El TSJ rebutja la petició del PP de paralitzar el decret de l'ús del valencià en l'administració
La secció quarta de la Sala contenciosa-administrativa del Tribunal Superior de Justícia ha denegat la petició plantejada per dos parlamentaris del PPCV perquè se suspenguera de forma cauletar el decret autonòmic que regula els usos de les llengües oficials en l'administració i en les institucions valencianes.
La Sala rebutja així la sol·licitud de mesura cautelar formulada pels diputats autonòmics Jorge Bellver i María José Ferrer perquè en el seu escrit no han acreditat el dany irreparable que pot causar l'aplicació de la norma aprovada per la Generalitat Valenciana.
Els magistrats no es pronuncien sobre el fons de l'assumpte i, en desestimar la petició de cautelars, el recurs continuarà la seua tramitació ordinària. La resolució no és ferma i pot ser recorreguda.
En la seua sol·licitud, els diputats del PP van demanar la suspensió de la mateixa al·legant la ineficàcia dels actes administratius dirigits a comunitats autònomes del mateix àmbit lingüístic dictats exclusivament en valencià, en entendre que un decret “no pot establir com és la llengua oficial d'altres comunitats i no existeix cap comunitat autònoma, excepte la valenciana, que tinga el valencià com a llengua oficial”. La petició de suspensió també es va fonamentar en la suposada marginació que el decret fa del castellà.
En la seua resolució, l'Alt Tribunal valencià desestima l'adopció de la mesura cautelar perquè els recurrents no acrediten suficientment el dany irreparable que comportaria la posada en marxa de la resolució autonòmica, ni referent a l'eficàcia dels actes administratius dirigits a altres comunitats autònomes, ni en allò relacionat amb la suposada marginació del castellà.
La Sala entén que “la possible ineficàcia dels actes dictats per l'administració en una altra comunitat autònoma no s'aprecia com a determinant de causació de perjudicis irreparables o de molt difícil reparació. Tampoc l'al·legada marginació del castellà, no acreditant l'actora la concurrència, si més no indiciària, de la pèrdua de l'eficàcia del recurs”.
L'Alt Tribunal recorda als recurrents que “és l'interessat a obtenir la suspensió el que té la càrrega de provar adequadament quins danys i perjudicis de reparació impossible o difícil concorren en el cas per a acordar la suspensió, sense que baste una mera invocació genèrica”.
