La branca valenciana

Per si de cas no ho sabien, ja ho saben. En aquell tronc no hi havia branca valenciana. Aquell frondós arbre de règia corrupció anomenat Nóos no va fer ni un pam d'ombra en el sacrosant regne de Paco Camps. La mateixa empresa, amb els mateixos conseguidors, amb els mateixos empleats i mètodes que, segons el tribunal, van saquejar altres terres amb menor fortuna ací es van comportar amb un escrupolós respecte a la llei i al rigor pressupostari.

Ara, sembla clar que Rita Barberá es va precipitar a l'hora de depurar unes responsabilitats que, vist el que hi ha, mai van ser tals. Allò va ser una ximpleria tan ximple que ni tan sols el PSPV recorrerà la sentència. I a mi que em sembla ben bé, què volen que els diga? Estem en una altra època, en una altra política. Ara, a la mínima que et descures et veus una nit de dissabte agarrat per la cintura i engolit pel ritme d'una “konga” en les noces d'un diputat que dilluns passarà per ser el teu pitjor enemic. Ah, quina enveja. A mi em van tocar uns altres temps més infausts. Eren dies de querelles i pedres en el renyó i en la tribuna de l'hemicicle. Aleshores si et prenies a les tres una pizza en la Papardella amb Mónica Oltra, a les cinc t'estaven amenaçant amb l'expulsió del teu grup en el despatx del síndic portaveu. Ara no. Beneït mestissatge. En aquells dies sol podies veure emboçats entre les ombres dels palaus de govern, perseguint malfactors, els mateixos periodistes que avui t'abracen somrients davant de les assolellades vidrieres dels despatxos que ocupen en aquell mateix edifici. Ara, si et confies, pots entrar per la porta d'una conselleria amb la virginitat intacta i arribar a la cinquena planta, al despatx del conseller, embarassat de 8 mesos per tant d'amor rebut. M'encanta.

Crec que això de l'absolució de la branca valenciana ha d'interpretar-se com un senyal. Se'ns convoca a la reconciliació i a la superació d'un passat tèrbol que no ens ha portat més que desgràcies. La fi d'un temps en el qual la política et deformava l'ànima canviant la teua visió del món rares vegades per a millor. El que abans eren corrupteles ja va sent hora que s'entenguen com els humans errors que sens dubte van ser. Després de tanta tempesta, per fi llueix el sol sobre els nostres caps i fins el republicà del meu amic Ribó segur que a dia d'avui ja sap, i de primera mà, que la Reina Sofia no solament és una estupenda companya de llotja per a veure una Traviatta sinó que, a més, tocant a detestar borbons, igual fins i tot li agrada.

El TSJCV va donar un primer senyal del camí que cal seguir en arxivar provisionalment la causa del presumpte pitufeo aforat del diputat Domínguez. És bo que es tinga en compte que no tots són iguals i que si bé és cert que Correa, Crespo i El Bigotes tenen una pinta d'escapolir-se a la primera oportunitat que no veges, no ho és menys que, com el tribunal ha estimat, l'exconsellera de Turisme i expresidenta de les Corts té pinta de tenir tan mala mà per a la comptabilitat domèstica com mala memòria ha exhibit en el judici. La pobra ha sigut incapaç de recordar res que incriminara els capitosts polítics de la trama Gürtel. Com ha d'escapolir-se una dona així? Si va quedar la pobra, després del seu pas per la política, tan curta de possibles que fins la seua defensa, segons s'ha pogut saber, li la va haver de pagar presumptament el partit del qual presumptament s'ha donat de baixa de la seua presumpta caixa B.

Ja arriba l'hora de donar descans a tanta ira a destemps. Ha arribat el moment dels polítics que no són “ni de dretes ni d'esquerres”, solament de les polítiques que ajuden la gent; dels que actuen des de “l'afecte i no des del ressentiment”. Au! que no es diga. Traguen aqueixa branca absolta al sol de la nova primavera que s'acosta i deixen que al costat de les seues fulles florisquen les valencianes flors de l'oblit.