Perquè guanyen ells

El dia que la veritat es va tornar irrellevant va guanyar Trump. Avui, un masclista, homòfob, un macarra fanàtic i bocamoll juga amb el botó nuclear als seus 70 anys, just en aqueix punt de la vida en què, per a aquest tipus de jubilats, el codi ètic pel qual regeixen les seues decisions es resumeix en “pa el que me queda en el convento…”.

Perquè guanyara Trump el canvi climàtic ha hagut de convertir-se en una quimera i no en un fet científic irrefutable. Va guanyar un ximple l'única aportació del qual destacable al progrés humà s'ha produït en el camp de l'interiorisme hortera, tot convertint-se en el primer president americà que es vanta de no pagar els impostos amb els quals s'omple de combustible el seu Air Force One. Va guanyar un feixista capaç de justificar la tortura d'éssers humans i la deportació massiva de milions dels seus conciutadans amb la mateixa boca que besa el front de la immigrant Melania.

El dia que la veritat va deixar d'importar-nos va guanyar Mariano Rajoy. Avui, el mateix personatge que primer va col·laborar i després va encobrir Federico Trillo en el seu repugnant episodi del Yak veu en la presidència de Trump una oportunitat de tornar al mateix butacó del ranxo de Camp David en el qual George Bush ja va asseure José María Aznar. Rajoy sap que no està limitat per aqueixa, per a ell incomprensible, ètica que obliga a la resta de líders europeus a criticar amb duresa les polítiques del fanàtic Trump. Creu Mariano que si aconsegueix mantenir el seu to tebi, prompte Donald col·locarà en Moncloa un telèfon roig, o tal vegada d'or, per a despatxar amb Madrid com a soci privilegiat.

Perquè guanyara Rajoy, ens va haver de ser igual la seua coneguda opinió sobre el canvi climàtic basada en les tesis negacionistes d'un familiar pròxim. Ens va haver de semblar irrellevant el seu evident protagonisme en les trames de corrupció del seu partit, els seus suposats sobres en B per a eludir el pagament dels mateixos impostos amb els quals es va pagar aquell jet privat per a no arribar tard a un miting amb Fabra. Va guanyar qui millor representa aqueixa majoria social a la qual tant li fa el boicot oficiós que el govern d'Espanya practica per a impedir l'arribada dels mateixos refugiats, xiquets inclosos, que diàriament perden la vida sobre la terra o el mar gelat d'aquest continent sense ànima.

El dia que en un plató de televisió es van asseure un periodista i un fanàtic propagandista en peus d'igualtat; el director d'un periòdic i el capatàs d'un pamflet en una mateixa taula; el dia eque convocàrem a debatre l'esforçada veritat amb la més grollera i ofensiva de les mentides van guanyar Trump i Rajoy.

Les raons que han portat a aquests dos homes al poder són greus i de fons. Ells són el símptoma d'una perillosa malaltia que amenaça aquest planeta i la convivència pacífica dels qui l'habitem. Són dues cares, de duresa semblant, d'un problema semblant que també pateixen França, Holanda, Àustria, Anglaterra, Polònia… És el repte a què s'enfronten els demòcrates d'aquest segle, un d'aqueixos conflictes històrics en els quals sempre és pitjor abstenir-se.