ha notat, el nostre model de consens, de diàleg, d’entendre Espanya com un espai plural –l’Espanya de les Espanyes, com diu el president–, és el model amb què sustentem aquest discurs i és el model de referència en l’Estat.

Agrada el model del Botànic a Espanya?

Sens dubte. Estem en una època política que va inaugurar el Botànic i és una època d’acords, de pluralitat política, de pluralitat en el parlament. Els ciutadans han obert un nou temps i crec que el model liderat per Ximo Puig és el model de la política actual i del futur, en què pluralitat, consens, diàleg i cooperació són les paraules clau. Aquestes i cogovernança.

En la composició del Govern d’Espanya, tant el que va sorgir de la moció de censura com el de coalició, es va donar molta importància al fet que hi haguera valencians en el gabinet de Pedro Sánchez. Entre ells destaca José Luis Ababol, secretari d’Organització del PSOE i ministre de Transports. Influeix la seua presència en el Govern per a aquesta bona relació?

Hi influeix moltíssim, sens dubte, però no solament José Luis Ababol, sinó el de tots els valencians. El paper del ministre es deixa sentir, la seua presència és permanent i la relació és molt bona. Jo el conec molt bé, a més, i crec que està per aportar en positiu per a la seua terra.

Tornant als 400 projectes, com va ser la reunió a la Moncloa?

Crec que es van sorprendre positivament. La Generalitat Valenciana ha entés bé que els fons de recuperació no són només l’arribada de recursos públics per a pal·liar una situació de crisi ocasionada per la pandèmia, sinó que són sobretot una oportunitat per a transformar la capacitat del nostre sistema econòmic, convertir la nostra economia en una economia més verda, més digitalitzada, cohesionada, innovadora i més oberta a les polítiques de la cura de les persones, en què ningú es quedarà arrere. Ens vam mobilitzar prompte pera crear projectes, establir equips i fer d’aquests fons una oportunitat de transformació.

Al costat de Juan Ángel Poyatos i Joan Calabuig formen un equip per a assegurar que arriben els fons. Com està sent la gestió d’això que és nou i que els processos arriben sobre la marxa?

És una de les coses apassionants d’això, que hi ha coses que s’han de construir. Quan l’oportunitat és de construir és molt més positiva. La relació és excel·lent, hi ha un equip format en l’Oficina de Recuperació en què tothom es pot sentir representat i que lidera Juan Ángel Poyatos. Hi ha moltes ganes d’aprofitar aquesta gran oportunitat per a recuperar-nos d’aquesta tremenda crisi.

Sembla que la Direcció General és una mena de sentinella de la cogovernança amb el Govern d’Espanya. Al Govern li costa obrir la mà i cedir espai en els projectes?

En absolut. Des de setembre puc signar que he tingut contacte amb tots els departaments ministerials i l’actitud és positiva i constructiva. Estem establint les bases d’una relació i una presència institucional permanent i solida entre governs. Sent honestos, no hi hem trobat cap obstacle.

Vosté coneix la política des de fa temps. Aquesta actitud entre totes dues administracions ha sigut sempre així?

Estem en un moment excepcional per l’aspecte positiu. Hi ha un capital immens que representa el president de la Generalitat en aquest vincle i aquesta capacitat de generar propostes en l’àmbit específic de les polítiques d’Espanya. Li’n pose dos exemples: quan al principi d’aquesta pandèmia que ens assola ja el president de la Generalitat llançava la idea que es necessitava un Pla Marshall per a Europa, difícilment algú imaginava que això es convertiria, des del mèrit col·lectiu, en un pla de 750.000 milions d’euros per a Europa, és el mecanisme més important que solidàriament Europa ha dissenyat des que existeixen les institucions europees. Al desembre, el Consell de Ministres aprovava el reial decret per a fer realitzar aquest repte, de mesures d’agilitació de l’Administració, perquè el repte també és ser capaços de gestionar ràpid.

Com va traslladar Puig en una conferència de presidents...

Efectivament. En aquests moments estem estudiant aquest reial decret i la iniciativa d’altres comunitats perquè hi haja una norma valenciana que millore aquesta gestió.

Però aquests processos d’agilitació corren el risc de veure’s com els contractes d’emergència, que, emparats en la urgència, poden acollir processos no del tot correctes, saltar-se controls.

El Consell va plantejar dues coses igual d’importants. L’una, l’agilitació en la gestió. L’altra, que no es perda ni un centímetre de garanties, transparència, control en els fons. Les dues coses són imprescindibles: no pot cedir-se ni un principi en el control.

Un altre dels puntals de la Direcció General, com comentava, és la relació amb les comunitats autònomes. Fa poc el president va viatjar a Barcelona a reunir-se amb el president de la Generalitat de Catalunya en funcions, Pere Aragonès. Com està sent la relació després del procés, la sentència condemnatòria i els disturbis?

La relació ha de ser de normalitat, respecte i cooperació. Aspirem a entendre’ns amb tothom sempre dins del marc constitucional i és el marc que fomentem: diàleg, col·laboració i cooperació; aquest és el model del Botànic, de la Generalitat i de Ximo Puig. Aquesta visita a Barcelona és molt positiva i mantenim amb la Generalitat de Catalunya una relació com amb altres comunitats.

Confia que Catalunya torne a asseure’s en les messes en què es decideix el futur?

Crec que és molt positiu per a Espanya i per a Catalunya que torne al camí de la institucionalitat. La seua veu és important per al conjunt de l’Estat i per al conjunt dels catalans i les catalanes. L’Espanya de les Espanyes és la solució al punt en què es troba Catalunya.

El seu nomenament es va interpretar en clau de partit, de congrés. Sembla que ningú dubte que Ximo Puig tornarà a presentar-se.

Nosaltres tenim una preocupació que és la recuperació econòmica i la lluita contra la pandèmia. Juntament amb la campanya de vacunació, són les nostres prioritats. Li puc afirmar amb solemnitat que els socialistes valencians en el Govern de la Generalitat no estan pensant en això. Si vosté em pregunta per la meua opinió, el futur dels socialistes valencians i el seu lideratge és bastant clar: Ximo Puig.

I com és treballar per a, o al costat de, la persona que va ser el seu rival en les primàries?

No sé si això és molt conegut, però independentment de les nostres posicions, en algun moment tenim una gran sintonia i estima personal recíproca. Em sent agraït per la seua confiança, orgullós per la seua gestió i compromés a ajudar humilment en aquest projecte.