La retirada sense avís dels bombers que mesuraven els cabals dels barrancs en la DANA va deixar Emergències “a cegues”

El departament d’Emergències de la Generalitat Valenciana es va quedar “a cegues” després de la retirada dels bombers que mesuraven els cabals dels barrancs el 29 d’octubre passat, dia de la tragèdia de la DANA que va deixar 228 morts. Així ho va afirmar E. V. C., tècnic d’Emergències, davant la jutgessa de la DANA, segons diu l’acta de la seua declaració com a testimoni del 19 de juny passat, a què ha tingut accés aquest diari. El tècnic va confirmar que el Centre de Coordinació d’Emergències desconeixia que els efectius dels Bombers mobilitzats per a mesurar els cabals havien sigut retirats cap a l’hora de dinar.

L’actuació del cap del Consorci Provincial de Bombers llavors, José Miguel Basset, actualment jubilat, està en el punt de mira de la instrucció de la jutgessa. Singularment, la decisió de retirar els efectius que vigilaven els cabals. I les dades del CoordCom, la ‘caixa negra’ de la gestió operativa de l’emergència, s’han convertit en una de les principals claus d’aquesta línia d’investigació.

Diversos testimonis de la causa han apuntat en aquesta direcció. La cap del Servei d’Emergències, M.R.M. va revelar el 17 de juny passat que la mobilització dels Bombers per a mesurar els cabals va quedar registrada en el CoordCom a les 12.48 del dia de la catàstrofe, encara que desconeixia si la retirada dels efectius s’havia anotat en el sistema. E. V. C., per part seua, va confirmar que no va ser així i que el Centre d’Emergències de la Generalitat no es va assabentar d’aquesta decisió.

La funcionària Immaculada Piles, cap del Servei d’Emergències i una de les pròximes testimonis citades a declarar per la jutgessa, va demanar a E. V. C. que fera el “seguiment perquè es personaren els bombers forestals en els punts que valoraren que eren més delicats”.

Es tracta d’una “professional contrastada”, que tenia “les seues raons i els coneixements pràctics i teòrics” per a demanar que es controlaren les zones on no plovia, “en què l’esdevenir de l’aigua pot tardar sis o set hores per a una vigilància específica”, va explicar.

El testimoni va contactar amb el Consorci Provincial de Bombers de València, “que són els que han de mobilitzar els Bombers forestals”, i li van donar el telèfon d’un coordinador. Després d’aquesta segona telefonada, “es van establir un parell de punts per a verificar i fer el seguiment, que eren el Magre per Carlet i en el [barranc de] Poio per la zona baixa del llit, a Torrent i Paiporta”, va explicar el testimoni durant la seua declaració testifical.

Al coordinador a qui va telefonar, li va dir que “necessitava mobilitzar els Bombers forestals per a fer in situ la vigilància dels llits”. També va al·ludir a la necessitat de reflectir aquesta vigilància, “en la mesura que siga possible” en el CoordCom, difonent-lo, d’altra banda, a totes les agències que consten en el sistema de coordinació operativa.

També el va enviar al Grup Permanent, el sistema de missatgeria SMS en què figura “l’estructura de guàrdia de l’agència” i el “nivell directiu”.

El CoordCom ho registra “absolutament tot”

“Es va deixar la indicació [als Bombers forestals] que anotaren en el cas [del CoordCom] les accions que feien, però això no va arribar”, va afirmar el testimoni. En el CoordCom, va afegir, està registrat “absolutament tot”. “Tota la conversa amb el coordinador provincial del Consorci [de Bombers] de València està en el CoordCom”, va destacar.

En Emergències “entenien” que els Bombers estaven mesurant el cabal del barranc a Xiva: “L’alerta està activa i, si no hi ha redundància, no hi ha realimentació”. “Calia esperar que els avisarien si venia una crescuda”, va dir el testimoni.

Cap a les 14.00 del 29 d’octubre, es va fer la “mateixa operació” per a la zona d’Utiel del riu Magre. En aquest cas concret, sí que va haver-hi una “contestació” per part dels Bombers forestals: “No es pot accedir al Magre en la zona d’Utiel perquè està ja desbordat i hi ha problemes”, segons la declaració testifical d’E. V. C.

“La magnitud de la catàstrofe va superar el múscul operatiu”

A partir de les 17.00, “va arribar un moment en què la magnitud de la catàstrofe va superar per complet el múscul operatiu de la sala [d’emergències]”. No podien “absorbir tota la càrrega de treball”, a pesar que “tot l’equip va donar el 200%”, va declarar el testimoni.

Així doncs, als Bombers forestals “no els van insistir”, perquè estaven “desbordats” a partir de les 16.00, amb una “càrrega de treball insuportable”.

El correu del Sistema Automàtic d’Informació Hidrològica (SAIH) de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX) de les 18.43 va alertar d’una “crescuda de 1.600 i escaig”, encara que el testimoni no sabia “quin seguiment se’n va fer ni quin moviment es va donar”.

“A aquesta hora”, va abundar en la seua declaració, “ja no tenien opció de donar tractament de protecció civil”. “Ja era molt tard” i “no tenien marge de maniobra”, va concloure.