El València CF ja té un himne no oficial en valencià

Un comentarista retransmet un gol de Claudio El Piojo López, el jugador que va portar el València a la primera final de la Champions League a finals dels 90, com a preludi d'una música simfònica èpica. Així comença És això el que ens fa grans, un homenatge líric i en valencià del grup Tardor per al València CF que en la propera temporada 2018-2019 fa un segle al terreny de joc.

Tardor són cinc joves de la ciutat de València Àlex Martínez Orts (veu i guitarra), Cesc Domènech (bateria), David García (guitarra), Tono Hurtado (baix) i Yeray Calvo (te­clats), tots ells aficionats al València CF. La cançó sorgeix d'aquesta passió. Tres d'ells, a més, van pràcticament cada cap de setmana a l'estadi.

Àlex Martínez Orts, el cantant, compositor i escriptor de la cançò assegura que volien aconseguir “un so atemporal, que no passe de moda i que puga emocio­nar tots els aficionats, independentment de la generació a què pertanyen”. Tot i que és una iniciativa del grup, han informat al club i asseguren que els han animat a treure-la tot i que com Martínez assegura fan “un poc tard”.

A principis de juliol, l'equip va presentar l'himne oficial Eterno junto a ti, composada i interpretada pel grup Bombai, que celebra l'emoció, sentiment i orgull de pertànyer al club. “No és un contrahimne, però voliem que el nostre equip tinguera una cançò en valencià”, destaca Martínez Orts.

La de Tardor respon a una pregunta, que com els mateixos integrants del grup asseguren “arriba als aficionats amb la maduresa” i que bàsicament és “per què em vaig enamo­rar d’este club?”. Així homenatja a les famílies que intenten transmetre als més menuts la militància en un equip de futbol més enllà de la col·lecció de títols. També transmet valors com la perseveració, la constància i l'esforç amb una perspectiva de gènere.

La cançó, que a les xarxes ja ha estat acusada de lenta, es desmarca de l'estil pop característic de Tardor i no inclou cap guitarra ni bateria. “Hem fet una musicalització d'orquestra, amb instruments com la trompa, les cordes o la flauta travessera”, inspirada en la tradició musical del nostre territori, la principal percussió que incloem són tabalets“, explica Martínez Orts. També es nota la referència a grans bandes sonores cinematogràfiques i la característica repetició en bucle d'aquestes.

El resultat és una melodia clàssica sense bisos a qui Martínez Orts rebutja considerar-ho un himne, “és una cançò, un himne el fan les persones, si està cançó l'assumiren els aficionats es convertiria en un himne, però ara és una cançó”, assenyala el compositor. I reconeix que allò que més il·lusió els faria seria tocar-la al Mestalla o almenys sentir-la allà. “Cantar-la en directe en la presentació del València enguany seria molt emocionant”, confessa.

Tardor va treure el tercer disc, Patraix, l'any passat amb el qual han tocat al Palau de la Música o als concerts de Radio 3. I És això el que ens fa grans és només una cançò pel seu equip que ara mateix no anticipa encara un nou treball.