Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.
La portada de mañana
Acceder
Sánchez busca romper la unidad del PP para reformar la financiación autonómica
La Fiscalía pide la declaración del marido de la número tres de Ayuso y otro testigo
Opinión - Así se desmonta un bulo de Vox en directo. Por Raquel Ejerique

El PP i les constructores es van repartir els 1.000 milions de sobrecostos de les escoles públiques

Un cartell de Ciegsa anunciant la construcció de dos centres a la comarca de la Safor

elDiariocv

València —

Els més de 1.000 milions d’euros detectats en sobrecostos en construccions d’escoles a la Comunitat Valenciana a través de l’empresa publica Ciegsa es repartien entre el PP valencià i les empreses constructores, segons les investigacions fetes per la UCO (Unitat Central Operativa) de la Guàrdia Civil. Segons ha avançat la Cadena SER, les adjudicacions es feien a les empreses que presentaven les ofertes més barates, que fins i tot arribaven a ser temeràries, i que amb els sobrecostos posteriors, que oscil·laven entre el 20% i el 40%, es treien els beneficis de les empreses i també una part que contribuïa al finançament il·legal del PP.

Les mateixes fonts de la investigació assenyalen empreses imputades, com ara Construcciones Luján o Cleop, empresaris amics del Govern autonòmic, que rebien les adjudicacions sense control administratiu i fora de la llei. Així, després de rebre l’adjudicació a la baixa, durant la construcció dels centres es produïa el sobrecost del pressupost sense que això significara cap millora en l’obra, sinó que repercutia en un benefici més alt per a l’empresa, i també en un pagament per al PP valencià.

El nom de Máximo Caturla, imputat dins de l’Operació Taula, ha tornat a ressorgir com a conseller delegat de Ciegsa precisament en el període en què hi hagué més “espoli” dels fons per a construir les escoles, entre el 2004 i el 2007. D’aquesta manera, Caturla hauria recaptat els diners que entregaven les constructores per donar-los a Gerardo Camps, que els investigadors assenyalen com la persona que hauria gestionat la caixa B, tot vigilat per Francisco Camps, que al seu torn seria l’enllaç amb Génova. Ciegsa hauria operat durant tot aquest període al marge del control de la Conselleria d’Educació; la investigació afirma que “decidia l’adjudicatari” i “abusava del procediment negociat sense publicitat” en les contractacions. Aquesta “absència de control” hauria permés pagar preus fora de mercat; així doncs, l’interventor explica que “el preu per metre quadrat de dos instituts construïts en la mateixa època, a la mateixa localitat i amb superfícies construïdes semblants, era de 670,45 euros si l’executava la Conselleria, i de 912,31euros si la construcció s’encomanava a Ciegsa”.

Etiquetas
stats