L'arròs que no respecta els drets humans

En huit anys, la superfície europea de cultiu d'arròs s'ha reduït un 42%. La política europea lliure d'aranzels emmarcada en l'acord 'Everything but arms' ha perjudicat notablement productors locals i a les zones de cultiu. Des que la Unió Europea incloguera en el tractat a Cambodja i Birmània, les importacions de cereal d'aquests dos països han crescut un 48% en huit anys i el gra procedent d'aquest país ja representa el 16% de la quota de mercat.

La UE és el segon soci comercial de Cambodja, país del que en 2017 va importar béns per valor d'uns 5.000 milions d'euros, la majoria productes tèxtils, de calçat i agrícoles, segons l'agència EFE. Com a conseqüència, a més de rebentar els preus de mercat, ha crescut l'abandó de les àrees dedicades al cultiu, ja que els agricultors no poden competir amb les condicions dels països asiàtics. Segons els càlculs dels productors valencians, el preu de l'arròs s'ha desplomat un 32%.

Els parcs naturals espanyols i valencians sobreviuen, en gran part, gràcies als cultius d'arròs. El cereal es cultiva en àrees d'alt valor mediambiental, com les maresmes del Guadalquivir o, en el cas valencià, l'Albufera i la marjal de Pego-Oliva. Productors i autoritats temen que si s'abandonen els cultius aquestes zones queden a la seua mercè i acaben deteriorant-se.

Els productors d'arròs van reclamar el Govern central, llavors amb el PP al capdavant, que prenguera mesures per protegir els seus interessos comercials, encara que no van veure les seues peticions resoltes. El Fòrum Europeu de l'Arròs es va reunir al gener a Brusel·les, buscant crear un front per recolzar als agricultors comunitaris, i l'ex-eurodiputat de Compromís, Jordi Sebastiá, va mantindre diverses trobades amb els productors per a escoltar les seues demandes. A través dels seus representants en el Congrés i el Senat, la formació va demanar el Govern que sol·licitara l'expulsió de Cambodja i Birmània d'aquest conveni. Els eurodiputats populars Esteban González Pons, Esther Herranz i Ramón Luis Valcárcel van fer el propi plantejant una pregunta a l'Eurocambra demanant que s'aplicaren clàusules de salvaguarda, unes mesures que preveu l'UE per a quan les importacions perjudiquen productors comunitaris.

El programa 'Everything but arms', garanteix un accés lliure d'impostos al mercat europeu de qualsevol exportació, excepte armament, com a forma de cooperar al desenvolupament. La seua finalitat, segons el ministeri de Comerç espanyol, és reduir la pobresa als països en vies de desenvolupament mitjançant la generació d'ingressos addicionals a través de les seues exportacions, garantir els drets humans i laborals fonamentals i promoure el desenvolupament sostenible i la governança.

La part final d'aquesta descripció és la que flaqueja a Cambodja i Birmània. Segons Amnistia Internacional, en la primera meitat de 2018, període previ a les eleccions celebrades al juliol a Cambodja, “es va intensificar la repressió contra els defensors i defensores dels drets humans, els mitjans de comunicació, la societat civil i l'oposició política”. A més, “les autoritats van incrementar la pressió sobre la societat civil, amb mesures com vigilar a treballadors i treballadores de drets humans i restringir o suspendre l'activitat d'organitzacions d'observació electoral. Es va reduir dràsticament la llibertat i la diversitat dels mitjans de comunicació”, diu l'organització. En el cas de Birmània (Myanmar), la persecució dels Royhinga -una minoria ètnica i religiosa-, fa l'incompliment molt més evident. La població, un 4% del total a Birmània, està assentada al país des de l'època de la colonització britànica, però els seus membres no són reconeguts com a ciutadans.

Finalment, va ser el Govern italià qui va prendre la iniciativa i va elevar les seues demandes a la Comissió Europea. La comissària de Comerç de la UE, Cecilia Malmström, va anunciar el 5 d'octubre l'inici del procés per a posar fi a aquesta preferència a menys que hi haja una millora “clara i evident” sobre el terreny. Malmström va justificar la mesura pel clima d`“assetjament i intimidació” en les eleccions del juliol passat, que es van celebrar amb l'oposició il·legalitzada i el seu líder empresonat, i en les quals el partit governant va guanyar tots els escons en joc. Així, Brussel·les iniciarà el procés per a suspendre un tracte comercial preferent en resposta al deteriorament de la situació dels drets humans al país asiàtic.