Treballadors de Bankia presumeixen que, al contrari que en CaixaBank, amb ells no va colar l’estafa a l’EMT de València

Els treballadors de Bankia han tret pit davant CaixaBank per la seua actuació en el robatori a l’EMT de València. El primer dia de l’estafa, el 3 de setembre de 2019, Celia Zafra, la cap d’Administració de l’empresa pública i única imputada en la causa que investiga el frau, va intentar fer la primera transferència a través del centre d’empreses de Bankia, situat al carrer del Pintor Sorolla de la ciutat. Fernando S., el gerent del centre d’empreses de Bankia, “va complir la normativa i no va admetre l’operació sol·licitada, evitant així en primera instància el frau”, assenyala una revista interna de l’entitat bancària a què ha tingut accés elDiario.es. “Encara que el gerent resta mèrits a la seua actuació, indicant que es va limitar a complir la normativa aplicable en aquests casos, la veritat és que la intervenció de Fernando va evitar un important dany reputacional a Bankia”, afig el missatge intern distribuït als treballadors del banc. Hui dia, Bankia i CaixaBank estan en ple procés de fusió.  

Després de la negativa del gerent del centre d’empreses de Bankia a fer el primer pagament del frau, la cap d’Administració de l’EMT va recórrer a CaixaBank, l’entitat bancària que va acabar fent les huit transferències, per un valor global de quatre milions d’euros, a un compte de Bank of China a pesar que l’empresa municipal no podia operar en el gegant asiàtic. L’alerta interna de CaixaBank, tal com va reconéixer el gestor del compte de l’EMT en la seua declaració davant el jutge, va tardar més de dues setmanes a saltar. L’entitat bancària descarta qualsevol tipus de responsabilitat per aquests fets i rebutja tornar els diners, mentre que l’EMT considera que va ser responsable subsidiària del robatori. 

El divendres 27 de setembre, l’empresa pública va reconéixer que havia patit un frau de l’executiu, pel qual s’havien esfumat quatre milions d’euros (aproximadament un 3,5% del seu pressupost anual). La setmana següent, Som Bankia va publicar una ressenya sobre l’estafa espectacular en què felicitava tres treballadors per no haver caigut en el parany. La revista, que ha sigut reconeguda com la millor plataforma en línia de comunicació interna, recordava als treballadors de Bankia que el frau a l’EMT “va entelar fins i tot l’acte d’inauguració d’una oficina especial de CaixaBank en la capital valenciana, i els titulars negatius van eclipsar la possible repercussió positiva en premsa de la inauguració, fet que va generar un greu impacte reputacional a l’entitat”. 

I és que el conseller delegat de CaixaBank va haver de respondre sobre el frau en una roda de premsa de presentació de resultats: “Van ser els nostres controls els que van permetre detectar la situació”, va dir Gonzalo Gortázar. A penes dues setmanes després, el gestor del compte de l’EMT en CaixaBank va confirmar davant el jutge que l’alerta interna de l’entitat va tardar 17 dies a saltar, quan ja s’havien transferit els quatre milions d’euros a pesar que l’empresa pública no tenia signat un document necessari per a operar a la Xina.

La revista interna, que té l’objectiu de posar en valor el treball en equip i la “cultura de Bankia”, també felicita dues treballadores més del centre d’empreses 9651, situat en l’edifici de l’entitat en el cèntric carrer del Pintor Sorolla de València, per la seua actuació davant altres intents de frau comesos en la mateixa època que l’estafa a l’EMT. Així doncs, assenyala la revista interna, dos comercials de suport “van evitar unes quantes transferències fraudulentes a través de correus electrònics ‘pirates’, gràcies al coneixement i a la relació pròxima amb els equips d’administració d’altres clients, cosa que va permetre la detecció precoç de l’operativa irregular”.  

La treballadora “va rebre dos correus electrònics personalitzats, aparentment des de l’adreça de correu del client, amb un PDF coincident amb el format de carta que utilitza ell mateix”. La dona “va aplicar la norma de Bankia i va telefonar directament al client, que li va confirmar l’intent de frau”. L’endemà, el director financer de l’empresa que va estar a punt de ser estafada va enviar a la treballadora de Bankia un ram de flors imponent juntament amb una carta d’agraïment. 

En una altra ocasió, el director financer d’una empresa va picar en el frau de l’executiu i va donar l’ordre de fer una transferència, pensant que li ho ordenava el seu cap. L’actuació d’una altra comercial de suport de Bankia “va permetre avortar l’intent de frau”. “Dos exemples que posen de manifest la importància de la tasca de prevenció del frau que, en la seua primera línia de combat, duen a terme els comercials de tots els centres d’empreses”, assenyala la revista Som Bankia.