El govern valencià autoritza impartir islam en dos col·legis públics de Castelló i el PP critica que hi haurà “efecte crida”

La Conselleria d’Educació ha triat la província de Castelló per a introduir de manera experimental una assignatura de religió islàmica que les famílies podran escollir dins de l’horari acadèmic com es podia triar fins ara entre religió catòlica o alternativa. Els centres seran el CEIP Pintor Camarón de Sogorb i Mare de Déu de Gràcia d’Altura.

Des de la Conselleria s’ha explicat que la incorporació al currículum acadèmic “s’emmarca dins del conveni signat entre el Ministeri d’Educació i la Comissió Islàmica d’Espanya”, i que a més ha sigut determinant la petició duta a terme per l’imam de Castelló.

Cada centre tindrà una classe de 25 alumnes com a màxim, i el professorat, de la mateixa manera com en la religió catòlica el tria l’Arquebisbat, el nomenarà la Comissió Islàmica d’Espanya. Els continguts hauran de correspondre’s amb els aprovats pel Ministeri d’Educació i publicats en el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) de l’11 de desembre de 2014.

“Efecte crida” segons el PP

El PP ha criticat la mesura assenyalant directament Compromís i ho ha qualificat d’“imposició” i ha assegurat que això tindrà un “efecte crida”. El president del PP de la província de Castelló, Miguel Barrachina –precisament regidor de Sogorb, on s’impartirà en un col·legi– ha exigit la retirada completa de l’ensenyament de l’islam.

El president del PP castellonenc es pregunta quins criteris ha seguit el Consell per implantar l’ensenyament de l’islam en dos col·legis en una zona de la província de Castelló amb tan sols 26.000 habitants com són l’Alt Palància i el Millars, i s’ha respost que és perquè “Compromís no va aconseguir presentar-hi cap candidatura”.

Miguel Barrachina fa així la seua lectura política afirmant que “la comarca de l’Alt Palància és per al nacionalisme i per a Compromís una anomalia lingüística i cultural. Per això, des del PP de Castelló considerem que la proximitat amb l’àrea metropolitana de València, acompanyada de la renda de ciutadania per la qual et donen una paga tingues papers o no, provocarà un efecte crida a la nostra zona, el nacionalisme busca desnaturalitzar el Palància, per això van tancar el col·legi de la Resurrecció i han marxat les germanes terciàries i van proposar retirar l’anglés als nostres fills pel fet de parlar castellà.”

El líder del Partit Popular a la província de Castelló ha apuntat que creu en la igualtat entre homes i dones, “cosa que no subjau en totes les cultures”.

A més Barrachina ha comparat aquesta “imposició” amb la política “imposició del valencià”, amb la qual cosa afirma que “obligava els alumnes de l’Alt Palància a ser estudiants de segona per no triar l’opció nacionalista en què prevalia el valencià”. “En el Partit Popular vam exigir també, en aquell moment, igualtat de tracte, i vam haver d’acudir als tribunals per denunciar el xantatge lingüístic que el Consell volia imposar als nostres xiquets”.

Crítiques de la FAMPA

Davant el coneixement d’aquesta experiència pionera, des de la Federació d’Associacions de Pares i Mares d’Alumnes de la província de Castelló (FAMPA Castelló ‘Penyagolosa’) s’afirma que estan rebent queixes dels pares en el sentit que la seua aposta sempre ha sigut suprimir la religió de les aules. Així doncs, asseguren que se senten “defraudats per l’escola pública i no entenen que una administració de signe progressista com és la Conselleria d’Educació pot afavorir que s’impartisca la religió islàmica a les aules, una religió que denigra la dona i que la relega a segon pla”.

Cal destacar que inicialment eren quatre els col·legis en què s’havia d’introduir de manera experimental l’assignatura, però els centres d’Almassora, el CEIP Ambaixador Beltran i el CEIP Germans Ochando, finalment no formaran part de la iniciativa.