A mi no m’haurien agafat mai

A mi no m’haurien agafat mai. Que rucs que són! Hores i hores de gravacions en què ho conten tot i per telèfon. D’això no se’n parla. Això se sap. O és que et penses que, quan en tal o en tal altre em veuen entrar per la porta del despatx o quede a dinar amb ells, creuen que estic preocupat per la salut de les sogres? El tema el trauen ells. “Escolta, en què et podem ajudar?”. I jo els conteste: “No, home, no, que no cal”. I ells hi insisteixen. O és que no saben calcular a soles el 3%? A tot estirar, a mi només m’han pogut gravar demanant el compte. I, després, indignant-me perquè l’empresari no m’ha deixat pagar a mi.

I aquestes coses no es fan amb qualsevol. Es fan amb gent que coneixes de tota la vida. Gent que és de fiar. A veure, que són els nostres empresaris, la gent que dóna faena de veritat, que ha alçat grans empreses, primerament amb Franco, després amb els socialistes i amb el PP, i demà amb qui siga. Aquesta gent es mereix un respecte. Jo em ric d’aquests mocosos que fa quatre anys que estan en política, que es pensen que vénen ara a descobrir-ho tot. D’on et penses que van eixir els diners de la campanya que et va fer diputat, imbècil? Però tu saps què val l’escenari de la plaça de bous? Quant costen els autobusos, la música...? Que saps tu! De vegades els mire, tan orgullosos dels seus càrrecs de merda, dels seus escons i de les seues entrevistes en la tele, ignorants que, quan ells hi van arribar, jo ja feia més de 20 anys que estava ací i que, quan d’ací a quatre dies un altre tan estúpid com ells els pegue un puntelló, serà a mi a qui preguntaran en quina cadira han de posar el cul en el míting de demà, perquè els diners d’aquesta cadira els he tret jo.

Ara tots volen denunciar la corrupció. Però de quina corrupció parles, panoli? La corrupció és part del sistema. Què passa, que tu no has telefonat mai a la teua cosina, la infermera de La Fe, perquè et cole en una consulta? Que tu mai no has pagat en negre? Tu mai no has anat a una casa de barrets, veritat? Hipòcrites! Només han aconseguit destruir-ho tot, judicialitzar la política i posar en perill, no sols la relació de l’empresariat amb el partit, sinó també l’honorabilitat i el benestar dels qui ens hem dedicat en silenci, sense medalles ni aplaudiments, a mantenir aquestes relacions. Vols portar tu la maleta? Doncs pa tu. A veure si et penses que jo m’he quedat un duro més enllà del que és just per a viure la meua família? Això es fa per aquest partit que m’ho ha donat tot. Per això jo ho he donat tot a ell. I punt. I si t’agafen t’ho emportes a la tomba. Que ningú no t’hi va obligar. Que, a diferència dels diputadets que van i vénen, nosaltres valem més pel que callem que pel que diem. I on estan tots aquests bocamolls de la dignitat ara? El fanfarronet de l’Ignacio Blanco, la Rosa aquesta de la Diputació, a qui se li ha oblidat que li ha anat d’un pèl estar on està. On estan els de l’Alarte? I el badoc del Fabra i les seues línies roges? Doncs això. Allò que dóna vots no és la decència, ni la veritat, fotre! Allò que dóna vots és la intel·ligència, la prudència, saber esperar la teua oportunitat, però, de guanyar vots, aquests estúpids mai no n’han tingut ni idea.

I no en dic res, dels periodistes. El dia que em calfe més d’un s’emportarà un ensurt. A veure, que jo entenc que han de cobrir l’expedient, indignar-se en públic i escriure les seues coses. Però, a veure si ara ens en passarem, que tots ens coneixem ací. I la meitat de les seues panxes s’han omplit amb la meua visa i l’altra meitat amb els especials de la fira, les campanyes de publicitat i els sobres dels esdeveniments que han presentat perquè jo els ho he aconseguit. Perquè ja tinc l’esquena prou feta pols per les seues palmadetes perquè ara em vinguen amb favades. I els que feien de dignes i es pensaven que els donarien l’Ondas o els ascendirien en les seues empreses pels serveis prestats, ací els tens, la majoria en l’atur dels collons. En el primer ERO, puntelló al cul i fora. O assegudets a la mateixa taula i davant del mateix micro de fa 10 anys.

Mentre hi haja política sempre hi haurà gent que, com jo, farà la faena que altres no volen o no saben fer. El que és important en açò és ser seriós, lleial als del partit, però als del partit de veritat i, sobretot, professional. Perquè tot açò es pot fer bé. Sense fotre-li la vida a ningú. A mi, per exemple, mai no m’haurien agafat.