El Govern valencià indemnitzarà fins a 75.000 euros per violència masclista, però debat a quins familiars primer

La Generalitat Valenciana vol ampliar el concepte de víctima de violència masclista per a aconseguir una equiparació efectiva amb les víctimes del terrorisme i permetre que els familiars de l’assassinada tinguen dret a les mateixes prestacions. La modificació que proposa el departament de Vicepresidència, Igualtat i Polítiques Inclusives, que dirigeix Mónica Oltra, inclou el dret a indemnització per mort, gran invalidesa o incapacitat permanent absoluta com a conseqüència de la defensa d’una víctima de violència masclista

L’executiu autonòmic va aprovar al març passat augmentar les ajudes i equiparar-les amb les de les víctimes del terrorisme, un compromís subscrit en el pacte valencià contra la violència masclista. En cas de mort, les ajudes ascendeixen a 75.000 euros per als familiars, davant dels 6.000 que percebien abans de l’entrada en vigor.

Amb la Llei d’acompanyament als pressupostos, que es debatrà l’última setmana de desembre, es pretén ampliar les ajudes i el concepte de víctima als familiars de l’assassinada perquè puguen percebre les indemnitzacions. Segons el text del Consell, es consideraria víctima de violència masclista, per exemple, un pare que defensara la seua filla del seu agressor i resultara ferit, com va ocórrer al març passat a Castelló. El text també reconeix el dret a aquestes ajudes a la mare quan l’assassinat dels fills s’haja produït per venjança de la seua parella o exparella. Anteriorment, la indemnització es destinava als fills i les filles menors d’edat que depenien econòmicament de la víctima, i també a les persones tutelades o acollides dependents econòmicament d’ella.

El text proposat per la consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, ha alçat algunes crítiques en el PSPV-PSOE, Podem i diverses agrupacions feministes. La idea que planteja la vicepresidenta és que les indemnitzacions es destinen, en ordre, a la persona cònjuge o a la que “mantinga una relació anòmala sempre que no haja sigut el causant de la mort”, per davant dels fills, els progenitors i els germans.

Polèmica per l’ordre de les indemnitzacions

En l’ordre de percepció de les indemnitzacions és on rau el conflicte. Aqueixes formacions consideren que els fills són víctimes d’aquesta violència i són ells els que haurien de percebre la indemnització en cas que sa mare fóra assassinada. Podem va presentar una esmena a la llei per a situar l’ordre invers, en què demanava que el primer beneficiari de les ajudes siga el descendent de la víctima, seguit de l’ascendent –és a dir, els fills o els pares de la dona assassinada– i, finalment, la parella de la víctima, sempre que no haja sigut l’agressor. També Ciutadans ha considerat esmenar aquesta qüestió seguint la línia dels morats i el PP manifesta estar a favor que es prioritze els fills.

Des del departament d’Oltra expliquen que estan disposats a negociar aquesta mesura i plantegen que la indemnització es repartisca a mitges entre el cònjuge –si n’hi ha– i els fills menors d’edat. La vicepresidenta defensa que la parella formal de la víctima és qui assumeix la tutela dels menors, la llar familiar i la gestió dels deutes, a més del mal sentimental que suposa la pèrdua per un assassinat.

Diverses organitzacions feministes han iniciat en el portal Tribuna Feminista una campanya en contra d’aquesta mesura. Entre les signants hi ha desenes de col·lectius, des d’alguns de coneguts com ara Dones Progressistes fins a Sisters from Australia. Des de la plataforma han emés un comunicat en què, si bé aplaudeixen l’augment de les prestacions, manifesten “l’oposició radical al fet que es prioritze en la seua percepció la parella actual de la víctima i de manera excloent davant dels descendents”. Segons el comunicat, “aquesta proposta és contrària, no solament al que es disposa en la Llei estatal 35/95 d’ajudes a víctimes de delictes violents, sinó també al Conveni d’Istanbul i mesures contingudes en el Pacte d’Estat del 2017, que emfatitzen la necessitat de considerar víctimes directes les filles i els fills de les víctimes, incloses les mortals, que a més tenen una dependència econòmica i emocional de les seues mares assassinades que en cap cas cal predicar de la parella”.