En tinc, d'enquestes

Jo no sé si serà cosa del canvi climàtic, però la veritat és que aquest maig no ha vingut carregat de flors sinó d'enquestes. Tres. O quatre, si expliquem la del CIS. O cinc, si hi afegim la que han realitzat en el PSPV sobre qui volen que guanye les primàries. En fi… una fartada.

La primera apareixia en un mitjà digital que atribuïa l'autoria a la coalició Compromís És de suposar que no li van fer l'encomana a un fotògraf amb el legítim propòsit que els traguera ben bonics, així que donarem per descomptat que la van encarregar i van pagar, ben pagada espere, a algun institut, societat limitada o autònom voluntariós. De fet, en la notícia, s'assenyala com a responsables de l'estudi una coneguda empresa valenciana. Com no podia ser d'una altra manera, doncs filtrar enquestes desfavorables és ximpleria, la coalició liderada per Mónica Oltra es dóna un esclat d'aquells que no es veien des dels bons temps de la ruta del Bakalao: de set a nou punts. Com no podia ser menys, el PSPV s'escalabra, una mica més, de manera que Ximo Puig superaria el rècord històric negatiu, ja en el seu poder, per a enfonsar el PSPV uns quatre punts més. Ciutadans creix, com és normal, després d'unes noces. I finalment el PP i Podem es fan el que els més prestigiosos sociòlegs europeus ja denominen un “Jordi Hurtado” i es queden com estan.

Tot seguit, els socialistes espanyols van publicar el resultat d'una macro-enquesta presencial, d'aqueixes que has de signar la fulla de l'enquesta i tot, sobre qui volen que els “secretaricapitanege” primer perquè, mitjançant una altra primària, els “candidaturege” després. A la Comunitat Valenciana, quasi la meitat dels enquestats i enquestades preferien el candidat que no prefereix el president Ximo Puig. La resta es divideix entre Susana Díaz i el “deixen-me en pau que tinc altres coses de les quals ocupar-me”.

Sense haver pogut encara completar la digestió de tant percentatge i tement que algun alt responsable de Blanqueries estiguera a punt de presentar la seua dimissió, apareixia en un rotatiu valencià una altra enquesta tan oportuna com, sens dubte, rigorosa. “Aigua de maig” hauria d'haver titulat la prestigiosa capçalera. Com si d'un “baticao” d'“orfidals” destinats a relaxar la contreta musculatura socialista es tractara, el PSPV es donava un “sorpaso” a si mateix, tot enfonsant en la misèria un Compromís que després de tant Ribó amb bici, tanta Mónica Oltra en la Sisena Nit i tant de Baldoví en la Setena per la matinada es quedava en un “ni fu ni fa”. Més fu que fa, per a ser exactes. És cert que el PP continuava primer, però el PSPV era més segon que mai. Una alegria que va recórrer palaus, xats de WhatsApp, comptes de twitter i les assolellades terrasses dels bars de la capital que solament es va veure entelada per unes declaracions de Susana Díaz que ningú en el PSPV va poder entendre: “Hi ha qui està content amb ser segon, i ja és la tercera vegada”. Però quina mala llet té aquesta dona.

Sense temps per a baixar-se d'aquesta demoscòpica muntanya russa d'emocions va eixir el CIS, tot donant una alegria a Compromís, d'uns 45.000 vots, tan incompatible amb alguna de les enquestes precedents com meritòria per al meu amic de la infància, la meua clar, Joan Baldoví. El PSOE, destrossat per la seua guerra interna, recupera vot, la qual cosa fa pensar sobre la conveniència de substituir la figura del secretari general per una junta d'accionistes. I el PP continua encenent puros amb bitllets de milió.

Saben què és el pitjor?, que jo en tinc una altra. La porte realitzant entre els meus amics i coneguts des de fa més d'un any. La meua mostra la conformen un oficial d'obra que ha passat de cobrar més que un neurocirurgià a treballar en el torn de nit d'una gasolinera per la cinquena part del seu anterior sou amb més de cinc anys d'atur pel mig, un divorci i un embargament; una professora de secundària d'un col·legi concertat i el seu marit, un autònom de dubtosa ocupació; Sebastià, el meu perruquer, i la seua nòvia Irene que porta en atur des que va eixir de la facultat; finalment, un taxista malagueny amb el qual coincidisc cada matí en comprar el pa. No la tinc encara cuinada però… es creuran vostès que si em quede solament amb allò del vot més simpatia m'ix de presidenta Carolina Punset?