Intercanvis entre col·legis valencians per a superar el monolingüisme i aconseguir la discriminació zero

Uns venen de zones castellanoparlants, uns altres de zones valencianoparlants. La Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana va anunciar al començament d’aquest mes la intenció de convocar ajudes econòmiques per als centres públics que participen d’intercanvis amb altres centres en zones amb predomini lingüístic diferent. La proposta, que té l’objectiu d’afavorir la cohesió lingüística del territori i donar l’oportunitat als estudiants de dur a terme activitats d’ús real de la llengua, arriba a mitjan d’una precampanya amb acusacions constants de la dreta per “pancatalanisme” i pretés adoctrinament en l’ensenyament públic.

La iniciativa comptarà amb una partida pressupostària màxima de 20.000 euros per a repartir entre els centres públics participants, i s’atorga en règim de concurrència competitiva. Aquestes ajudes econòmiques arribarien com a màxim a 1.000 euros per cas i han de servir per a costejar les despeses relacionades amb l’intercanvi –el transport, la manutenció, l’hostalatge i les activitats de l’estudiant–. D’aquesta manera, afirmen des de la Conselleria, “els centres públics de territoris de predomini lingüístic castellà podran dur a terme projectes que tinguen com a finalitat l’intercanvi i la convivència del seu alumnat amb alumnat de centres de territoris de predomini lingüístic valencià”.

Totes dues escoles hauran de validar el projecte, que  haurà d’incloure dades sobre aspectes sociolingüístics de l’alumnat, la metodologia emprada, planificació de totes les activitats i un pressupost detallat de despeses. Serà una comissió tècnica de valoració la que classificarà les propostes mitjançant un sistema de puntuació –amb un màxim de 100 punts– dependent d’una sèrie de criteris com el nombre d’alumnes participants o la distància entre les poblacions dels centres participants.

Objectiu: discriminació lingüística zero

Jaume Fullana, director general de Política Educativa, afirma que des del món educatiu sempre s’ha volgut recuperar el projecte, ja que és una experiència “que aporta valor respecte a les actituds lingüístiques i per això ho hem volgut recuperar”. La diferència entre la proposta actual i la que ja hi havia fins al 2008 consisteix en l’aportació de recursos i en un equip d’assessors d’educació plurilingüe, que asseguraran que els docents tinguen una formació adequada.

“Nosaltres volem per al nostre territori una societat que eduque en les màximes competències plurilingües per a l’alumnat. No es pot fomentar el monolingüisme de cap de les maneres. L’objectiu final és que en aquest país no tinguem cap mena de discriminació i, per tant, el fet que un alumne adquirisca més competència lingüística en diverses llengües sempre serà un factor positiu”, afirma Fullana.

L’acceptació general de la proposta ha sigut molt positiva, declara el director general, i assegura que no els consten queixes de cap mena per part de les associacions de pares i mares. “Hi ha sectors que tenen interessos especials a magnificar qualsevol dificultat que aparega, però el sector educatiu continua amb la seua tasca, cada vegada més allunyat d’aquestes polèmiques interessades”, assegura.