Camps i Fabra, citats a declarar en les Corts pel frau en la construcció de col·legis
1.000 milions d’euros de sobrecostos en la construcció de col·legis públics entre el 2001 i el 2012. Serà la xifra que hauran d’explicar en la seu parlamentària dos expresidents populars de la Generalitat Valenciana: Francisco Camps i Alberto Fabra hauran de comparéixer en la comissió d’investigació de Ciegsa, l’empresa pública encarregada de construir col·legis valencians, investigada en l’operació Taula, derivada del cas Imelsa.
La llista del pla de treball presentat pel PSPV, Compromís, Podem i Ciutadans inclou 62 noms; entre aquests hi ha una quantitat substancial d’alts càrrecs i responsables del PP, molts en actiu i d’altres d’investigats en Imelsa. Hi hauran de comparéixer exconsellers d’Educació, com Esteban González Pons (actualment portaveu del PP en el Parlament Europeu), Alejandro Font de Mora (vicepresident segon de les Corts, implicat per Benavent en el repartiment de comissions en el cas Imelsa), María José Catalá (ara diputada autonòmica) i José Císcar. També s’ha sol·licitat la compareixença de responsables de la Diputació de València, com Alfonso Rus, Marcos Benavent (el ‘ionqui dels diners’), i també secretaris autonòmics d’Hisenda i Educació, com Beatriz Gascó, actual diputada autonòmica.
Al costat de la desfilada de compareixences dels populars, els grups han establit que hi acudisquen a donar explicacions els consellers de Ciegsa i extreballadors de l’empresa que va signar convenis amb la Conselleria d’Educació des de l’any 2001. Així mateix, s’hi inclou la compareixença de dos diputats socialistes que durant les legislatures passades van demanar al govern del PP documentació sobre els contractes amb Ciegsa, i que “mai no es van arribar a veure en les Corts”, i de l’exsíndic de Comptes, Rafael Vicente Queralt.
Es treballarà, segons han explicat els portaveus, basant-se en els informes de la Sindicatura de Comptes, que en els primers treballs ja apuntava a sobrecostos en la construcció de col·legis i a irregularitats en la contractació. També s’hi utilitzaran els informes elaborats per la Comissió Nacional dels Mercats i de la Competència i els informes de l’Advocacia General de la Generalitat amb relació a Ciegsa emesos entre els anys 2001 i 2014.
Cal recordar que una part dels fets investigats en Ciegsa estan sota secret de sumari, ja que se l’investiga perquè presumptament va ser utilitzada per la trama del 3% vinculada al PP valencià per a cobrar comissions en centenars de contractes. L’objectiu de la comissió parlamentària és determinar si va haver-hi responsabilitats polítiques.
El PP intentarà justificar el treball de Ciegsa
Els populars, que s’han quedat fora del pla conjunt de la comissió i de la mesa, també han presentat el seu pla alternatiu. Hi sol·liciten la documentació i la compareixença dels 600 arquitectes, directors d’obra, redactors dels projectes d’obra, tècnics i altres treballadors implicats en la gestió, la coordinació i la construcció dels col·legis.
L’objectiu, segons els seus portaveus, és explicar per què Ciegsa era necessària. Per a fer-ho, també han demanat informes demogràfics que justifiquen el boom de la població, informes que acrediten l’obsolescència de les infraestructures i, fins i tot, han parlat del pla educatiu conegut com a LOGSE com a “herència rebuda” i la seua relació amb la distribució d’alumnes i mestres per aula.
El PP demanarà la compareixença de l’actual conseller d’Educació, Vicent Marzà, i del president de la Generalitat, Ximo Puig, perquè en la seua època com a alcalde de Morella l’Ajuntament va cedir una parcel·la amb deficiències per a la construcció d’un col·legi.
