Psicòlegs sense Fronteres conclouen que les condicions del CIE de València van ser “clau” en el suïcidi d’un migrant

El 15 de juliol de 2019, Marouane Aboubaida es va suïcidar en una cel·la d’aïllament del centre d’internament d’estrangers (CIE) de Sapadors de València. Un any després, la família del jove marroquí de 23 anys continua esperant alguna mena d’explicació a per què Marouane va morir de manera violenta sota custòdia policial en unes instal·lacions que depenen del Ministeri de l’Interior d’Espanya.

Segons denuncia la campanya pel tancament dels CIE de València, “cap responsable polític ha respost davant la ciutadania per explicar el que va passar”. De fet, l’única vegada que han obtingut una declaració sobre aquest tema per part del Govern va ser arran d’una pregunta parlamentària feta pel senador de Compromís Carles Mulet en què s’incidia en “el vertader motiu” de la mort del jove. El Govern va respondre, el setembre de l’any passat, que “no hi ha cap evidència” que se suïcidara per les condicions del centre de Sapadors.

No obstant això, segons una investigació feta pública dimecres, van ser precisament “les negligències i les irregularitats” del centre les que promouen “estats d’angoixa, apatia i ansietat” i que aquestes accions “sembla que tenen repercussions psicològiques serioses” en les persones migrants tancades i fins i tot “constitueixen tracte inhumà”.

L’informe, redactat per l’àrea de Migracions de l’ONGD Psicòlogues i Psicòlegs sense Fronteres, reconstrueix pas per pas “el drama” de Marouane viscut durant la reclusió en el CIE de València a partir d’estudis i investigacions psicològiques. Enumeren fins a deu factors en la mort del jove, des del moment en què l’intercepten en una pastera en la mar i el tanquen en el CIE, fins que se suïcida amb la seua pròpia camiseta.

“El trist esdevindre de Marouane Abouobaida no s’ha d’atribuir a un succés puntual, sinó a un cúmul d’esdeveniments ocorreguts en un període de temps concret i són precipitants de la presa de decisió final de llevar-se la vida davant la impossibilitat de trobar una alternativa millor”, ha explicat Joaquín Sastre, de Psicòlegs sense Fronteres.

Hi destaquen fets “clau”, com les condicions d’habitabilitat dins del CIE, la falta d’aigua i d’aliments en bon estat, la substitució del seu nom per ‘número 317’ o la brutal pallissa que va rebre dins del centre per alguns dels interns a les dutxes, un espai sense càmeres. Ell mateix va escriure una carta al director del centre en què l’advertia dels dolors que patia al cap i explicava que no podia veure-hi per un ull. El text es va entregar una hora abans de la seua mort, segons la versió del col·lectiu.

Aquest nou informe psicològic s’ha lliurat dimecres en la seu de Delegació del Govern de València juntament amb un altre informe que recull les principals violacions de drets humans esdevingudes en el centre de Sapadors. En aquest segon document de 80 pàgines, fet públic per CIEs NO fa un mes, van recopilar les “barbaritats” detectades pel col·lectiu en els últims anys, entre les quals hi ha mig centenar de denúncies d’interns per tracte intimidatori, degradant o racista; o el tancament de menors d’edat, de persones amb VIH i de fins a dotze dones possibles víctimes de tràfic amb els seus explotadors; i, com a “fet més greu”, la mort de Marouane.

Hui dia, hi ha un procés judicial obert sota la direcció de la titular del Jutjat d’Instrucció número deu de València que investiga la mort del jove marroquí, en què la seua família es presenta com a acusació popular amb l’acompanyament de Casa Marroc i la campanya CIEs NO. No obstant això, un any després, el cas està en fase d’instrucció i no se’n coneixen més detalls, perquè és secret de sumari.

Amb aquests dos informes, la campanya denuncia de nou “la contínua violació” de drets humans“ en un centre que defineixen com a ”espais de mort“, i en què conclouen que ”les condicions de reclusió van influir en la decisió de Marouane de llevar-se la vida“. El seu lliurament, expliquen, es deu al ”silenci“ de l’Estat espanyol davant aquesta mort sota la seua tutela i queden a l’espera d’”alguna resposta“ de la delegada del Govern a la Comunitat Valenciana, Gloria Calero.

“Li podria passar a una altra persona”

El representant de Casa Marroc, Aït Said, ha explicat durant la presentació de l’informe que l’organització continua en contacte amb la família Marouane i “que no es creuen la versió oficial dels fets”. A més, lamenten que “no se’ls haja donat suport per a poder portar a bon port el cas del seu fill, però confien en la solidaritat de la societat civil espanyola perquè es faça justícia”.

Davant aquesta situació, des de Casa Marroc i CIEs NO continuen ferms en la seua exigència que es faça justícia i que la causa no s’arxive, “tal com ha passat amb les d’altres joves immigrants que han mort dins dels murs d’un CIE en circumstàncies estranyes”.

És per això que reclamen que s’investigue el cas i que cap mort més “caiga en l’oblit”. “Per Marouane i per tots els joves innocents l’únic delicte dels quals és somiar una vida millor i ara estan en un CIE, privats de llibertat. Perquè migrar no és delicte. Ningú silenciarà la nostra veu fins que es tanquen definitivament tots els CIE”, han denunciat d’uns fets que “li podrien passar a una altra persona”.