La devolució dels diners de l’eixida a borsa rebaixa la crispació de la Junta d’accionistes de Bankia

Bankia ha tornat 358 milions d’euros a 76.000 accionistes, el 61% dels que han reclamat la devolució de la seua inversió en l’eixida a borsa de l’entitat, segons ha anunciat el president del banc, José Ignacio Goirigolzarri, en la Junta general d’accionistes que se celebra a València. Aquesta ha transcorregut amb una tranquil·litat relativa, a diferència del que va ocórrer en convocatòries anteriors, en què inversors en accions o en preferents van aücar i van increpar la direcció del banc.

Bankia va decidir compensar els petits inversors, amb un canvi de la seua posició inicial, arran de la sentència del Tribunal Suprem que va constatar les diferències entre les xifres oferides per l’empresa en la seua oferta pública d’accions i les reals. Torna els diners a partir del 18 de febrer. Des de llavors, ha rebut 125.000 peticions. Segons els seus càlculs, uns 200.000 petits estalviadors intentaran recuperar els seus diners més un 1% d’interessos. El banc ha reservat –proveït, en l’argot bancari– 1.800 milions d’euros per a fer front a les eventuals reclamacions per la seua eixida a borsa.

Les xifres les ha oferides Goirigolzarri quan ha encetat la Junta, menys tensa que les anteriors. Al voltant del Palau de Congressos de València, només mig centenar de persones, amb banderes i pancartes de sindicats, clamaven contra la política laboral del banc. En els primers torns de paraula, s’ha demanat reforçar el paper de Bankia com a banc públic –-va ser rescatat amb 24.000 milions d’euros per l’Estat–, i s’ha criticat repetidament la política de personal de l’empresa. Els “horaris huitcentistes”, els “treballadors insatisfets”, la “conciliació” impossible de faena i família per les exigències de la direcció, la falta de “diàleg social” o l’acomiadament de “7.000 treballadors” han centrat bona part de les intervencions.

Una representant d’Adicae, una associació d’usuaris de banca, ha obert el torn dels accionistes –quasi tots, clients atrapats arran de l’adquisició de preferents– indignats. Estalviadors amb pancartes “contra el frau de les preferents” han carregat amb duresa contra el banc. “Han resolt el tema de les accions, però no el de les accions subordinades. ”Ens han llevat la vida“. El relat de drames personals provocats per la pèrdua de diners ha estat constant.

A diferència dels inversors en borsa, els que van adquirir preferents no seran compensats, a pesar que els litigis judicials per l’assumpte se salden majoritàriament en contra del banc. En aqueixa línia han estat un bon nombre d’intervencions. En moltes altres, s’ha criticat la decisió del banc de copar la sala amb una claca i impedir l’accés dels clients emprenyats a l’acte. Estaven en una sala diferent, annexa a la principal, cosa que ha silenciat les seues protestes.

Alguns accionistes han enlletgit a la direcció del banc la seua política comercial, per exemple, pel fet de “ser una de les entitats que més desnona” i usar l’obra social com “un instrument de màrqueting barat”. Uns quants pensen que Bankia no demostra “el seu caràcter públic” i es comporta –guiat pel benefici– com un banc comercial més.

Competitivitat per a “preservar el futur”

Competitivitat per a “preservar el futur”En la seua resposta als accionistes, Goirigolzarri ha defensat la seua gestió, enfocada a “defensar el contribuent” (l’Estat té un 65% de les accions) com el propietari del banc. Assegura que l’experiència recent –en referència a les caixes–- demostra que la gestió de la banca pública falla si no respon a criteris professionals. I defensa la sensibilitat social de Bankia en desnonaments –no en practica, diu, en casos de primers habitatges de famílies “vulnerables”– o acords amb administracions per a donar ús al seu parc d’habitatges.

Goirigolzarri també ha entrat en el tema de les preferents. Assegura que l’entitat és “molt activa” en el tema: a hores d’ara intenta buscar acords amb els 9.000 propietaris d’aquests productes “híbrids” l’assumpte dels quals encara està en els tribunals. El president de Bankia ha dit que l’assumpte no té res a veure amb el de l’eixida a borsa, li ha llevat importància –9.000 pleits pendents sobre “230.000 comptes amb productes híbrids”– i ha recordat que l’any 2014 es va oferir a acudir a un arbitratge per a compensar els estalviadors. El 80% dels tenidors d’aquests productes hi van acudir.

El president de Bankia ha recordat que el quitament als preferentistes va ser forçat per la Comissió Europea, que el va imposar per a recapitalitzar l’entitat, rescatada de la fallida amb diners públics. Pel que fa a la solució donada a l’eixida a borsa, l’ha qualificar de “solució gratuïta, senzilla, ràpida i transparent”. I ha advertit, vetladament, contra els advocats que no recomanen als seus clients acceptar la proposta del banc.

Benefici, eficiència i rendibilitat

Benefici, eficiència i rendibilitatLes intervencions crítiques i les respostes respectives –limitades a tres minuts per torn– han anat precedides pel discurs del president del banc. Gorigolzarri ha tret pit pels resultats del 2015: més benefici –1.040 milions, un 40% més–, millora de l’eficiència –43,6%–, millora de la rendibilitat (un 9%) sobre fons propis o el descens de la morositat, ara del 10,8%.

Uns “resultats excel·lents”, ha dit Goirigolzarri. “Tenim un banc sòlid”, ha afegit, després d’assegurar que Bankia és el millor dels sis grans bancs que operen a Espanya en uns quants camps: benefici aconseguit al país, eficiència o rendibilitat.

Pels volts les 15.30, al cap de tres hores i mitja de junta, Goirigolzarri ha donat per tancada la sessió. Amb totes les seues propostes aprovades, el president de Bankia s’ha mostrat optimista: “Tenim una oportunitat històrica que no deixarem passar”, entre altres coses, per a “tornar” els 24.000 milions d’euros de l’Estat invertits en el banc.