Així conduïen els acomiadats per una operadora de Cabify: fins a 72 hores la setmana i amb una faena “semiesclava”

Javier Martínez, 56 anys, estava en l’atur quan li va arribar una oferta per a treballar de conductor per a una operadora de Cabify a València. “Ens van fer signar un contracte de 40 hores que mai s’ha complit, sempre ens indicaven verbalment les hores que s’havien de fer. En teoria, eren 12 hores, amb dues de descans, però mai podia ser al començament o al final de la jornada, no tenies temps de descansar aqueixes dues hores”, segura a eldiario.es. “Hem arribat a treballar sis dies seguits per setmana, 72 hores”, denuncia el treballador acomiadat. Al seu costat, Víctor Martínez, de 56 anys també, recorda que, en principi, “són horaris fixos, però ens els van canviar moltes vegades”.

Víctor Martínez va tancar una fleca i va emplenar un formulari en Internet per a treballar en Cabify. Va acudir a una seu al carrer de la Reina de València per signar el contracte. “Jo quan el vaig emplenar pensava que treballava per a Cabify, però era Costa Fleming”, una empresa operadora de VTC subcontractada. Va començar a treballar l’octubre passat. “Quan t’habituaves a un horari, te’l canviaven”, conta Martínez, que afig: “Va haver-hi una època en què acabant la matinada del diumenge a les set del matí, començaves a les quatre de la vesprada d’aqueix mateix dia i acabaves a les deu. I, a vegades, el dilluns següent tornaves a treballar a les cinc de la matinada”. A vegades, recorden, es quedaven endormiscats en els semàfors.

J., un altre conductor de 61 anys despatxat, ha tornat a treballar intermitentment per a una altra empresa de transport de vehicle amb conductor i per això prefereix no revelar la seua identitat. “És que aquestes empreses funcionen així, no volen tindre’t més d’ics temps”, afirma. Al principi, J. va treballar sis dies per setmana més dues de descans, però “després vam passar a un dia de descans, els horaris van canviar unes quantes vegades”, assegura.

La demanda per acomiadament contra l’empresa Costa Fleming del conductor Carlos Salcedo, de 60 anys, explica que fins al gener del 2019 treballava “60 hores setmanals en sis dies seguits de faena” i que el 12 de febrer l’operadora de Cabify “va canviar unilateralment els horaris i els va incrementar a 72 hores en sis dies ininterromputs de dilluns a dissabte, tot això es va comunicar a l’empresa a fi de buscar una solució per a evitar els abusos referits”. Quan els van imposar treballar 72 hores per setmana, van denunciar la situació davant la Inspecció de Treball i cinc dies després els van despatxar “per no haver superat el període de prova”.

El conductor Javier Martínez assegura que els canviaven l’horari “al seu capritx i sense avís previ i a més ens avisaven d’un dia per a l’altre”. “No podies mantindre una vida familiar digna o normal”, coincideixen tots els conductors acomiadats consultats per aquest diari. Alguns treballadors “han hagut d’anar al psicòleg per la tensió i l’estrés”, afirma Martínez, que també creu que “hi ha hagut molts acomiadaments que no s’han denunciat per falta de coneixement de la possibilitat d’actuar d’una altra manera”.

Carlos Salcedo, el conductor acomiadat amb puntuacions excel·lents dels usuaris en l’aplicació de Cabify, va assegurar en la vista del judici pel seu acomiadament en el Jutjat Social número 10 de València que va arribar a treballar 16 hores seguides. La lletrada que representava Costa Fleming, l’operadora de Cabify, va sostindre que l’aplicació impedia connectar-se més de deu hores. No obstant això, uns quants dels conductors, abans de ser acomiadats, van fotografiar els registres horaris que els proporcionava l’aplicació de Cabify i que detalla la duració de cada servei i també la facturació corresponent.

Les fotografies que va fer dels seus horaris Javier Martínez mostren que dissabte passat 23 de desembre, en ple Nadal, va començar a treballar a les 00.07 i va acabar a les 06.17. A les 18.55 d’aqueix mateix dissabte torna a començar fins a les 06.24 del diumenge. A les 15.55 del mateix dia es reincorpora de nou a conduir fins a les 21.55. “El que procurava sempre la nostra empresa és tindre les 24 hores del dia cobertes i per a fer-ho la majoria teníem un horari establit, però el variaven quan els convenia”, diu Javier Martínez.

Els treballadors acomiadats, tots amb el mateix perfil (antics aturats o precaris, majors de 50 anys, amb família i desesperats per obtindre ingressos) van quedar sorpresos des del principi amb el funcionament una mica distòpic de les operadores de Cabify. “Tot era via Whatsapp”, explica J. “No coneixes ningú i el cotxe estava sempre geolocalitzat”, afig Víctor Martínez. El grup de treballadors va plantejar les seues queixes per les condicions laborals a l’operadora de Cabify que, segons la demanda de Salcedo, els va respondre: “Qui reclame alguna cosa el despatxem, que la borsa de l’INEM està plena de gent de més de 50 anys amb necessitat de treballar”.

