El corredor mediterrani, qüestió de sentit comú

La societat valenciana té clar que la construcció del corredor mediterrani és un assumpte prioritari. Millorarà la competitivitat de la nostra economia, projectant-la al mercat mundial i multiplicant les oportunitats i l’ocupació; impulsarà el turisme generant riquesa; contribuirà a un desenvolupament més sostenible mitjançant la reducció de l’emissió de gasos d’efecte hivernacle i apostant per un transport més respectuós amb el medi ambient i energèticament més eficient, sempre, -ja ens encarregarem que siga així- compatibilitzant-lo amb la defensa del territori (PAT de l’Horta i Pativel) i també, millorarà les connexions dels ports i aeroports amb Europa i el mercat asiàtic. I a pesar d’això, sembla que encara hem de convèncer al govern del PP perquè hi aposte de veritat.

Parlem, doncs, de coses concretes. Actualment, i malgrat estar aproximadament a la mateixa distància, uns 300 quilòmetres, es tarda el doble de temps en viatjar en Euromed de València a Barcelona (unes tres hores i mitja, i això sense tindre en compte els retards continus) que d'anar de València a Madrid en AVE (una hora i quaranta minuts). De fet, des de Barcelona es pot arribar en AVE a Madrid en dues hores i quaranta-cinc minuts, menys temps del que costa arribar a València encara que n'hi ha el doble de distància.

Més dades. L'àrea del corredor mediterrani genera el 40% del PIB de l'Estat Espanyol, i aglutina més del 50% de la producció industrial i agrària i el 60% del total d'exportacions de l'Estat. De fet, pel que fa al l'economia valenciana, al 2016 vam assolir un màxim històric amb més de 28.000 milions d'euros, dels quals el 70% van directament a Europa.

Què vol dir, tot açò? Que la realitat actual de les nostres infraestructures ferroviàries té poc a veure amb la importància econòmica del corredor mediterrani; vol dir, que malgrat la reclamació històrica a la qual cada vegada s'han anat sumant més i més sectors, allò cert és que continuem reclamant i els avanços són magres.

El mes passat, fa un parell de setmanes, el Congrés va aprovar sense cap vot en contra el compromís d'elaborar una programació detallada de les obres del corredor mediterrani i amb la dotació pressupostària suficient a través dels pressupostos generals de l’Estat de 2017. És un pas avant, fonamental. Però hem de seguir reivindicant perquè ens juguem el futur.

El corredor mediterrani no és simplement una infraestructura més, no és un caprici: representa la clau del nostre futur econòmic i social, la nostra viabilitat com a País en un món global on la competitivitat no entén de discriminacions territorials com la que estem patint. Perquè la situació geopolítica i estratègica del País Valencià dins de l'Arc mediterrani és cabdal i hem d'aprofitar-la. Perquè si obrim la mirada i la globalitzem, observem que el gran tràfic de mercaderies està canviant ràpidament de l'eix nord al sud. En pocs anys la demanda dels països asiàtics emergents serà molt superior que l'actual que ja és elevada i demandarà uns ports mediterranis competitius i amb infraestructures capaces de rebre i distribuir amb rapidesa i eficàcia les mercaderies fins al cor d'Europa i viceversa.

Si no som capaços de tindre un corredor ferroviari competitiu, aquest tren passarà, mai millor dit, i perdrem el futur. Reivindicar el retard, de més de 25 anys, que portem amb la construcció d'aquesta infraestructura vital per a valencians i valencianes, no és queixar-se per queixar-se. Ben al contrari, és lluitar per revertir una situació injusta, inexplicable, vergonyosa. Es tracta, també, i en açò coincideixen partits polítics, empresaris, sindicats, associacions ciutadanes, universitats i institucions europees, d'una qüestió de sentit comú, de trellat, com diem a l'Horta.

Etiquetas
Publicado el
7 de marzo de 2017 - 19:06 h

Descubre nuestras apps

stats