Dones, urbanistes de referència

Encara hi ha gent buscant referents del camp de l’urbanisme capaços de generar nous arguments i paralitzar la ZAL. Busquen una veu experta, que des de l’acadèmia i el reconeixement i respecte del professionals dels sector, siga capaç d’establir un nou front d’ideari social i polític per fer-ho. Tot i que no hi ha a València cap professional que pels seus estudis, coneixements i reflexions, la seua capacitat divulgadora i creadora de coneixement haja assolit el prestigi necessari per fer-ho. No hi ha cap home, ni tampoc cap dona ja que les dones en general han estat silenciades i els ha resultat especialment difícil convertir-se en referents.

Ja hem tingut i no ens calen més, d’arquitectes estel·lars ni estrellats. No ens calen més els tècnics que feien ciutats aïllades i disfuncionals dins de la ciutat, que defensaren PAI’s especuladors, PGOU’s en blanc i negre, que dissenyaren infraestructures obsoletes i vials amb més redones, més i més grans. Perquè aquest poble que ara alça la veu per dir que ja no vol ser el més lluent, ja ha trobat les persones de referència que calen. Des del Pouet, Castellar, la Punta o Natzaret; Conxa, Marina, Empar, Matilde, Mamen, Mireia, Lucia, Maite... són i han sigut algunes de les nostres referents. Aquestes dones saben i tenen ben clar el que volen per a totes nosaltres: una vida més saludable.

Volem, d’una vegada per totes, establir les bases per consolidar i construir una ciutat i un urbanisme feministes, escoltant totes les veus, els nostres crits i els de les dones que he citat. Defenent l’emergència de treballar per una Nova Cultura de l’Aigua, i una Estratègia completa de front litoral i d’àmbits fluvials. Amb mesures concretes com fer arribar el riu a la mar, pel vell llit i pel nou; implementar una xarxa de drenatge urbà sostenible que renaturalitze la ciutat, on el riu siga el canal i col·lector principal i les séquies soterrades sota l’asfalt, els seus braços i ramals; recuperar així  la funció hídrica del riu i tots els camins de l’aigua, per ser els possibilitadors i conductors de la vida i continuïtat d’aquest territori. Els pobles fluvials del nord i del sud, i els marítims a l’est, han de deixar d’estar aïllats i marginats, especialment per les polítiques, ja que són la clau per consolidar un futur millor ací. Fa més de trenta anys, que des de Natzaret es ve reclamant la dignificació i millora de la xarxa de sanejament i aigües residuals, la descontaminació del sol i l’arribada fins al barri del parc del Túria. 

Cal posar la vida al centre, com han dit les dones referent del recent diàleg virtual ‘Parlem de vida: les defensores del territori i els bens comuns aporten sabers i alternatives front a la crisis actual’ publicat per Pikara Magazine. Els objectius són: recuperar i promocionar l’estima per la comunitat, en relació amb la terra i la territorialitat, l’arrelament, l’alè i l’esperança de vida i les llavors de tots els pobles, per augmentar així la diversitat i el sistema immunològic de la (Mare) Terra. Per recuperar les veus de referència, perquè avui segueixen vives, sanant i denunciant, en peus. Han travessat la història, per manejar els fils de la vida, els fils de la resiliència, de la resistència i del reconeixement de les nostres ancestres. I segueixen ací, per recordar-nos que som pobles d’amor i de creativitat que germina. Ens i les necessitem més que mai per resistir amb alegria i energia, sense sentir-nos culpables perquè el nostre compromís amb la vida, és universal.

L’alternativa és feminista, elaborada des dels saber comunitaris amb unes noves condicions, per iniciar uns nous aprenentatges. Des de la igualtat, s’ha de reconèixer i qüestionar els privilegis entre les persones, o entre el Port i l’Ajuntament, per posar-los un altre exemple. Honrant així els sabers de les que han estat i continuen lluitant dia rere dia. Fins ara, no ens han agradat les respostes, diuen, perquè no ens agradaven tampoc les preguntes. Ara, mentre elaborem les noves preguntes, pareix que a alguns no els agraden les noves respostes, perquè saben que el seu poder i valor com a guies i referents és fràgil.

Consolidem equips de treball i comunitats per participar de manera horitzontal i democratitzar els debats, perquè tenim propostes i ganes de dur-les endavant. Deixen de cridar i de dir la seua, escolten el que els diguem i posem-nos a treballar pel futur. Que les comissions de reconstrucció de l’Ajuntament, les Corts Valencianes i el Congrés de les Diputades aterren i posen en marxa els plantejaments, i siguen un veritable motor de canvi i acceleració de la transició ecològica, per generar i garantir la vida. Així ho deia al Congrés Amaya Pérez Orozco, quan defenia la necessitat d’establir un reajust estructural al servei de la vida col·lectiva, humana i de la resta d’espècies, per a que des d’ara reba més, qui més cuida.  

Escolten-les, perquè aquestes són les nostres referents.

*Iniciativa Túria. Jaume Puchalt Lacal, arquitecte

Etiquetas
Publicado el
29 de junio de 2020 - 18:28 h

Descubre nuestras apps

stats