eldiario.es

Menú

Apostar pel vianant

- PUBLICIDAD -

Els ciutadans de València realitzem cada dia un total de 1,89 milions de desplaçaments, el que equival aproximadament a 2,4 desplaçaments per persona i dia. La gran majoria d’aquests desplaçaments (83%) són interns, és a dir que tenen el seu origen i destí dins de la pròpia ciutat de València. I majoritàriament ens movem a peu. L’anar a peu és el mode de transport més utilitzat a la ciutat (48,2%). Caminem molt més que no pas agafem el cotxe, encara que ens pugui semblar que a la ciutat de València el cotxe és el rei. De fet, per als desplaçaments interns, l’ús del vehicle privat és semblant a la del transport públic (23,6% - 23,4%). El 4,8% restant del repartiment modal de la ciutat correspon a la bicicleta, que amb 75.000 desplaçaments al dia ja mou més persones que el metro (el metro com a mode de transport intern de la ciutat mou diàriament a 72.000 persones).

La conclusió ràpida que podem extreure de les dades de l’enquesta de mobilitat realitzada a finals del 2012 és que l’administració ha d’apostar decididament pel vianant. L’anar a peu és el mode més utilitzat, el que registra una major demanda i el que al meu parer, disposa d’una oferta de més baixa qualitat (voreres estretes, discontinuïtats, inexistència d’itineraris còmodes, indisciplina viària, manca de manteniment, esperes interminables en alguns semàfors....). Cal entendre al vianant com a actor principal i destacat de la mobilitat a la ciutat i donar-li la infraestructura (espai urbà) que es mereix.

I vol dir això que ens hem de posar a peatonalitzar tota la ciutat? No, però si que hem de començar a repartir l’espai públic d’una manera molt més equitativa. Alguns exemples: Per què si pel carrer Colón passegen cada dia més persones a peu que no pas circulant dins d’un cotxe, hi ha molt més espai per al vehicle privat? Per què el vehicle privat disposa de dos o tres carrils i ones verdes en moltes vies de la ciutat i l’autobús urbà, que té la mateixa quota de repartiment modal, no disposa de vies reservades que permetin garantir unes velocitats comercials competitives? Per què a València tenim una regidoria de circulació i transport i no de mobilitat?

I si el protagonista ha de ser el vianant, el seu escenari ha de ser el barri. Els desplaçaments a peu són de proximitat i per tant té un pes molt important tot allò que fem dins dels nostres barris. Cal potenciar l’activitat social i comercial de proximitat i per això cal crear centralitats tot dissenyant uns espais amables que convidin a estar (no només a passar). S’està fent a Russafa, a Campanar, a Benimaclet, però cal seguir millorant cadascun dels nostres barris. I no calen molts diners per fer-ho, tant sols fa falta voluntat, imaginació i estar oberts a experiències exitoses d’arreu del món. Els llibres de Jan Gehl (Cities for people) i Jaime Lerner (Acupuntura urbana), per citar-ne només dos, poden servir per fer-nos una idea de com podrien ser els nostres barris.

I en aquesta tasca de millorar l’oferta per al vianant, el transport públic i la bicicleta han de ser els seus dos grans aliats. Hem d’aconseguir un transport públic (EMT) que sigue competitiu i per això, s’ha de prioritzar el seu ús en aquells corredors de major demanda. I la bicicleta s’ha demostrat com el mode de transport més eficient en distàncies urbanes curtes (3-4 quilòmetres). L’ús de la bicicleta comença a ser molt significatiu a València i cal seguir apostant per ella, millorant la xarxa i les condicions existents.

La millora de l’espai urbà posant al vianant com a centre d’atenció, un transport públic ràpid i una xarxa de itineraris ciclistes que permeti els desplaçaments en bicicleta segurs han de ser els eixos de treball dels propers anys per tal d’aconseguir una ciutat amb un model de mobilitat sostenible.

La mobilitat interurbana. El factor metropolità

L’enquesta de mobilitat ens ha confirmat la necessitat de posar al vianant en el centre de les decisions relacionades amb la mobilitat urbana, però també ens ha encès la llum d’alerta pel que fa a l’àmbit metropolità. València és el cap i casal d’una àrea metropolitana de gairebé 1,5 milions de persones, una àrea que en els darrers anys ha patit una transformació urbana important.

Els pobles del voltant han crescut, moltes vegades, de manera dispersa i amb molt baixes densitats i la població i les activitats s’han dispersat pel territori. Cada municipi ha aplicat la seva voluntat urbanística sense que cap administració hagi pogut planificar territorialment l’àrea metropolitana de València. No ha existit una voluntat política per fer-ho. El resultat ha estat que la demanda de mobilitat que s’ha generat no ha pogut ser absorbida per la xarxa de transport públic metropolità, que no ha sabut adaptar-se (o no ha pogut) a la nova realitat territorial metropolitana.

La conseqüència d’aquesta manca de planificació territorial metropolitana és que cada dia entren a la capital del Túria 150.000 vehicles (la meitat del parc de vehicles registrat a la ciutat de València). El 72,5% dels desplaçaments externs es realitzen en vehicle privat i tant sols un 22% en transport públic. No és un bon escenari i el pitjor de tot és que potser fem tard per a donar-hi una solució òptima.

Per a millorar aquesta situació, l’Ajuntament de València pot realitzar actuacions que desincentiven l’ús del vehicle privat. Els 150.000 vehicles que cada dia entren a la ciutat ho fan, principalment, per dos motius: Temps de recorregut molt competitius i facilitat d’estacionament en destí. Són les dos peces d’un sistema en equilibri. Si volem modificar el repartiment modal dels desplaçaments externs cap a la ciutat central, l’Ajuntament ha de jugar amb aquestes dos elements.

S’ha d’aconseguir millorar la velocitat comercial dels autobusos de la ETM i de la EMT implantant plataformes reservades que permetin garantir freqüències i temps de recorregut. Paral·lelament, s’ha de gestionar l’estacionament en destí. La millora de l’espai urbà ha d’anar acompanyada de l’eliminació de places d’estacionament en superfície (garantint una oferta per a residents) i d’una gestió tarifària de les places en aparcaments soterrats.

El Pla de mobilitat

Un Pla de mobilitat és un document estratègic de planificació, on després d’un meticulós anàlisi i diagnòstic de la mobilitat urbana i metropolitana, proposa unes línies d’actuació encaminades a potenciar uns esquemes de mobilitat més sostenibles.

Una vegada s’aprove el Pla de Mobilitat Urbana Sostenible de València, queda el gran repte de fer-lo realitat i per això farà falta voluntat política, consens i coordinació supramunicipal. El PMUS ha de servir per a convertir València en una ciutat amable per al vianant i ha de ser la llavor per a què la ciutat lidere la necessària coordinació territorial metropolitana.

Este text forma part del cinquè debat de l’Aula Ciutat, que es celebra el dimecres 27 de novembre a las 19 hores al Octubre Centre de Cultura Contempòrania de València

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha