La Justícia rebutja que el 25% de l'ensenyament a Balears sigui en castellà

El Tribunal Superior de Justícia de Balears (TSJIB) ha desestimat que el 25 % de l'ensenyament sigui impartit en castellà als centres educatius públics de les illes, després de desestimar un recurs interposat per l'entitat Plis Educació contra la modificació dels projectes lingüístics de tres col·legis de Mallorca.

La sentència, datada dilluns passat, rebutja així la implantació d'una quota mínima de castellà en horari lectiu i condemna en costes el recurrent. El tribunal ja es va pronunciar l'any passat sobre la constitucionalitat del model lingüístic balear, avalat per la Llei d'Educació de 2022. L'Obra Cultural Balear (OCB), que es va personar en el procediment juntament amb l'advocacia de la Comunitat Autònoma, ha celebrat la fallada com “una victòria” enfront dels intents d'“imposar” el castellà i“erosionar”un model educatiu“consolidat i consensuat en les darreres dècades”.

El seu president, Antoni Llabrés, ha considerat que la resolució se suma “al fracàs del pla de segregació lingüística” impulsat per PP i Vox i al suport de les famílies al català com a llengua de primer aprenentatge, destacant el consens de la comunitat educativa per resistir els “atacs” al sistema.

La causa va ser oberta arran del recurs presentat per un pare que sol·licitava al Govern que el seu fill rebés almenys el 25% de les assignatures en castellà. L'Executiu autonòmic va desestimar la sol·licitud i es va oposar a la demanda. La Conselleria d'Educació i Universitats, a través de l'advocacia autonòmica, va justificar la seva posició en què la normativa de les Illes Balears no és com la de Catalunya.

“A la nostra comunitat, la normativa lingüística permet als pares triar la primera llengua d'ensenyament”, recalcaven. Des de la seva aprovació el 1997, el Decret balear de Mínims garanteix en almenys un 50% l'ús del català en l'ensenyament.

Per part seva, la Llei de Normalització Lingüística, norma fonamental que regula l'estatus del català en la Comunitat Autònoma, va ser aprovada en 1986 després de dècades de marginació de la llengua pròpia de les illes -com així la reconeix l'Estatut d'Autonomia- i estableix que les institucions han d'assegurar el seu coneixement i ús progressiu en l'àmbit de l'ensenyament.