Joves traductors

Fa poc li ho vaig explicar a una persona; i aquesta persona m’animà a contar-ho. No és res extraordinari, em digué, però és una d’aquelles coses que s’han de saber. El 9 de maig vaig tindre l’oportunitat d’assistir a la VI Jornada de Traducció Literària celebrada a la Universitat Jaume I de Castelló. L’acte, organitzat pels professors Josep Marco i Pilar Ezpeleta, començà amb una conferència d’Esther Morillas, professora de la Universitat de Màlaga, seguida d’una altra de l’escriptor i traductor Justo Navarro. A continuació, l’editora María Ferrer, de Taketombo Books, i jo mateix, vam establir un diàleg, en una mena de taula redona, sobre la traducció literària des del punt de vista editorial, ja que tant Bromera com Taketombo hem col·laborat amb el programa de pràctiques de la UJI.

El debat fou molt satisfactori, sobretot pel públic: estudiants joves, la majoria de 3r i 4t del Grau en Traducció i Interpretació, que ens interpel·laren amb preguntes ara formatives, adés incisives, sempre raonables i oportunes. És un goig disposar de la possibilitat de dialogar sobre l’ofici amb persones que es troben en un moment clau de la seua formació acadèmica –i fer-ho, a més a més, tant des de la perspectiva editorial com docent, una dualitat compartida també per María Ferrer, que és professora associada de la UJI.

Mentre que Taketombo va acollir estudiants en pràctiques, en Bromera la col·laboració és diferent: sota la supervisió del professor Josep Marco, els estudiants que així ho demanen elaboren, conjuntament, la traducció d’un llibre que, en acabant, publiquem en la col·lecció «A la Lluna de València». Veure el treball pràctic que es fa durant la carrera convertit en un llibre real, no és tan sols un motiu d’alegria, sinó la prova del fet que l’aprenentatge té una dimensió pràctica i, sobretot, possible: que les editorials publiquem traducció literària i que té sentit dedicar-s’hi. En definitiva, el que aquella persona m’animà a contar és que la nostra versió d’Un altre pas de rosca, de Henry James, està traduïda pel professor Josep Marco i pels estudiants Andrea Babiloni, Andreu Císcar, Joan Pavía i Lucía Sánchez. És cert: no és res extraordinari, però és una d’aquelles coses que s’han de saber. Perquè sovint no en parlem prou, de les coses bones.