Així ha evolucionat la participació en les eleccions autonòmiques valencianes

A penes uns milers de vots poden determinar que la Comunitat Valenciana canvie de signe polític o mantinga un govern d’esquerres. La previsió de fortes pluges per a diumenge ha encés algunes alarmes: la coincidència de les tempestes amb la jornada electoral municipal i autonòmica pot espantar algun votant. Segons alguns estudis, les pluges afecten la participació. Amb tot, la valenciana és una de les autonomies que registra nivells de vot més alts en la sèrie històrica.

Les eleccions autonòmiques a la Comunitat Valenciana concentren una participació similar a la de les generals. En termes històrics, més del 70% dels valencians ha participat en els comicis per a les Corts Valencianes, uns quants punts per damunt de la que es dona en comunitats com Castella-la Manxa, Castella i Lleó, les Canàries, Madrid, Andalusia o Múrcia. En les primeres eleccions a les Corts Valencianes el 1983, les que van donar la presidència de la Generalitat al socialista Joan Lerma, van participar 1.931.142 persones, el 72,74% del cens.

La participació en termes percentuals més alta es va donar en les autonòmiques del 1995, on van votar 2.380.610 persones, el 76% del cens. Aquests comicis van atorgar al PP la primera de les seues victòries electorals a la Comunitat Valenciana: amb Eduardo Zaplana, va obtindre 42 escons i va governar amb el suport d’Unió Valenciana, que en va aconseguir 5 més. Les Corts Valencianes tenien en aquell moment 89 seients, per la qual cosa la majoria absoluta se situava en 45.

Els comicis del 2011 van comptar amb 2.491.588 milions de participants, el 70,19% del cens, pràcticament els mateixos que el 2007: 2.436.759 milions de votants, el 70,9% del cens. En les últimes eleccions autonòmiques, que van coincidir amb les generals l’abril del 2019, la participació va tornar a elevar-se, fins al 73,7% del cens: 2.638.536, participants. El mateix dia, en l’urna per a les generals, la participació va ser una mica superior: el 76,3% del cens. En les segones generals, celebrades sis mesos després, la participació va ser del 69,8% del cens. En els comicis anteriors, celebrats el 2016, van participar 2.608.040 persones, un 74,08% del cens de la Comunitat Valenciana. Per territoris, segons es desprén del portal Argos, és Alacant la circumscripció menys activa, amb una abstenció dos punts per damunt de la mitjana autonòmica.

La participació més baixa en unes eleccions autonòmiques es va registrar el 1999, quan el PP va obtindre la majoria absoluta. En aquests comicis van votar 2.279.805 persones, el 67,80% del cens. Paradoxalment, la xifra més baixa següent es va donar el 1991 (un 69,2%) i el 2015, quan es va articular la majoria progressista després de 20 anys de govern del PP: van votar 2.510.459 persones, el 69,5% del cens.