Cada cop que passa em quedo parat. Parlo de les enquestes populars que els diaris fan als seus lectors. Són absolutament perverses amb preguntes impossibles de respondre. Però el més curiós és que, almenys pel que els mateixos organitzadors de l'enquesta diuen, tenen una multitud de respostes. Per entendre'ns, no ens hauria d'estranyar que un diari fes una enquesta on preguntés: “Vostè creu que el sol deixarà de cremar dins de 3000 milions d'anys o de 5000 milions d'anys?” I que moltíssima gent es cregués capaç de respondre.
Són preguntes que només poden contestar -i anant molt en compte- especialistes. I de vegades, grans especialistes. Però la insuportable cultura del tertulià que s'ha instal·lat a casa nostra a través de ràdios i televisions fa possible el miracle: som un país de setciències on tots sabem de tot. I a més som capaços de discutir i barallar-nos com si realment ens hi anés la vida. Em sap greu no conèixer el funcionament, en aquest sentit, d'altres mitjans de comunicació estrangers. A mi, com a lector del diari en qüestió o espectador de la cadena de televisió que sigui, em causa una vergonya aliena profunda i, automàticament, deixo de llegir, d'escoltar o de mirar el mitjà de comunicació que sigui.
Si en parlo avui és perquè el diari El País, amb el titular prometedor El futuro de Catalunya, ha preguntat a 1000 catalans (sí, només 1000) diverses qüestions referides al procés sobiranista. Han demanat a gent normal i corrent si la Catalunya independent deixarà de ser membre de la Unió Europea, si quedarà fora de l'euro, si deixarà automàticament de ser membre de l'OTAN, si quedarà fora del Banc Europeu… I jo què sé! Els polítics i els especialistes porten mesos discutint-ho i ni ells mateixos es posen d'acord! Com volen que ho sàpiga jo? No dependrà d'això, que jo voti una cosa o una altra! Que facin l'enquesta entre els membres del Col·legi d'Economistes! O el de sociòlegs! Vostè no em pregunta: Li agradaria que una Catalunya independent deixés de ser membre de la Unió Europea? Aquí podríem esbossar una resposta. Per què? Doncs perquè la majoria de catalans, com a ciutadans administrativament espanyols, portem una colla d'anys dins de la Unió i ens n'hem pogut formar una opinió. Si l'enquesta no s'enfoca així, a part d'insultar la intel·ligència, és clarament manipuladora. I ho dic encara que el resultat doni dades que no m'agradin.
O sigui, que, segons el meu punt de vista, El País ofereix dades que no serveixen per res. Per què ho fa, doncs? Els investigadors privats o la policia, davant d'un crim, es fan de seguida la pregunta, en llatinada clàssica: Qui prodest? O sigui: Qui en treu benefici? En aquest cas concret, una opció política clara: Podrien utilitzar el 35% de gent que ha respost que creu que sí, que Catalunya quedarà fora del Banc Central Europeu, per donar el gran titular. Me l'invento: “Más de un tercio de los catalanes temen las consecuencias de una possible independencia”. En fi.
Totes les empreses intenten plantejar preguntes equívoques en les seves enquestes comercials. Imaginem que el truquen per telèfon i li demanen: Vostè creu que el consum de truita de patata contribueix a una millor vida sexual? No s'amoïni, no intenti rescatar de la memòria episodis personals relacionats amb la truita de patates i el sexe. Tant és que responguin que sí, com que no. Després, en la campanya de propaganda, el seu sí o el seu no serà manipulat i gestionat segons convingui millor a l'empresa. Podran mostrar estadístiques i afirmacions que, si bé no seran mentida, s'hauran interpretat clarament segons un biaix o un altre.
Amb les enquestes polítiques i socials passa igual. Aquesta mateixa d'El País és falsament neutral. Ja que, encara que no plantegin conclusions pròpies, el simple disseny d'aquesta part de l'enquesta (és més gran, amb preguntes més personals que sí que pot respondre qualsevol) ja porta implícita la manipulació.
Ja sé que no descobreixo res de nou. Espero que els lectors amables d'aquestes ratlles m'ho perdoni. Me'n vaig a menjar una truita de patates. Bon profit!
Sobre este blog
El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
