Per a elles, també nines

El Nadal ens permet a molta gent reunir-nos, entorn a una taula, amb aquells que estimem, i durant la resta de l'any ens és més difícil trobar-nos. Personalment, sóc molt familiar, m'agrada el Nadal, malgrat el consumisme i les nostres contradiccions.

Afortunadament, cada any hi ha més campanyes, entre altres la de la pròpia Generalitat, parlant sobre la importància de regalar joguets igualitaris i no sexistes. El joc és un dels processos de socialització més importants, i un dret reconegut en la Convenció sobre els Drets de la Infància. L'impacte del joc en la societat és clau ja què permet construir el tipus de relacions personals, de somnis i horitzons de la societat.

Per això, triar què regalem és molt important. En primer lloc, descartar qualsevol tipus de joc bèl·lic que normalitze la violència entre la infància. Hauríem de recuperar campanyes, com la de Xàtiva del 1937, Guerra al juguete de guerra, adreçades tant a  pares i mares com a  comerciants per educar en la cultura de la pau i la no-violència. També, molt important, intentar encertar en l’elecció del joguet en coherència amb l’edat del xiquet o la xiqueta, i la seua maduresa. Però, sobretot, escoltar als xiquets i les xiquetes per veure que volen, i ajudar a triar amb aquestes premisses.

He aprofitat el pont de la Constitució per a estar en família. Aitana, la meua neboda de quatre anys, m'ha ensenyat diferents catàlegs de joguets. Les seues fulles preferides eren les rosa, amb tot tipus de jocs relacionats amb allò que es considera de “xiquetes”. Mentre muntàvem el Betlem,  jugàvem amb les figuretes, vam parlar de joguets. Aitana, (si, sóc el seu tio) és molt empàtica i solidària, estava preocupada perquè altres xiquets no tindrien joguets en Nadal. Valorar allò que un té i ser conscient d'allò que es pot demanar o no és molt important. Ràpidament, em va explicar què havia demanat en la casa de cada familiar, principalment, nines per a jugar a ser mamà, veterinària i mestra. Li vaig explicar que també podia demanar tractors o joguets de les pàgines “blaves”.

Aitana, malgrat el bombardeig dels anuncis, té la llibertat familiar per escollir. Finalment, ha demanat perquè li porten a la meua casa una nina amb una banyera. Em sembla fantàstic. Si jugant projectem l'important per al demà, és fonamental prestigiar l'esfera reproductiva, personal i dels afectes, visualitzar allò que s’amaga en una societat patriarcal i capitalista com és la societat de cuidar-se. Ara espere que dins d'un parell d'anys quan el nebot, que ve de camí, demane també puga triar una nina amb una banyera, i li ensenyem que un home d’èxit és qui sap estimar i dedicar-se a la seua gent. Ah, i tots dos podran jugar també a ser austronautes!

Alberto Ibáñez és secretari autonòmic d'Igualtat de la Generalitat Valenciana.