La situació es va tornar insostenible, conten els conductors. “Tot això ha creat un clima de por en la plantilla, perquè hi ha amenaces d’acomiadament per part de l’empresa cap als conductors que reclamen alguna cosa”, indica la demanda del conductor que finalment va aconseguir un pacte de conformitat pel qual l’empresa Costa Fleming va reconéixer que l’acomiadament és improcedent, encara que l’advocada de la mercantil va negar que l’acomiadament fora una represàlia. Tal com assegurava Salcedo en l’escrit, les condicions que va denunciar formen part del “procediment habitual i normal aplicat per l’ocupadora a la totalitat de la plantilla”.

L’operadora de VTC no tenia una seu fixa a la ciutat: “Les reunions les féiem en qualsevol lloc, no teníem despatx o oficina de l’empresa que ens permetera reunir-nos”, conta Javier Martínez, que destaca que l’empresa no va respondre mai a les seues demandes per escrit, “tot era a través del telèfon i quan volien contestar-te alguna cosa”. En certes èpoques havien d’entregar la recaptació en efectiu “en una habitació sense identificació ni taula, entregaves els diners i et donaven un rebut de paper”. “Abans de l’habitació anàvem al pàrquing del McDonald’s de la Ronda Nord, en l’avinguda dels Germans *Machado”, afig Martínez.

Cabify ofereix, entre altres aspectes, conductors mínimament uniformats i una mena de servei d’aigua. Víctor Martínez explica que “has de molestar-te a anar per l’aigua, t’has de desconnectar de l’aplicació i això conta com a temps de descans”. Segons expliquen els conductors, les dues hores de descans les usaven per a netejar i mantindre els cotxes. En alguns casos van tindre problemes, en el context de l’enfrontament entre el taxi i les operadores de VTC, i patien atacs en els vehicles. A J., en un llavador, li van foradar “les quatre rodes” i l’empresa “em va descomptar els diners de la nòmina”, denuncia visiblement molest. L’operadora de Cabify tampoc els va pagar, segons denuncien, una mena de comissions pactades (quan la facturació era superior a 3.300 euros al principi i després a partir de 3.700, obtenien un 35% de la recaptació).

La magistrada del Jutjat Social número 12 de València va condemnar Costa Fleming Sociedad Cooperativa de Madrid a readmetre un dels treballadors encara que no així Cabify , que figurava com a codemandada, perquè no hi havia una relació directa amb el treballador. En el judici següent, el conductor Carlos Salcedo va aconseguir un pacte de conformitat. El lletrat de Salcedo, del despatx Legem Abogados, va sostindre en la vista del judici que les operadores subcontractades i Cabify constitueixen un “grup patològic” –és a dir, que totes les mercantils formen part d’un mateix entramat–, ja que els controladors dels conductors eren els mateixos i tots usaven l’aplicació i la marca de Cabify.

La resta de les demandes per acomiadaments es resoldran en les pròximes setmanes. Alguns dels conductors ni tan sols han tingut dret a l’atur. És el cas de Víctor Martínez, que assegura haver signat una baixa voluntària perquè creia que anaven a canviar de subcontracta. “Ens van dir que era un formulisme i ara no puc cobrar l’atur”, postil·la Martínez. El seu company Javier defensa que l’operadora s’ha aprofitat de la situació tan delicada dels conductors: “Sempre busquen perfils de majors de 50 anys, sabent la dificultat que tenim la majoria d’obtindre faena”.

Aquest diari ha intentat obtindre la versió de Cabify, però l’empresa ha preferit no fer declaracions. Fonts coneixedores del funcionament de l’empresa afirmen que “qui contracta els treballadors i pren les decisions són els proveïdors” i asseguren que Cabify, que va doblar la facturació el 2018, té “sensibilitat amb les condicions dels treballadors i per avançar a millorar-les”. Així, les mateixes fonts recorden el pacte aconseguit amb el sindicat UGT. Les operadores de Cabify “saben que engoliràs d’allò més”, critica Javier Martínez.

Mentre Cabify s’adapta a la nova regulació a València, els treballadors acomiadats sobreviuen com poden per a mantindre a les seues famílies. J. ha estat en atur, menys 21 dies que va treballar en Uber. Javier Martínez ha fet alguna faena solta de cambrer i Víctor Martínez no ha pogut treballar des de llavors. Carlos Salcedo continua en l’atur. En acabar l’entrevista amb aquest diari, observen un grup de turistes que esperen al barri valencià de Russafa un vehicle amb conductor i se’n van a la Ciutat de la Justícia carregats amb les carpetes de demandes i proves. “Érem precaris amb una faena semiesclava”, diu Javier Martínez en acomiadar-se.