Un experiment sobrevingut: l’estat d’alarma avala l’eficàcia de les polítiques de restricció del trànsit per a netejar l’aire

“Les dades mostren la correlació entre menys cotxes i millor qualitat de l’aire”, resumeix escaridament l’enginyer químic José Manuel Felisi, de València per l’Aire, una plataforma ciutadana que s’ha dotat de “mitjans tècnics propis” per a dur a terme “mesuraments i vigilància sobre la qualitat de l’aire” amb la intenció de difondre “informació objectiva i socialment accessible sobre la contaminació de l’aire a València i la seua àrea metropolitana”.

Felisi, que pertany a Mesura, una associació de professionals i tècnics per la millora de l'entorn, es refereix a les dades que donen els mesuraments durant el període d’aplicació de les instruccions de confinament i de restricció dels desplaçaments, adoptades amb l’estat d’alarma decretat pel Govern davant l’epidèmia del coronavirus. A la ciutat de València, la reducció del diòxid de nitrogen (NO) ha sigut, segons indica, de més del 60% en la primera setmana de caiguda del trànsit a causa d’aquesta situació d’emergència.

L’efecte d’aquesta mena d’experiment sobrevingut és espectacular, perquè ve a corroborar amb contundència una cosa cada vegada més assumida. Les restriccions a la circulació han tingut una conseqüència immediata en la netedat de l’aire de les ciutats. Aquests dies ha fet públic el Centre d’Investigacions Físiques de la Universitat Politècnica de València un estudi, dut a terme a partir d’imatges captades per un satèl·lit del programa Copernicus de la Unió Europea, segons el qual ha caigut un 83% la contaminació per diòxid de nitrogen a Madrid, un 73% a Barcelona, un 64% a València, un 76% a Castelló o un 68% a Alacant.

“Es demostra que hi ha una relació directa entre la contaminació atmosfèrica i l’ús excessiu del vehicle motoritzat”, conclou el regidor de Mobilitat Sostenible de l’Ajuntament de València, Giuseppe Grezzi . “A més, pense que d’això hem d’extraure una lliçó important: que no siga aquesta baixada un fet conjuntural a causa de la paralització generalitzada. Ens ha de fer reflexionar sobre la necessitat imperiosa de canviar el model de mobilitat vigent tan perniciós amb mesures que consoliden un canvi de paradigma necessari i inajornable”.

La crisi del coronavirus ha coincidit, precisament, amb el moment que s’havia d’emprendre una mesura clau en l’estratègia urbanística i de mobilitat a València, com és la conversió en zona de vianants de la plaça de l’Ajuntament. Emmarcada en la idea d’una “ciutat de places”, havia de ser el gran toc d’alerta de la recuperació del centre urbà per al vianant. No obstant això, l’estat d’alarma ha obligat a ajornar l’inici del procés, previst per al 20 de març, després de la fi d’unes Falles que van haver de ser suspeses.

“El projecte de la plaça de l’Ajuntament està a punt i a l’espera ser reprogramat quan s’alce l’estat d’alarma”, comenta Grezzi. “I el de la conversió en zona de vianants de la plaça de la Reina continua en licitació, a l’espera que es puga reunir amb normalitat la mesa de contractació per analitzar les pliques de les empreses que s’hi han presentat. Ara mateix, la mesa de contractació també està parada per l’estat d’alarma”.

La importància de les iniciatives orientades a descarbonitzar el transport i la mobilitat urbans, entre les quals s’inclou la reducció del trànsit d’automòbils, no rau només a evitar les conseqüències negatives de la contaminació sobre el medi ambient, sinó també a millorar el que respiren els ciutadans. Com reflecteix el títol d’un acte convocat per la plataforma València per l’Aire en el paranimf de la Universitat de València per al 28 d’abril, en forma de segon lliurament d’una sèrie batejada amb la pregunta Què respiren els polítics?, i que ha hagut de posposar-se a setembre: “Menys cotxes, més salut”. Un lema, per cert, que també val per a la pandèmia.