Zaplana, gravat demanant finançament a un testaferro uruguaià: “Ignacio (González) no m'està donant diners d'Andorra”

El 15 de febrer de 2018 l'expresident valencià Eduardo Zaplana es va reunir en el seu despatx en la seu central de Telefónica (en la Gran Vía Madrilenya), empresa en la qual ocupava un càrrec directiu, amb el seu testaferro i assessor fiscal, Francisco Grau.

Després d'una burxada telefònica anterior a Grau, qui mantenia una conversa amb l'exministre de Treball amb el PP de José María Aznar, la Guàrdia Civil va sol·licitar a la magistrada que els permetera gravar una trobada en la seu central de Telefónica, on presumiblement s'anaven a tractar temes relacionats amb el patrimoni il·lícit de Zaplana a l'estranger. Aquesta reunió es va produir el 15 de febrer de 2018 a les 11 hores. La jutgessa va veure complicada aquesta intervenció, que no va autoritzar, però sí que va permetre registrar altres entrevistes en llocs públics amb micròfons d'ambient.

Segons la investigació, a la qual ha tingut accés eldiario.es i el secret del qual s'ha alçat aquesta setmana, agents de l'Institut Armat van realitzar seguiments al exdirigent popular valencià al carrer, en bars i restaurants de Madrid i Benidorm. També es va ordenar la col·locació de dispositius de seguiment en el vehicle particular de Joaquín Barceló, testaferro de Zaplana.

En una d'aqueixes reunions a l'Hotel Wellington de Madrid, Eduardo Zaplana es reuneix amb l'advocat uruguaià Fernando Belhot, a qui els investigadors consideren un conegut testaferro i propietari de la societat South Capital Partners que també apareix en l'operació Lezo.

Zaplana parla a l'advocat de la seua situació personal: “Tinc un problema que no sé si té solució. Per a tot això i per a algunes coses que a mi em demana necessite liquiditat... Ignacio [s'entén que és Ignacio González, expresident de la Comunidad de Madrid] no m'està donant diners d'Andorra, però com ens ha deixat tan poc... tampoc passa res”.

En la conversa hi ha bastants moments inaudibles, però la Guàrdia Civil considera que acaba demanant diners a l'advocat. “Ara necessitaria..., però a curt termini. A mi em passa el mateix, jo. tinc el meu sou, que és un bon sou... jo puc traure (no se sent) que no passa res, però no puc traure cinc milions de... primer perquè no els tinc ara perquè m'he ficat en un problema, però segon que és que encara que els tinguera (...) he de dir ací a Espanya, em diran Vosté on va?”, explica el expolític.

Els enregistraments acrediten novament els negocis que van compartir Eduardo Zaplana i Ignacio González, ja captats en l'operació Lezo.

Per a justificar les burxades, la jutgessa considera que en les reunions en aquests llocs, els investigats “se senten còmodes i confiats” i “parlen de negocis i de diners”, així com de la utilització de les societats uruguaianes i la destinació donada als fons associats a les presumptes pràctiques fraudulentes efectuades en el seu moment a favor de l'empresa Sedesa i el posterior blanqueig dels beneficis obtinguts i utilització d'aquests.

Entre febrer i abril es van registrar nombroses converses telefòniques. Entre aquestes enregistraments de Zaplana des de l'hospital La Fe durant els seus ingressos per a tractar la leucèmia que pateix i en les quals l'expresident de la Generalitat realitzava gestions sobre els seus negocis a l'estranger.

En llibertat des del divendres

La titular del jutjat d'Instrucció número 8 de València va decretar la llibertat per a Zaplana divendres passat 8 de febrer en considerar que ja no existia el risc de destrucció de proves i en haver sigut bloquejats els 6,7 milions d'euros dels quals disposava l'exministre en dos comptes a Suïssa.

Eduardo Zaplana va rebre l'alta hospitalària en la matinada del dilluns, dia que va abandonar l'hospital La Fe, on l'expresident romania ingressat des del mes de desembre per a ser tractat de la leucèmia que pateix. L'excap del Consell va ingressar a la presó el 24 de maig de 2018 amb motiu de l'operació Erial.

L'exdirigente popular, acusat dels delictes de blanqueig de capitals, suborn, prevaricació, malversació de cabals públics, tràfic d'influències, frau en la contractació, delicte fiscal, falsedat documental, associació il·lícita per a delinquir i grup criminal, va defensar després de decretar-se la seua llibertat: “No tinc ni he tingut compte a Suïssa ni en cap altre país fora d'Espanya ni al meu nom ni al de tercers”.