El parlament valencià aprova uns pressupostos “rècord” per activar la reconstrucció després de la pandèmia

El Govern del Pacte del Botànic tira avant els seus sisens pressupostos consecutius amb un augment del 12% de la despesa social per a abordar la reconstrucció després de la pandèmia. El pressupost global es xifra en 25.000 milions d’euros, dels quals 19.043 seran de despesa real, xifra que els converteix així en els comptes més expansius de l’executiu autonòmic.

La majoria progressista de les Corts Valencianes ha validat dimecres amb 52 vots a favor, 29 en contra i les 18 abstencions de Ciutadans el projecte de pressupostos, i amb els seus 52 vots la llei de mesures fiscals que estableix les bases per als comptes públics. Els pressupostos del 2021 són els sisens que s’aproven amb el Govern progressista integrat pel PSPV, Compromís i Unides Podem.

L’executiu autonòmic ha incrementat notablement les partides destinades a Sanitat i Polítiques Inclusives, les dues conselleries que més recursos reben en termes absoluts. Quasi el 40% de la despesa real del Govern valencià es destina a la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública, que lluita directament contra la pandèmia. De la seua banda, el pressupost d’Igualtat i Polítiques Inclusives augmentarà un 20% per a l’any vinent fins a superar els 1.900 milions d’euros per consolidar la xarxa assistencial i d’atencions. Mentrestant, en Habitatge el pressupost creix un 38% per incrementar el parc públic d’habitatge i preveu prop de 31 milions d’euros per a ajudes al lloguer, que inclouen ajudes d’emergència per la Covid, ajudes per als afectats per les inundacions al Baix Segura i ajudes de lloguer jove. La Conselleria d’Educació, Cultura i Esport incrementa la seua dotació en un 6,9% fins a 4.797 milions d’euros amb el focus posat a incrementar la digitalització del sistema i garantir el dret fonamental de tots els menors. Els comptes públics inclouen –després del compromís d’Hisenda– l’equiparació salarial de personal sociosanitari al de salut pública, una pujada de sou de prop de 15 milions d’euros en total i una transferència de 23 milions d’euros que es farà al gener.

La despesa social arriba en els pressupostos del 2021 a 15.930 milions d’euros, el 84,6% de les despeses no financeres, cosa que suposa la inversió social més gran duta a terme per la Generalitat, segons indica l’executiu autonòmic. Com va indicar el conseller d’Hisenda, Vicent Soler, implica “destinar cada dia 43,6 milions d’euros a serveis públics fonamentals com ara sanitat, educació o millora del benestar”, 3,9 milions d’euros més que el 2020.

Pujada d’impostos a rendes altes i bonificacions fiscals

Juntament amb els comptes públics s’ha aprovat la Llei de mesures fiscals, coneguda com a llei d’acompanyament als pressupostos, que dissenya la política fiscal per al pròxim exercici. Els partits progressistes segueixen la línia iniciada el 2017 que advoca per una progressivitat fiscal –que pague més qui té més–, tendència que ha provocat que Ciutadans vote en contra de la norma. Per al 2021 es preveu una pujada d’impostos a les rendes altes mitjançant un augment de l’IRPF, un increment de l’impost sobre el patrimoni per als trams més elevats i la creació de nous impostos relacionats amb l’anomenada fiscalitat verda, que s’emmarca en els plans de la Unió Europea per als pròxims anys. D’una banda, es grava les centrals de producció energètica en funció de les emissions contaminants; de l’altra, els grans tenidors d’habitatges desocupats, segons la redacció de la Llei de funció social de l’habitatge. La reforma fiscal del Pacte del Botànic suposa un increment de la recaptació de prop de 36 milions d’euros, segons xifren els partits, i els augments afectaran uns 21.000 contribuents, prop de l’1% dels valencians amb obligacions tributàries.

La Llei de mesures fiscals preveu una sèrie de desgravacions per a víctimes de violència masclista, residents en municipis en risc de despoblació i lloguers. La norma preveu reduccions en l’IRPF entre 300 i 540 euros per a residents en zones despoblades, un ajust per a treballadors en ERTO i rebaixes fiscals per als que contribuïsquen a la investigació sanitària contra la COVID. Les víctimes de violència masclista podran ajustar el seu IRPF a una rebaixa entre 500 i 700 euros anuals i d’altres ajudes en habitatge.

Negociacions amb Ciutadans

Malgrat les expectatives posades en la negociació, el partit que dirigeix Toni Cantó ha optat per no donar suport als comptes públics amb una abstenció als pressupostos i el vot en contra a la Llei de mesures fiscals. Ciutadans va plantejar in extremis una reforma fiscal als partits del Pacte del Botànic que els socis de Ximo Puig no assumien, perquè suposava una minva en la recaptació i contravenia els principis de progressivitat fiscal, qüestió que ha condicionat el seu vot, malgrat les altres esmenes consensuades.

Ciutadans va aconseguir pactar amb el PSPV, Compromís i Unides Podem augmentar les ajudes a autònoms i al sector hostaler i turístic, un bo per a fer costat al comerç de proximitat i l’augment de places en residències d’ancians, totes aquestes acordades amb Ximo Puig i Mónica Oltra com a fórmula per a pal·liar els efectes de la pandèmia. Dimecres, abans de les votacions, Cantó manifestava la “voluntat de continuar col·laborant de manera lleial per millorar la vida dels valencians” i explicava que, encara que havia aconseguit convéncer el president, els seus socis no compartien la seua visió.

El síndic socialista, Manolo Mata, valorava amb “sentiment agredolç” l’abstenció de Ciutadans: “La voluntat era ampliar la base, hem de traslladar als valencians que això no és cosa d’un govern”, encara que insistia que són “els millors pressupostos de la història” de l’autogovern valencià. El portaveu de Compromís, Fran Ferri, destacava que aquest projecte demostra que “es pot eixir de les crisis no retallant sinó ampliant drets” i posava en valor l’esforç de tots els grups per acostar posicions. Per part seua, la portaveu d’Unides Podem, Naiara Davó, recalcava que “al País Valencià tindrem uns pressupostos 100% botànics. Això es tradueix per la inversió pública més alta de la història, ampliar drets i més impostos als rics”.

Des de l’oposició, la portaveu popular, Isabel Bonig, posava en valor les seues aportacions a l’acord de reconstrucció que es va aprovar aquest estiu en el parlament autonòmic i creu que “l’única cosa que queda clara” és que l’alternativa “al desastre de gestió del Botànic” és el PP. La portaveu popular considera que el seu partit ha mantingut la coherència en tot moment amb un projecte diferent del de l’executiu progressista: “Podíem haver fet uns comptes excepcionals en un moment excepcional, que atengueren l’emergència sanitària i la reactivació econòmica, i Puig no ha volgut”, ha expressat, mentre considerava que “estava clar que Puig no deixaria caure el seu Govern, que es repeteix en diputacions i ajuntaments, per acceptar qüestions de mínims de Ciutadans”.