La pandèmia agreuja la vulnerabilitat: les ajudes per a manutenció, habitatge i pobresa energètica es disparen a València

Les famílies vulnerables i en risc d’exclusió social han sigut les grans damnificades de la crisi desfermada per la pandèmia de la COVID-19. Sobretot, els primers mesos de confinament derivats de l’estat d’alarma decretat des del 15 de març fins al 21 de juny, i l’aturada que va suposar en l’economia va fer que les persones amb una situació més precària hagueren de dependre de les ajudes per poder tirar avant.

Així es desprén de les dades aportades per la Regidoria de Benestar i Drets Socials de l’Ajuntament de València i per entitats com la Creu Roja, que ha desenvolupat una tasca d’ajuda i acompanyament important cap a aquests col·lectius.

Des del departament municipal que dirigeix la regidora Isabel Lozano informen que l’any passat es van aprovar 13.942 ajudes de manutenció i necessitats bàsiques, quasi el triple que les 5.620 concedides el 2019. L’Ajuntament va destinar l’exercici passat 8 milions d’euros a sufragar-les, quatre vegades més que l’any anterior.

Pel que fa a ajudes per a fer front a la pobresa energètica, des de Benestar expliquen que des del 15 de març fins al 30 de setembre van estar tots els subministraments protegits per la normativa estatal reguladora de les mesures d’atenció a la població per la pandèmia de la COVID-19 (Reial decret llei 26/2020) per la qual cosa, durant gairebé 7 mesos no hi hagué a penes tramitacions, perquè no hi havia risc de tall de subministraments.

Per tant, “si bé és cert que el 2019 es van tramitar més ajudes que el 2020, com que enguany només s’han tramitat ajudes durant 5 mesos, sí que en aquests mesos s’ha tramitat un nombre més gran d’ajudes per mes”.

Així doncs, es van concedir al llarg de l’any passat 129 aportacions per a pagar rebuts de gas, 1.075 per a factures de llum i 1.443 per a l’aigua. En total, es van donar 2.647 ajudes amb un cost de 580.658 euros.

Per part seua, segons afirma Sara Casas, del Departament de Medi Ambient de la Creu Roja “amb l’impacte de la COVID-19 hem vist que les necessitats s’han disparat i per això el nostre repte és incrementar en un 15% la nostra resposta.

Per incrementar la intervenció en l’actual context de la pandèmia, la Creu Roja ha hagut d’adaptar les seues metodologies per poder continuar atenent les famílies més vulnerables.

“No podem entrar en els domicilis, ni fer formacions en grup i per això estan potenciant-se les telefonades individuals i els seminaris web grupals per oferir consells de bones pràctiques d’estalvi energètic, assessorament amb les factures i detectar a través d’aquestes telefonades qualsevol necessitat addicional d’intervenció en les llars, com ara obres per humitats, problemes de temperatura i confort en l’habitatge, qüestions de risc elèctric, substitució de calderes, etc.”, indica Sara.

En el cas de la província de València, s’han atés 567 persones, s’han fet 59 tallers i s’han dut a terme sis rehabilitacions energètiques.

Ajudes per a evitar desallotjaments d’habitatges

Quant a les ajudes en concepte de suport per a frenar la pèrdua d’habitatge així com l’adequació d’aquest en unes mínimes condicions d’habitabilitat, fonts de la Regidoria de Benestar comenten que durant l’any 2020, com que la prioritat va ser atendre la manutenció i les necessitats bàsiques (i a més hi hagué una normativa de protecció que va paralitzar els desnonaments durant mesos), les ajudes d’habitatge van ser un 16,68% del total i un 11,05% respecte del total del pressupost. No obstant això, el nombre d’ajudes tramitades i el pressupost assignat ha sigut superior l’any 2020 respecte del 2019.

En concret, es van concedir 2.215 aportacions l’any passat, un 18,5% més que el 2019, amb un cost de 1,7 milions d’euros, un 70% més que fa dos exercicis.

La regidora, Isabel Lozano, assegura que s’ha fet “un gran esforç per part dels Serveis Socials municipals per atendre les necessitats bàsiques de la ciutadania en aquest any de pandèmia que està comportant una crisi social i econòmica greu”.

A més, afig que s’han implementat “mecanismes i procediments nous i més àgils i eficients per donar resposta al gran increment d’atencions, prestacions i pressupost” i s’ha incidit especialment “a garantir manutenció, subministraments energètics i habitatge, així com a incrementar l’atenció domiciliària a persones majors i dependents i la intervenció integral amb sensesostre i que viuen en assentaments”.