L’opció per la independència de Convergència Democràtica és definitiva. Ja no té marxa enrere. Del pacte fiscal de fa un any s’ha passat a l’opció independentista. Ja no és només que el gran pare Jordi Pujol hagi dit que ell se n’ha fet sinó que tot el discurs convergent aposta per la separació envers Espanya i la resta del món.
El material que ha elaborat els darrers dies on, entre d’altres afirmacions, s’assegura que en una Catalunya independent l’atur baixaria un 10% i que s’acceptaria la doble nacionalitat dels seus ciutadans és definitiu. I els militants de CDC ho tenen coll avall. S’apunten i organitzen la cadena independentista del dia 11 i totes les cadenes prèvies que es fan i es desfan a Catalunya, Londres o Rio de Janeiro.
Ser convergent és ser independentista ja. Ho tenen clar els militants, els simpatitzants i els votants. I els votants que optaven per CDC quan no era independentista no són tant fidels com la militància. Molts se’n van. I enquesta que es fa, enquesta en la qual CiU s’enfonsa una mica més.
A Unió Democràtica no li quedarà altre remei que sumar-se a l’independentisme o trencar la coalició amb CDC. ERC ja supera de llarg les previsions electorals de CiU. El professor de Ciències Polítiques de la Universitat de Girona Lluís Orriols ho explicava, amb dades i xifres difícilment rebatibles, en un article recent titulat “El pal de paller es torça”.
Des d’ara i fins que se celebri la consulta sobre la independència de Catalunya, CDC anirà perdent adeptes dia rere dia. Per això, els actuals dirigents del partit només poden confiar que la consulta es faci el més aviat possible i que en les eleccions posteriors encara els quedi algun votant fidel. Ja és ben curiós que la davallada electoral que es preveia després de la pèrdua del poder de la Generalitat no fos de gran magnitud i, en canvi, la conversió d’Artur Mas a l’independentisme, hagi suposat l’harakiri de CDC i de la coalició CiU.
CDC ha sacrificat el partit a canvi de la independència de Catalunya. Els independentistes li ho han d’agrair.
Si finalment la independència no arriba, Artur Mas i CDC hauran fet un doble mal negoci. Tot i que l’única esperança que CDC té com a partit de sobreviure i continuar tenint un pes electoral important a Catalunya és, precisament, que aquesta independència no arribi, per l’oposició del Govern espanyol o perquè els catalans prefereixin continuar vinculats a Espanya amb algun tipus de versió de federalisme renovat.
Dit d’una altra manera, el federalisme que CDC i els seus portaveus menystenen permanentment pot ser l’única taula de salvació del moviment que va crear Pujol ara fa quaranta anys.
Sobre este blog
El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
