El Port de València trau a concurs la terminal de creuers sense saber si el nou projecte necessita una declaració d’impacte ambiental

El Ministeri de Transport, Mobility i Agenda Urbana encara no ha decidit si la nova ampliació nord del port de València ha de tindre una altra declaració d’impacte ambiental (DIA) com ha demanat l’Ajuntament de València o la Conselleria d’Emergència Climàtica. Malgrat aquesta incertesa que podria fer saltar per l’aire la proposta de l’Autoritat Portuària de València (APV) en cas que el Govern d’Espanya decidira escometre la DIA, l’entitat que presideix Aurelio Martínez ha decidit tirar pel dret i començar les licitacions de la seua proposta, tant el nou moll nordcom la terminal de creuers que ha d’acollir els passatgers en les antigues drassanes.

Aquesta infraestructura se situarà en una superfície total de 100.000 metres quadrats aproximadament situada entre el moll de Ponent i el moll de l’Espigó del Túria, en la zona ocupada anteriorment per la drassana d’Unión Naval de València, la concessió de la qual va ser expropiada a l’empresari Vicente Boluda a canvi d’altres terrenys que podrà ocupar 35 anys més.

La concessió de la nova terminal també s’atorgarà per un termini de 35 anys, prorrogables fins a un màxim de 50 anys. El termini per a presentar oferta acaba el pròxim 17 d’abril.

Atés el plec de bases del concurs, la nova terminal estarà destinada a atendre el trànsit de creuers, les línies regulars amb Balears i Algèria, i també com a trànsit ro-ro. Per a fer això, la nova terminal haurà de disposar almenys quatre atracaments, almenys un dels quals hauria de permetre l’atracament d’un creuer de 360 metres d’eslora, i un altre atracament de 250 metres de longitud almenys. Tots els atracaments hauran d’estar equipats amb xarxa de subministrament elèctric per als vaixells. La terminal haurà de ser capaç d’acollir en una mateixa jornada dos vaixells de creuers, l’un en règim de port base i l’altre en règim de trànsit, i dos vaixells del tipus ferri / ro-pax.

Els veïns de Natzaret estan molt preocupats per la possibilitat que els creuers generen un impacte perniciós i contaminant en el barri. De fet, consideren que la declaració d’impacte ambiental del moll nord feta el 2007 no preveia aquestes obres, per la qual cosa caldria també una altra DIA per a la terminal. El port de València defensa que les obres no tindran impacte pel fet que es duran a terme dins dels distints dics de recer del port.

La terminal haurà de tindre zona d’aparcament de curta estada amb 100 places almenys, zona d’estacionament per a autobusos i transport col·lectiu amb 10 places almenys, parada de taxis. Així mateix, disposarà d’una zona d’espera per a passatge de línia regular internacional per a l’Operació Pas de l’Estret amb 600 places d’aparcament, zona recreativa infantil i zona de restauració i serveis. La nova terminal tindrà dos accessos independents: el de vehicles pesants que arribaran a través de l’Accés Sud i el de vehicles lleugers que entraran a la terminal pels accessos previstos per la part ciudadana.

L’ordenació de la nova terminal haurà de respectar els quatre elements de l’antiga drassana d’Unión Naval de Levante catalogats per la Càtedra Demetri Ribes com a peces de valor històric artístic. En concret, es tracta del depòsit d’aigua, la graderia de construcció de vaixells, 2 grues que podran ser col·locades en una altra ubicació i la subnau A de la nau III. En aquest últim cas, l’APV escometrà la rehabilitació de l’estructura, la façana i les cobertes d’aquest edifici, mentre que el concessionari s’ocuparà de la resta de la reforma per a adequar-la al nou ús previst, respectant l’arquitectura de la nau i la façana oest. Serà un edifici històric i emblemàtic de la València marítima que continuarà prestant servei a la ciutat i a la ciutadania –més de cent anys després de construir-se– ara, amb les tecnologies mediambientals més modernes.

Pla mediambiental

A més del pla de negoci, segons la nota de premsa remesa per l’APV, “els licitadors hauran de presentar un ambiciós pla mediambiental que haurà d’incloure el compromís d’adopció d’un sistema de gestió ecològic i sostenible, la participació en les iniciatives conjuntes que promoga l’APV així com un estudi d’avaluació d’impacte ambiental”. “Tal com estableix el plec, tots els atracaments hauran d’estar equipats amb xarxa de subministrament elèctric als vaixells atracats; i totes les cobertes i teulades de les edificacions existents hauran d’estar dissenyades per a la instal·lació de plaques solars fotovoltaiques. Així mateix, els licitadors hauran de presentar un pla de responsabilitat social corporativa (RSC) per a la nova terminal pública de passatgers”, proposen.

Aquestes millores en la licitació són les que van provocar el vot positiu de l’Ajuntament de València a la terminal de creuers. Aquesta actitud del consistori és contradictòria amb la seua oposició a la nova ampliació Nord. De fet, la terminal de creuers s’ha de construir en les antigues drassanes perquè es modifica el projecte del 2007 que si que tenia una DIA.

Criteris d’adjudicació

Per a l’adjudicació de l’oferta, el plec estableix 45 punts per a l’oferta econòmica i 55 punts per al pla de negoci. En concret, per a l’adjudicació dels punts relatius al pla de negoci, s’atorgaran 15 punts per a l’operativa de la terminal valorant els procediments operatius i l’organització de la terminal, l’ordenació de l’àmbit de la concessió, el projecte bàsic i la integració de la subnau A de la nau 3. De la seua banda, l’estratègia general de negoci i el pla d’RSC es valoraran amb 5 punts, respectivament.

En el cas del pla d’RSC, es tindran en compte l’estratègia de govern corporatiu així com les mesures d’igualtat de gènere, conciliació familiar i condicions d’accessibilitat universal.

De la seua banda, el Pla Mediambiental aportat pels licitadors permetrà obtindre fins a 20 punts. D’aquests punts, 7 s’atorgaran a les mesures de reducció d’emissions de CO2 equivalents i/o en consum energètic en maquinària, equips i instal·lacions de la terminal; 7 punts s’atorgaran a la proposta amb un percentatge més alt d’ús d’energia procedent de fonts renovables; i els 6 restants s’atorgaran a la proposta amb més percentatge de maquinària i equips elèctrics o que funcionen amb combustibles alternatius no derivats del petroli. Finalment, l’oferta de tarifes serà valorada amb 10 punts.