Trobats al Toro, a Castelló, restes de combatents de la Línia XYZ de la Guerra Civil

En la primavera del 1938, havent caigut el front d’Aragó, els colpistes centren els esforços a envoltar València, capital de la República Espanyola. Després de dos terribles anys de guerra, el “resistir és véncer” esdevé consigna. Resistir com més temps millor a l’envit de les tropes franquistes, italianes i alemanyes, esperant l’ajuda d’unes nacions democràtiques que havien de deixar la República abandonada a la seua sort davant dels feixismes

Amb aqueixa finalitat es projecta la construcció de la Línia XYZ –coneguda com a Línia Matallana–, una sèrie de fortificacions defensives que recorren la província de Castelló des d’Almenara, passant per la serra d’Espadà i el Toro, fins a connectar amb la província de Conca. Al llarg d’aquesta posició van tindre lloc alguns dels enfrontaments més cruents de la guerra, que van produir, segons les estimacions, 25.000 morts –5.000 republicans i 20.000 revoltats– entre atacs d’artilleria, aviació i combat directe.

Va ser en aquest enclavament castellonenc on l’exèrcit republicà es va alçar amb una de les victòries més importants. Dels 1.969 soldats franquistes morts traslladats des de la Comunitat Valenciana al Valle de los Caídos, 1.727 procedien de la província de Castelló. La batalla de l’Ebre, la més gran i sagnant de la guerra, tindria començament l’endemà passat i va centrar sobre si tota l’atenció. Amb la victòria franquista posterior, el record d’aquesta gran derrota tractaria de ser esborrat, malgrat els milers de cadàvers que, encara hui dia, es troben dispersos pel lloc.

Al començament de setembre, huitanta anys després que la barbàrie de la guerra se’ls engolira, van tornar a veure la llum les restes d’alguns d’aquells joves que es van deixar la vida a la serra del Toro. Van ser els veïns de la zona els que fa uns mesos van donar avís que allí, oblidats en la muntanya, aguaitaven les restes d’una trinxera que va acabar servint de fossa. Ells coneixen bé les històries que conten els majors sobre la insuportable pudor que desprenia la muntanya, sobre com commutaven les multes per enterrar cadàvers.

L’any 2013, els membres del Grup per a la Recuperació de la Memòria Històrica de València (GMHV) van trobar les restes sense sepultar d’un combatent que va morir durant els enfrontaments del 38. Les anàlisis posteriors van revelar que es tractava d’un jove –de 24 o 25 anys– que va morir a causa d’unes quantes ferides de metralla al pit. No van poder determinar, no obstant això, el bàndol a què pertanyia el jove soldat. El van trobar al costat del seu farcell i la seua munició, a penes a 20 metres d’una trinxera franquista. Sense una identitat o bàndol, les seues despulles jauen en un depòsit en l’Institut de Medicina Legal de la Complutense a Madrid.

“No hi ha a tot Espanya cap monument o lloc d’enterrament per als soldats desconeguts”, explica Matías Alonso, coordinador del grup GRMH. Malgrat que honrar els combatents la identitat dels quals es desconeix és una pràctica habitual en països com Alemanya o el Regne Unit, “ací aquest concepte no existeix. Ací es rendeix honors als comandants, però ningú no es fa càrrec dels pobres xiquets que van quedar escampats pel camp de batalla”, sentencia el coordinador.

Alonso conta que tradicionalment han hagut de sortejar tota mena d’impediments per a poder dur a terme exhumacions de represaliats. “Una exhumació pot dur-se a terme en 15 dies, el problema és que els romanços previs a vegades poden ser una batalla en si mateixos”, conta el coordinador del grup, que ha arribat a fer un crowfunding per a obtindre el finançament necessari per a dur a terme a Borriol l’exhumació d’una fossa.

L’article 14.1 de la Llei espanyola de la memòria històrica estableix que la localització i la identificació de les restes “es constitueix en fi d’utilitat pública i interés social”. No obstant això la realitat és que, huitanta anys després de la batalla i després de quaranta anys de democràcia, ningú no s’ha fet càrrec dels desapareguts. Són unes quantes les vegades que l’ONU ha reclamat al Govern espanyol que els crims del franquisme s’investiguen. Es calcula que, hui dia, són al voltant de 140.000 els espanyols desapareguts víctimes de la guerra i la dictadura.

El dia 13 de setembre es donava en el Congrés dels Diputats la llum verda per a traure les restes del dictador Francisco Franco del Valle de los Caídos. Molts dels caiguts que jauen amb ell van perdre la vida durant els combats de la Línia XYZ. Durant els mesos esdevenidors, les despulles del dictador seran traslladades amb els respectes deguts, la família Franco esgotarà els recursos legals i el focus mediàtic hi estarà per acompanyar tot el procés. Mentrestant, milers d’aquells espanyols que un dia van ser enemics jauen hui junts oblidats en la muntanya.