La privatització de les ITV de Zaplana que va servir per a pilotes i mossegades va triplicar el preu de les inspeccions a vehicles valencians

La privatització dels serveis d’Inspecció Tècnica de Vehicles que va autoritzar l’expresident de la Generalitat Valenciana Eduardo Zaplana i que investiga la Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil i el jutjat en el cas Erial va provocar un augment de tarifes que contínua vigent 20 anys després.

L’operació d’externalització d’un servei que era públic en els anys 90 del segle passat va servir perquè uns pocs anys després de les adjudicacions les concessionàries vengueren els drets per desenes de milions d’euros que són els que, al seu torn, s’haurien utilitzat per a pagar les mossegades a la trama internacional que s’investiga en el cas Erial. Sedesa va vendre la seua concessió per 86 milions d’euros i la va repartir entre molts dels ara investigats.

La privatització del servei, el 1998, va arribar a triplicar el preu a pagar per una inspecció obligatòria, que va passar d’una mitjana de 18 euros fins a 46, sempre en funció de les característiques del turisme. Segons informes interns de Consell, les ITV van facturar entre el 1998, any de la privatització, i el 2009 prop de 317 milions d’euros més dels previstos en els càlculs inicials.

Entre els motius del desajustament està el creixement del parc de vehicles –per tant, més inspeccions–, l’augment de l’IPC i la introducció de dues proves obligatòries: la prova de gasos d’escapament i la inspecció sonora. Segons el mateix informe, la prova de sonometria va suposar un increment en la facturació de 60 milions d’euros, tot això per a les empreses, sense contraprestació per a l’Administració.

La prova de sonometria es va incloure el 2004 a través d’una llei de contaminació acústica i continua vigent. Compromís la va portar als tribunals apuntant a un possible enriquiment de les empreses, participades per membres de l’executiu del PP, gràcies a aquestes tarifes. El grup parlamentari va sol·licitar en les Corts una revisió i una baixada dels preus. La prova només es fa en les ITV de la Comunitat Valenciana i és obligatòria únicament per als vehicles domiciliats en aquest territori, amb independència per on circulen, sense que cap altra administració autonòmica haja incorporat l’obligatorietat d’aquesta prova al seu procés d’inspecció de vehicles.

Un informe del 2014 va posar en qüestió aquesta prova, la tarifa consegüent i el marge econòmic per a les empreses prestadores del servei. Elaborat per la cap del Servei de Qualitat i Control Industrial, Vehicles de la Generalitat al març del 2014, apunta que “l’experiència ve a concloure que els vehicles que presenten anomalies en la [prova] d’emissió sonora, ja són detectats en la inspecció mecànica prèvia”. La prova tenia un cost estimat de 2,5 euros i se’n cobraven entre 8 i 10 als conductors.

De fet, la consellera del ram, Isabel Bonig, va intentar aqueix mateix any estudiar una fórmula per a rebaixar les tarifes que no va arribar a veure la llum. Els intents d’abaixar els preus per part dels governs autonòmics, tant el del popular Alberto Fabra com el del Botànic, han acabat en els tribunals. L’executiu autonòmic va aprovar al maig del 2019 una baixada de les tarifes d’uns 4 euros per vehicle dièsel que les empreses van portar als tribunals. Al gener, el Tribunal Superior de Justícia va tombar el decret de la mateixa manera que va fer amb el de l’expresident del PP valencià.

En la comparativa de preus efectuada per Facua el 2019, la Comunitat Valenciana és la que experimenta més variacions respecte a l’any anterior: és la comunitat amb la pujada més alta (un 7,1%) per a les inspeccions dels vehicles de gasolina i amb la baixada més gran (un 9,3%) per a les de dièsel, que està entre les més elevades de l’Estat espanyol, amb 55 euros de mitjana per a turismes.