“Si hi ha partits extremistes, hauríem de pensar què és el que les altres forces polítiques estan fent malament”

Vasco Alves Cordeiro és des de juliol el president del Comité Europeu de les Regions. El polític socialista portugués defensa la participació a escala local i regional a la Unió Europea com un aspecte clau per a avançar en la democratització del projecte col·lectiu, i creu que les ciutats són agents que poden donar moltes lliçons.

Divendres s’ha celebrat a València la Conferència Europea sobre Subsidiarietat, un congrés en què va exercir d’amfitrió el president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig. Abans d’iniciar-se el diàleg al Palau de les Comunicacions, Cordeiro va atendre elDiario.es per conversar sobre els reptes immediats de les regions europees.

Què esperen d’aquest congrés a València?

És una oportunitat per a emfatitzar el tema sobre el qual tracta aquesta conferència, que, com sap, és el principi de subsidiarietat a Europa. Des de fa algun temps el Comité de les Regions, dins d’aquest grup de subsidiarietat, no ha pogut reunir-se a causa de la pandèmia. Aquesta reunió té lloc en el context d’unes circumstàncies extraordinàries: eixir de la Covid-19, la guerra a Ucraïna i una crisi energètica i climàtica, així que aquesta és una reunió molt important.

Les meues expectatives sobre la reunió és que aconseguim una declaració sobre la importància del nivell regional i local en la presa de decisions dels processos de la Unió Europea. No sols sobre les autoritats locals i regionals, sinó que també, i aquest és un dels sentits de la subsidiarietat, la importància que la gent s’involucre, que la gent s’adone que la representació política està prop d’ells i estiguen implicats en la presa de decisions dels temes que els afecten directament en el dia a dia.

Com es pot avançar en aqueixa democratització, fer que les ciutats tinguen més veu?

Hem tingut fa poc algunes experiències molt interessants, com la Conferència sobre el Futur d’Europa i la importància d’afegir aquesta participació ciutadana en el procés. El Comité de les Regions, des de fa temps, té una proposta per a establir un mecanisme de diàleg permanent amb els ciutadans europeus, de manera que siguen capaços de participar i recollir informació. De nou, vull remarcar que la participació ciutadana local i regional pot donar algunes lliçons a les autoritats, experiències. Deixe’m donar-li com a exemple els pressupostos participatius; han sigut una manera de fer que la gent participe. No defense que el pressupost de la Unió Europea haguera de ser emprat de la mateixa manera, però potser hauríem de pensar-hi. És important que puguem intercanviar l’experiència de les autoritats locals i regionals, les maneres com ells promouen la participació ciutadana.

En la Conferència sobre el Futur d’Europa les ciutats van plantejar el canvi climàtic com a prioritat. Van parlar de sancions, de beneficis per a les ciutats com a contraprestació a la contaminació La guerra ha alterat les prioritats en la transformació energètica?

La guerra ha afegit pressió a la transició energètica, principalment per les seues conseqüències. Per què? Perquè hi ha forces en conflicte. La temptació més immediata seria tornar al lloc en què ens sentim còmodes energèticament; això significa utilitzar algunes fonts d’energia que no volem usar en el futur. Jo crec que no hi ha marxa enrere, el camí és només cap avant. L’important per a accelerar la transició energètica és que això és una oportunitat que hauríem de prendre i hauríem d’usar per a obtindre uns resultats més ràpids.

Estan les ciutats europees preparades per a aquesta transició?

La transició energètica no es pot fer sense les ciutats i les regions. No sols perquè algunes de les competències impacten directament en la transició energètica: transport, habitatge, gestió de residus... Tots són aspectes que directament o indirectament impacten en la transició energètica. Però també perquè les ciutats estan en primera línia de la gestió i, quan les coses van malament, són les primeres a trobar on es necessita ajuda. Crec que les ciutats i les regions són actors clau en aquest procés. Hi ha una tercera dimensió que m’agradaria afegir, no sols perquè estiguen en primera línia, no sols perquè les seues competències impacten directament, però també perquè, estant més prop de la gent, poden proveir, treballar en la conscienciació de la importància de la transició energètica i el canvi climàtic. Així que crec que no es pot fer sense implicar les ciutats. En el Comité de les Regions acabem de presentar un baròmetre en què molts dels que hi responien entenen i valoren la connexió entre la transició energètica i la crisi climàtica.

Necessiten les ciutats més poder i més recursos per a afrontar la transició?

És una part de l’equació, però no l’única.

Sobre la democràcia europea, com ha afectat l’entrada de partits d’extrema dreta, per exemple en el Govern d’Itàlia de Giorgia Meloni, al diàleg europeu? Pot suposar una reculada en drets?

El que crec és que les forces polítiques que creuen en un futur comú de prosperitat compartida, de desenvolupament compartit, d’associacionisme, no poden abandonar el camp de batalla de les idees. No poden dir que, com que ara tenim aquests punts de vista extremistes, no s’han d’abordar aquestes qüestions. No, han d’estar presents en aquesta lluita, han de lluitar per les seues idees, però també per les ments i els cors de la gent, que són és qui decideix. I si hi ha partits polítics que s’atreveixen a expressar aquestes idees extremistes, hauríem de pensar molt bé què és el que les altres forces polítiques no estan fent o estan fent malament perquè passe això.

La polarització i la radicalització poden fragmentar la Unió Europea?

La Unió Europea ha afrontat reptes molt grans al llarg de la seua història. El que crec que és molt important és mantindre’s en aquesta lluita per un projecte que encara importa, que importa encara més, per un projecte i una idea que es tradueix en pau, cooperació, desenvolupament, progrés, i tindre sempre al cap que podem pensar que estem en el costat correcte de la història. Potser creiem que les nostres posicions són les correctes, les que cal promoure, però això no és prou; hem de convéncer i hem d’explicar als ciutadans que voten per què les nostres idees són millors per a ells que les d’altres forces polítiques extremistes.

En moltes ciutats europees, Lisboa, París, València, s’han posat en marxa convencions ciutadanes. Aquests processos participatius són una vacuna contra la desafecció política i els populismes?

Crec fermament que són una part fonamental d’aquest esforç. Moltes d’aquestes forces polítiques s’aprofiten de la desinformació, les notícies falses i és important que utilitzem totes les oportunitats per a explicar, aclarir, per a compartir la informació, perquè aquesta és una de les maneres d’afrontar aquests problemes. Crec que aquestes iniciatives són d’allò més importants per a la democràcia, per al procés democràtic i per a la participació ciutadana.

Quin paper tenen les ciutats en l’impuls de les polítiques de joventut? Quin futur espera als joves a Europa?

El rol de les ciutats és cada vegada més reconegut. No sols en les àrees que tradicionalment estan relacionades amb les competències locals i regionals. Aquestes institucions democràtiques estan reconegudes com a peces fonamentals per a promoure altres valors com la participació.

Jo espere que la gent jove siguen els campions de les idees de la Unió Europea. Poden ser els campions dels valors que la Unió Europea promou: la pau, la tolerància, la democràcia i l’estat de dret. Aquests són valors antics que, no obstant això, mai han de donar-se per garantits, sinó que demanen una vigilància constant. Els joves són els més interessats en aquest debat, perquè parlem en quina classe de món viuran en els pròxims anys.