Aquestes coses ací no passen!

Fins a ací podríem arribar! Després d'haver sentit el senyor Joan Canyelles, secretari de la Comissió de Garanties dels podemites Balears, estic que em punxen i no em trauen sang. En la vida m'hauria cregut, encara que m'ho juraren per les santes relíquies de Fidel Castro, que aqueixes coses passaren en els partits polítics i menys en els de la meua esquerra.

“Si tu eres bona xiqueta, i crec que sí que ho eres, tindràs el nostre suport per a tot, et buscarem un treball”. Amb aquestes paraules, segons que es pot llegir avui en la premsa, pretenia el dirigent de Podem comprar el silenci polític d'una militant díscola que ha gosat dissentir en el sacrosant si del seu partit. I el pitjor és que li ofereix un treball si accepta sotmetre's i acatar les ordres de la direcció del seu partit. S'imaginen vostès quin escàndol si els governs, les llistes electorals, els òrgans de direcció dels partits o… jo que sé… els llocs executius en les empreses públiques es cobriren amb un procés de selecció com aquest? On aniríem a parar? Quina classe de govern tindríem si els llocs de responsabilitat, en un o un altre àmbit, no s'ocuparen en funció de la reconeguda capacitat de cadascú per a exercir-los sinó que foren el premi, l'incentiu, el suborn amb el qual es premia el silenci o, com sembla que és el cas, el compromís de no presentar-se en un futur procés orgànic? Alguna cosa ha d'estar molt podrida en Podem i a Balears perquè aqueixes coses succeïsquen. Ací, a la Comunitat Valenciana, la situació em pareix impensable avui dia. Amb el que ha caigut en aquesta terra!

Si per algun casual, els mitjans de comunicació valencians, la militància que recolza els partits que sostenen el govern botànic o el mateix Cardenal Cañizares sospitaren que algun nomenament institucional en aquests moments ha sigut el resultat del compliment d'una clàusula contractual del tipus: “Et demanem que et mantingues una temporada, un, dos o tres mesos, en stand by, que no acudisques a les reunions” no tinc el menor dubte que la furibunda reacció política davant d'un fet tan deplorable hauria provocat immediatament la reconsideració de tan repugnant nomenament. Ací aqueixes coses ja no les fem. Hem après la lliçó després de tant de batibull del PP. Ningú no s'atreviria a perpetrar un tripijoc semblant. Afortunadament ací, els nostres secretaris d'organització, membres de comitès de garanties i altre sector manufacturer de llistes de tot tipus i condició no comparteixen aquesta manera d'entendre la política i lluiten dia a dia perquè el nostre parlament, les nostres institucions i el nostre sector públic empresarial es convertisquen en un camp fèrtil en el qual solament brolle la sòlida tija del talent, la capacitat i el treball. Avui els valencians i valencianes podem dormir tranquils sabent que el nepotisme, el xantatge i el clientelisme han estat definitivament bandejats de les nostres institucions.

I ara disculpen que la columna d'avui siga tan curta. No és perquè és dia de Reis, és perquè l'estic escrivint des d'un banc de l'estació de Jesús i per aquesta ximpleria d'escriure aquestes punyeteres columnes ja és la segona vegada que perd el metro. Una abraçada.