Una testimoni d'Emergències revela que la vigília de la dana la Generalitat va denegar recursos per vigilar cabals de barrancs

Nova declaració testifical davant de la jutgessa de la dana. Gloria Torres, tècnica facultativa en la Sala de Comandament i Control del Centre d'Emergències de l'Eliana, ha revelat que la vigília de la dana del 29 d'octubre, es van demanar sense èxit agents ambientals de la Generalitat per fer mesuraments de cabals. “Se'ns va denegar i se li va demanar als bombers forestals” l'endemà, ha aclarit.

El fiscal, davant la revelació, ha repreguntat a la testimoni: “¿Vostè ha dit que li van negar els mediambientals?”. “Sí, semblava que ens ho donaven, però no va quedar constància. Es va deixar a 'CoordCom' [la caixa negra d'Emergències] la sol·licitud de col·laboració”. A preguntes de la jutgessa instructora, la testimoni ha dit que en Emergències estaven tranquils perquè els bombers no reportaven res sobre els posibels augments dels cabals. “Donàvem per fet que havien de seguir vigilant mentre no tingueren contraordre”, ha dit.

El 29 d'octubre, davant la negativa de prestar agents mediambientals (comunicada mitjançant una trucada als “superiors” de la testimoni), Emergències va demanar la mobilització dels bombers forestals. Gloria Torres ha matisat que la sol·licitud dels agents ambientals de la vespra va ser de caràcter “preventiu”, davant la “probabilitat de necessitar ajuda”.

Els bombers es van sol·licitar a partir de l'activació de sengles alertes hidrològiques al riu Magre i al barranc del Poio al migdia del 29 d'octubre. “El 28 es va voler prevenir el que poguera passar”, ha explicat. La testimoni ha confirmat que va ser Inmaculada Piles, cap de servei d'Emergències, que va decidir que es vigilaren els cabals dels barrancs.

També ha dit que va ser el cap de la Unitat d'Anàlisi i Seguiment del Risc, Juan Ramón Camps, qui “va ajudar” els tècnics per a la “ubicació” de les escales: “Va dir que eren les que més representativitat donaven, per això es va demanar Paiporta”, on no hi havia sensors del Sistema Automàtic de Xúquer (CHJ) i podia ser afectada pels barrancs d'Horteta i de Gallego, segons la tècnica d'Emergències.

Torres ha assegurat que el cap de la Unitat d'Anàlisi i Seguiment del Risc, llicenciat en Geografia, “era el que tenia més coneixement”. Es tracta del funcionari que, a la vesprada, es va encarregar de la redacció dels esborranys de l'Es-Alert i de la seua validació tècnica.

Els Bombers “en cap moment es van comunicar amb nosaltres”

Gloria Torres també ha responsabilitzat el Consorci Provincial de Bombers d'haver retirat el dispositiu de vigilància del barranc del Poyo sense ni tan sols avisar. “No es van adreçar mai a Control 2, que és la Sala [de Comandament i Control], mai van dir Control 2 per a Bravo Víctor, així que estàvem en altres canals de ràdios i si no diuen Control 2 no hi ha comunicació fluida, en cap moment es van comunicar amb nosaltres”, ha declarat la testimoni, segons fonts jurídiques coneixedores de la testifical. Per contra, l'oficial Manuel Alonso, del Consorci de Bombers, va culpar en la seua declaració del passat 10 de setembre a Emergències de no haver donat indicacions clares sobre la vigilància del barranc del Poio i del riu Magre.

La tècnica del Centre d'Emergències ha negat la major i ha assegurat que els Bombers mai els van avisar per ràdio amb el procediment adequat perquè a l'Eliana s'hagueren assabentat de la decisió de retirar els bombers. “Quan [la comunicació] és per ràdio, has de dir a quina central t'adreces i esperar la resposta afirmativa”, ha detallat Gloria Torres en referència al protocol intern habitual. Així, “si no li dius Control 2, no sap que s'adreça a vostè i no sap si Bravo Víctor Buñol [la brigada forestal desplegada sobre el terreny] t'està dient a tu”.

Fet i fet, en el Centre d'Emergències no sabien que a partir de les 14.43, el dispositiu de vigilància del Poio va ser retirat a la base. “No es van adreçar al Centre [d'Emergències] en cap moment”, ha dit. “Si ho hagueren fet”, ha abundat la testimoni, l'operador d'Emergències encarregat dels Bombers, “ho hauria anotat en el cas” al 'CoordCom', la caixa negra que comunica i coordina les agències, “i ho hauria dit al tècnic” de la sala.

La tècnica va treballar el 29 d'octubre en el torn del matí, encara que va allargar la jornada fins a les 15.00. Torres ha confirmat que el Centre d'Emergències tampoc no va fer seguiment de l'esdevenir del dispositiu, almenys en el seu horari: “En el meu torn no vaig tornar a trucar, donava per fet que la instrucció la seguien fins a nova ordre”.

La fallida vigilància del barranc del Poyo propicia un cert enfrontament entre el Consorci de Bombers i el Centre d'Emergències, que passen la patata calenta d'un assumpte convertit en un dels puntals de la causa que instrueix la jutgessa Nuria Ruiz Tobarra. “Si nosaltres els mobilitzem, haurien d'entendre que no se'n van i vigilen fins que els desactivem”, ha afirmat Gloria Torres aquest dimarts davant la jutgessa.

Una vegada activada la petició als Bombers, segons el relat de Torres, el consorci hauria respost: “Ja veurem què podem fer”. “I mai no ens van comunicar”, ha postil·lat. La testimoni ha assegurat que aquesta trucada està gravada en el 'CoordCom'. Emergències va especificar els “punts” que volien que es vigilaren: Riba-roja, Paiporta o Buñol, entre altres.

El SAIH no serveix per “prendre decisions de Protecció Civil”

D'altra banda, la testimoni ha manifestat que les dades del SAIH de la CHJ no serveixen per a la gestió de protecció civil. “Consultàvem molt assíduament el web d'Avaemet [l'Agència Valenciana de Meteorologia] que dóna pluviometria en temps real. La del SAIH no són dades certificades per tècnics i no es poden tindre en compte per prendre decisions de Protecció Civil”.

La declaració de la tècnica qüestiona de ple l'argumentari del Palau de la Generalitat i del president Carlos Mazón. “Al web del SAIH posa un cartell que aquestes dades no es poden tindre en compte per a Protecció Civil del ciutadà, per això només fem cas a correus del SAIH que sí que són validats pels tècnics i al web d'Avamet”.

“Segons les reunions amb la CHJ, sempre ens ho han dit així. Mentre no hi haja contraordre de la CHJ perquè ho puguem tindre en compte, no ho farem”, ha afegit.

Tot i que el SAIH es consulta, no se li dóna “validesa oficial”, ha detallat Torres. Els responsables d'Emergències, ha afegit, se centren més en les dades de pluviometria i en els avisos del SAIH que arriben per correu electrònic, prèviament validats per la CHJ. La testimoni ha assenyalat Inmaculada Piles i Juan Ramon Camps com els tècnics que interpretaven les dues dades.

Els avisos del SAIH porten incorporat un comentari del tècnic de la CHJ sobre la crescuda del cabal. “És un comentari important. Si m'arriba el correu, el mire i comprove pluviometries”, ha explicat.