Síndromes KARS: una malaltia ultrarara sense cura que afecta el desenvolupament de la petita Laia
Laia és una bebé de dos anys a qui van diagnosticar sordesa profunda en nàixer. Uns resultats negatius apuntaven a aquesta deficiència cognitiva en la filla d’Almudena Velasco i Pablo Garrigós. No obstant això, als quatre mesos no podia mantindre el cap alçat, cosa que va fer saltar les alarmes dels seus pares. “Com que era sorda i tenia un to muscular baix, vam saber que alguna cosa passava”, conten.
És en aquest moment que la pediatra la deriva a la neuropediatra per confirmar o descartar una possible patologia. “Els resultats genètics arriben al voltant dels nou mesos i, a partir d’ací, comencen a fer una sèrie de proves a Laia, descarten la part vírica, li fan una punció lumbar...”, explica la mare.
Després d’aquest procés, els metges els confirmen que hi ha una mutació genètica en el KARS1 i que es tracta d’una malaltia ultrarara, que no té cura i que s’ha diagnosticat fa “relativament pocs anys”.
“Ens comenten que en aquesta mena de malalties, cal anar al dia amb els xiquets, segons la simptomatologia que experimenten, però que en el cas de Laia tindria problemes en el desenvolupament, en la parla, l’aprenentatge, etc.”, detallen els seus progenitors, que van decidir iniciar un periple per a conéixer amb més detall què s’havia estudiat en la comunitat científica sobre les síndromes KARS.
Per a ells, la rutina que duen a terme amb Laia és “intensa”: té sessions amb la logopeda, acudeix al fisio “pràcticament cada dia”, té visites regulars amb la neuropediatra i li faciliten la llet a través d’una màquina, perquè menja a través d’un botó gàstric.
Van descobrir que en la literatura científica hi havia 50 casos registrats, i solament 30 papers dedicats a aquesta patologia: “Vam anar contactant amb els científics que publicaven aquestes investigacions i ens deien que tot estava en una fase prematura. Estem lluny dels assajos clínics”, subratllen.
Després d’aquesta primera presa de contacte, d’intentar trobar una “possible cura”, els pares de la menuda de dos anys van trobar les teràpies gèniques, un tractament que pretén corregir la simptomatologia a través d’un gen KARS1 funcional en les cèl·lules mutants.
“Vam començar a aproximar-nos al món científic amb altres preguntes i és quan vam contactar amb l’Institut de Salut Carles III (ISCII), concretament amb l’Institut d’Investigació de Malalties Rares (IIER, pel nom en castellà)”, narra aquesta família. En un primer moment, el coordinador d’aquesta unitat i investigador Ignacio Pérez de Castro els oferia assessories científiques. No obstant això, van començar a tindre telefonades regulars i durant aquestes converses es va plantejar la iniciativa de començar un projecte en l’ISCII que investigara aquesta malaltia.
“Ignacio ens va animar a crear comunitat i a poder unir totes les famílies afectades per aquest gen”, insisteixen. Va ser a partir d’aquest moment que va nàixer la fundació Cure Kars-Laia Foundation, fundada per Almudena i Pablo, i constituïda enguany mateix a Bèlgica, país en què resideix la família.
L’institut, com a organisme públic, aportarà recursos propis, “com l’equipament, les sales de cultiu i els investigadors”, tal com confirma Pérez de Castro. Al seu torn, des de la fundació cobriran totes les despeses restants durant els pròxims quatre anys amb una partida de 250.000 euros que recaptaran a través de donacions, la responsabilitat social corporativa o presentant el projecte en “convocatòries competitives de finançament publicoprivat”.
Així mateix, els pares de Laia han conegut altres famílies amb aquest cas a escala mundial, amb qui han creat una comunitat en Facebook: “Hi ha gent del Canadà, d’Egipte, dels Estats Units, de Rússia, etc.”. Per a l’any que ve, una de les il·lusions de la família és organitzar congressos amb la comunitat científica, la metgessa i amb les persones protagonistes que viuen amb la mutació del gen i els membres familiars respectius. Amb vista al setembre, Velasco i Garrigós pretenen crear una carrera global a què unir-se a través de les xarxes socials o la mateixa pàgina web. “D’ací a unes setmanes posarem imatges d’altres xiquets afectats en el portal”, afigen, i aclareixen que la cura del projecte no és exclusiva per a Laia, sinó per a tota persona amb aquesta mutació.
Gen apte per a corregir les mutacions
“Hi ha menys d’un cas per un milió d’habitants. De fet, a Espanya solament hi ha una persona identificada amb aquesta malaltia ultrarara”, explica l’investigador de l’ISCII, que afig que el 80% de les malalties rares són genètiques, i a més, monogèniques.
A preguntes d’aquest mitjà sobre l’edat de diagnòstic habitual, Pérez de Castro manifesta que els símptomes per aquesta patologia apareixen prompte pel fet de ser “una malaltia neurodegenerativa”, a través de la sordesa, les dificultats en la visió, “l’avanç ràpid de la calcificació del sistema nerviós central, amb episodis d’epilèpsia i arribant a afectar el desenvolupament cognitiu de la persona”.
L’investigador, que coordina el projecte i dirigeix aquesta àrea de malalties rares, assegura que comptaran amb un parell de tècnics superiors de laboratori; i que amb els fons privats de la fundació podran comptar amb un investigador predoctoral. Pérez de Castro, en una entrevista amb elDiario.es, concreta que el gen KARS1 alterat l’ha heretat d’una mutació de son pare i una altra de sa mare, per la qual cosa té aquestes dues còpies alterades, i això fa que es produïsca la proteïna lisil-ARNt sintetasa.
El procés consistirà a introduir gens funcionals, sense mutacions en les cèl·lules afectades de Laia. “És una de les aproximacions més senzilles en el món de les malalties rares, perquè no necessitem corregir la mutació des de l’inici, sinó introduir un gen sa dins d’aquestes cèl·lules”.
Com a primera prova de concepte, els investigadors obtindran cèl·lules de pacients, de moment, només les de la petita de dos anys. “Treballarem amb cèl·lules mare per a diferenciar-les d’un altre tipus cel·lular, com una neurona. Ací introduirem les còpies funcionals d’aquest gen defectuós i veurem si es pot corregir el problema”.
En segona instància, es durà a terme un model in vivo usant un ratolí que presente les mateixes mutacions que Laia, que funcionarà com un avatar experimental. Aquest model permetrà avaluar l’administració del tractament, concretament en les cèl·lules del sistema nerviós. “El ratolí ens servirà per a tindre un doble ús. El primer, conéixer millor la malaltia, i, d’altra banda, servir com a plataforma d’assaig de la teràpia que hàgem començat a posar a punt en les cèl·lules de Laia”.
Tota aquesta faena es desenvoluparà al llarg dels quatre anys previstos per a aquest primer projecte preclínic. “Si tot avança com esperem, ens permetrà plantejar una estratègia terapèutica definitiva”, puntualitza.
0