El Govern valencià preveu autoritzar 4.000 habitatges en horta protegida de Xirivella que es va inundar en la dana

La Generalitat Valenciana i l’Ajuntament de Xirivella van signar el 12 de febrer passat un protocol de col·laboració per a habilitar sòl en zones pretesament segures del municipi destinat a la construcció de nous habitatges residencials, amb l’objectiu de donar resposta a la demanda residencial creixent generada després de la dana i per a fomentar la construcció en zones que no van quedar inundades davant d’unes altres.

El vicepresident tercer i conseller de Medi Ambient, Infraestructures, Territori i de la Recuperació, Vicente Martínez Mus, i l’alcaldessa de Xirivella, Paqui Bartual, van signar l’acord que, segons van traslladar, impulsarà el desenvolupament d’un pla especial urbanístic de reconstrucció (PEUR) en el municipi, que possibilitarà una nova zona residencial amb quasi 4.000 habitatges en una àrea qualificada de no inundable.

“Des del Consell som conscients que la demanda d’habitatge a Xirivella, que ja era elevada, ha augmentat més si es pot després de la riuada en aquelles zones que no van ser inundades. Aquest fet, unit a l’escassa disponibilitat de sòl urbanitzable, tant en el municipi com en l’àrea metropolitana de València, i als elevats preus de l’habitatge, ens ha portat a adoptar solucions immediates i eficaces com aquesta, que ens permetrà augmentar l’oferta de sòl disponible i, a més, en zones segures”, va dir Martínez Mus.

El sòl, situat al sud del nucli urbà i que s’estén quasi fins al nou llit del Túria, està qualificat de protegit pel pla d’acció territorial (PAT) de l’horta, segons recull el visor cartogràfic de la Generalitat Valenciana. Encara que és cert que els terrenys no consten com a inundables segons el Pla d’Acció Territorial de Risc d’Inundacions de la Comunitat Valenciana (Patricova), el mateix visor cartogràfic, que té una capa dana en què es poden apreciar totes les zones inundades, reflecteix que, amb diferents graus de profunditat, la llengua d’aigua (delimitada en blau en la imatge) va arribar al terme municipal així com als terrenys en què es preveu urbanitzar. Després de la riuada es va iniciar un procés de revisió del Patricova en què es va comentar que es faria una atenció especial a les zones que, malgrat que no estan recollides com a inundables, com és el cas d’aquests terrenys, van acabar negades.

Traslladades aquestes qüestions al departament que dirigeix Martínez Mus, han puntualitzat que “el que s’ha fet fins al moment és la signatura d’un protocol per a desenvolupar un pla especial urbanístic de reconstrucció”. A més, les mateixes fonts han comentat que “l’Ajuntament té una proposta que s’usa de base, però no hi ha cap projecte de moment aprovat” i han advertit que “en qualsevol cas, el sòl ha de ser que no s’haja inundat per la dana” i, en contra del que apareix en el visor, afirmen que “aquest ho compleix”, encara que afigen: “Si hi ha alguna zona que es va inundar, es pot utilitzar, però no de manera directa, sinó més de frontera fent servir mesures correctores per a drenar l’aigua. I respecte al PAT de l’horta, ”es demanaran els informes pertinents i qualsevol pla s’adaptarà a la normativa“.

Com va informar aquest diari, la nova figura de pla especial urbanístic de reconstrucció preveu la possibilitat de generar terrenys per a trasllat de polígons industrials o per a la construcció d’habitatges en “sòls en situació bàsica rural”.

El vicepresident tercer va apuntar que l’acord s’emmarca en l’estratègia global de la Generalitat de recuperació postdana continguda en el Pla Endavant, “basada en l’ajuda directa als municipis, l’agilitat administrativa i la cooperació institucional amb l’objectiu que la recuperació arribe com més prompte millor a la ciutadania i al teixit productiu”.

A més de Xirivella, la Generalitat també ha activat plans especials urbanístics de reconstrucció a Torrent, on hi ha problemes d’habitatge similars, així com la necessitat de desbloquejar sòl empresarial després de les pèrdues en empreses ocasionades amb les riuades. Totes dues actuacions es desenvolupen tenint en consideració les afeccions mediambientals existents sobre el territori.

“Hi ha una manca d’oferta d’habitatge assequible, cosa que impedeix a nombrosos col·lectius vulnerables accedir-hi. Aquesta problemàtica s’ha vist agreujada després de la riuada i des de la Generalitat hem volgut fer costat als ajuntaments, posant a la seua disposició els instruments urbanístics necessaris per a pal·liar el problema”, va dir el vicepresident tercer.

Així doncs, Martínez Mus va defensar la necessitat de “ser més restrictius en l’edificació en zones susceptibles d’inundació i, al mateix temps, apostar per impulsar la construcció en els espais que no estan catalogats de risc”.

Paqui Bartual, per part seua, va assenyalar que l’objectiu de l’Ajuntament de Xirivella és “obrir camí perquè molts joves es queden en la localitat i construïsquen ací el seu projecte de vida” i ha apostat per impulsar “un barri modern, amb qualitat urbana, zones verdes, espais per a conviure i amb tots els serveis necessaris”.