Entre el vandalisme i les fotografies estripades: 89 anys de l'assassinat de la 'Pasionaria balear' pel franquisme

A escassos metres del mar, al Born del Molinar (Palma), la memòria torna a obrir-se pas entre l'abandonament i la polèmica. Allà, un bust vandalitzat recorda Aurora Picornell, icona del republicanisme a Mallorca: aquest dilluns es compleixen 89 anys del seu assassinat a mans del franquisme juntament amb altres quatre activistes antifeixistes -Belarmina Gonzàlez, Catalina Flaquer i les seves filles Maria i Antònia Pascual Flaquer-, conegudes totes elles com les 'Roges del Molinar'.

La vigília de Reis de 1937, els colpistes van acribillar a tirs la responsable de l'organització de dones del Partit Comunista a les Balears, popularment coneguda com la 'Pasionaria balear'. El relat sobre com es va difondre la notícia del seu assassinat el va recollir l'historiador mallorquí Llorenç Capellà al seu llibre Diccionari Vermell, en el qual dóna compte dels detalls que van envoltar l'assassinat de la militant comunista. Tal com recorda a l'obra, “un personatge tristíssim del feixisme ciutadà” va entrar en un bar d'Es Molinar i, visiblement feliç, va treure un sostenidor de la butxaca i va anunciar la mort de Picornell: “Mireu, mireu els sostenidors d'Aurora”.

L'associació Memòria de Mallorca, Esquerra Unida, el Partit Comunista de Balears i el Col·lectiu Aurora Picornell van retre homenatge aquest diumenge a les 'Roges del Molinar' al barri obrer que durant dècades ha conservat el record de les seves lluites. L'acte, celebrat al costat del bust dedicat a l'activista, va recordar els homes i dones que “van lluitar per la justícia social, la llibertat i la democràcia” i que, com a conseqüència d'això, “van patir la repressió franquista”. De manera “molt especial” es va reivindicar la figura de Picornell i de les Roges del Molinar com a “símbols de compromís, dignitat i resistència democràtica” a les illes.

Coincidint amb l'aniversari de l'assassinat de Picornell, Memòria de Mallorca ha registrat un escrit formal davant el Consell de Mallorca per denunciar “el greu estat de deteriorament del bust erigit en la seva memòria”. En els últims mesos, el monument ha estat objecte de diversos actes vandàlics. Recentment, com recorda l'entitat, la placa explicativa i el pilar que sustenta el bust han patit greus danys aparentment causats per l'ús d'algun tipus d'àcid que també ha afectat la pròpia escultura.

El passat 20 d'octubre, la figura va aparèixer recoberta amb simbologia nazi. Tot i algunes neteges puntuals de pintades, Memòria de Mallorca recrimina que el conjunt memorial “no ha estat restaurat ni reposat en les seves condicions originals”, motiu pel qual apel·la directament a la Llei balear de Memòria Democràtica, recordant que aquesta obliga les administracions a “garantir la preservació, senyalització i perdurabilitat dels espais i elements de memòria democràtica”, a més de considerar una infracció molt greu la seva destrucció o deteriorament.

Derogació de la llei de memòria

L'estat del bust s'inscriu en un context més ampli de tensions al voltant de la memòria històrica a les Balears. En els últims anys, altres espais i símbols de record a les víctimes del franquisme han estat objecte tant d'actes vandàlics com de controvèrsies polítiques, al que se suma la intenció de derogar de forma íntegra la Llei balear de memòria democràtica per part part de PP i Vox. Malgrat que el desembre de 2024 els populars van assolir un insòlit pacte amb els partits d'esquerres per no suprimir la normativa, tan sols mig any després van incomplir el seu compromís a canvi de guanyar-se el suport de Vox per poder tirar endavant els pressupostos autonòmics de 2025.

Un altre dels episodis més significatius es va produir el 18 de juny de 2024 al propi hemicicle del Parlament balear, quan el seu president, Gabriel Le Senne (Vox), va trencar una fotografia de Picornell i d'altres dues víctimes del franquisme mentre tenia lloc un debat sobre la llei de memòria. Els fets van provocar una onada d'indignació dins i fora de l'arxipèlag, amb peticions de dimissió que Le Senne mai no ha atès. El dirigent de Vox es troba pendent de ser jutjat per un delicte d'odi, malgrat la qual cosa el Govern de Marga Prohens (PP) en cap moment l'ha forçat a abandonar el càrrec.

El Govern espanyol no té constància de cap denúncia

Recentment, el Govern central va informar per escrit no haver rebut cap denúncia en relació amb els atacs vandàlics contra el bust, ni al Ministeri de l'Interior ni a la Policia Local de Palma. En resposta a una pregunta formulada per diversos diputats adscrits a Sumar, Enrique Santiago, Fèlix Alonso i Nahuel González, l'Executiu va assenyalar que tampoc hi ha constància que cap jutjat estigui investigant els fets en no haver-se registrat actuacions judicials relacionades amb el cas.

Sí va precisar que, des del 20 d'octubre, data que coincideix amb una de les vandalitzacions de l'escultura, la Brigada Provincial d'Informació de la Prefectura Superior de Policia de les Illes Balears manté oberta una investigació per esclarir els atacs, una investigació que es va ampliar després d'un segon episodi de danys. El Govern espanyol assevera que no s'ha practicat cap detenció per aquests fets i indica que no es poden aportar més dades mentre les diligències continuen en curs.

En el seu escrit, els parlamentaris alertaven del caràcter reiterat dels atacs i advertien que els fets presentaven “clares característiques de delicte d'odi i vulneració de la Llei de Memòria Democràtica”.