Pichiavo, els grafiters dels mites clàssics que faran la falla de l'Ajuntament de València el 2019

Tenen traços de gamberro i destresa per a deconstruir l'art clàssic. Al juliol van finalitzar un mural a Helsingborg, Suècia; van inaugurar una exposició d'escultures en una galeria lisboeta, a Portugal, i una de les seues peces va protagonitzar l'esdeveniment de la marca Bulgari en l'Estadi de Marmi, a Roma, Itàlia. El quadre original, una adaptació grafitejada del mite de les “tres gràcies”, les filles de Zeus, està en un polígon industrial de Manises, entre pots de pintura en spray i busts greco-romans. És el taller de Pichiavo, un duet d'artistes valencians, Juan Antonio Sánchez, Pichi, i Álvaro Hernández, Avo; que treballen per tot el món a quatre mans. Aquest agost els vam poder trobar en la seua terra, després de setmanes d'intentar quadrar una cita en la seua agenda internacional.

La clau del seu èxit: establir una continuïtat entre la mitologia grega i romana amb l'art urbà. Dos estils tan allunyats pel temps i els cànons academicistes que en superposar-se generen una crítica al concepte d'art en ell mateix. Tot va començar com un exercici, tots dos es coneixien dels carrers, d'aqueixa cultura grafitera tan postmoderna de pintar el pseudònim allà on l'altre no arriba. Però a diferència de l'individualisme grafiter convencional, van decidir apartar el seu ego i treballar braç a braç. Tots dos havien après les tècniques més clàssiques en l'escola, i un dia practicant una escultura clàssica en el seu estudi van començar a empastifar-la com una diversió. El resultat els va sorprendre i es van posar a perfeccionar-lo. La mitologia grega i romana parla de drames universals que es poden extrapolar als nostres dies.

“L'art clàssic estava una mica intocable, i nosaltres vam voler reprendre aqueixa elegància, les seues formes belles i portar-les al nostre terreny del grafit, per això sempre hi ha un joc de transparències, de color i li donem una altra vida. Agafem el que tenen de bo els seus mites i les seues proporcions i els actualitzem als nostres dies”, explica Álvaro Hernández, Avo, sempre amb la gorra d'ala ampla que delata la seua adscripció a la cultura urbana. Va estudiar disseny gràfic, una disciplina que li va aportar ordre davant de l'espontaneïtat de Juan Antonio Sánchez, Pichi, format en Belles Arts. Entre els dos han desenvolupat una habilitat per a crear relacions úniques entre arquitectura, escultura i contextos socials, amb un enfocament performatiu i innovador.

El jurat independent que decideix la falla per a la Plaça de l'Ajuntament cada any es va decantar aquest maig per ells per unanimitat en valorar la conjunció de “tradició i transgressió ” en el seu projecte. El seu esbós, Procés creatiu, reflexiona sobre el procés artístic des d'una comèdia grega.

“La gent no sap tot el treball que porta una obra d'art, o el dels artistes fallers, tu solament veus la falla acabada però no saps el que hi ha darrere. És com els escultors, veus l'escultura i se t'oblida el bloc de marbre en el qual va començar a tallar. Parlem d'aqueix procés creatiu a partir d'una comèdia grega on l'artista descobreix l'obra. Les falles tenen un element còmic, així que aqueix element li dóna coherència. És tractar la sàtira d'una manera elegant”, s'esplaia Pichi.

Havent viscut les Falles des de menuts, tots dos estan molt contents de crear-ne una i veuen vincles clars amb el seu art mural. “Tots dos són efímers, de gran format i amb molts elements clàssics”, assenyala Avo.

La materialitzarà un altre tàndem artístic, els mestres fallers Pep La Torre i Gabriel Sanz, que ja van plantar la passada falla de l'Ajuntament que va dissenyar l'artista càntabre Okuda San Miguel. Com ja va ocórrer enguany, la falla estarà construïda fonamentalment a partir de fusta, encara que també s'usaran altres materials com el cartó pedra per als acabats. La gran escala de les figures mitològiques facilita la utilització de la fusta com a material natural que ajudarà a una combustió neta en la cremà.

“Les falles són un aparador per al nostre art en el món sencer”, contínua Avo, i recorda el monument que va dissenyar el pintor surrealista Salvador Dalí el 1954 i que la comissió El Foc va plantar també en l'Ajuntament. El seu èxit entre el turisme va ser proporcional a les crítiques entre els fallers. “Per a nosaltres és un format molt interessant, té moltes històries i esforç darrere i ens agrada que es creme”, afegeix Pichi.

Com a artistes urbans estan acostumats a la impermanència. Una de les seues obres que més projecció els ha donat va ser l'any passat quan van pintar Mitologia Urbana en el Bowery Wall, el principal aparador d'art urbà de Nova York, on han pintat gent com Bansky, Shepard Fairy o Kenny Scharf. Pichiavo van ser els primers europeus a omplir el mur, al juny del 2017. Després d'això els van començar a ploure ofertes a València. Són els responsables del mural de Ciutat Fallera, una superfície de 600 metres quadrats que ja els va encarregar l'Ajuntament per a dignificar el barri i crear sinergies entre l'art urbà i el faller al novembre. També podem veure obres seues en la Universitat Politècnica així com en galeries de tot el món. Perquè aquests xics ja no solament pinten parets i contenidors –com els de l'Estadi dels Miami Dolphins– sinó que exposen i venen en les millors galeries.

“És un ofici com qualsevol altre, però sí que ens alegra poder pintar a casa”, reconeix Pichi entre pinzells de colors, taujanes i sprays que omplen d'art el seu amagatall en un polígon industrial anodí.