Ángel Luna, Síndic de Greuges: “Les queixes en habitatge han augmentat un 100% en quatre anys i la conselleria no ens respon ni a nosaltres”

El defensor del poble valencià, Ángel Luna, es creu fidelment la institució. Síndic de Greuges des del 2019, l’exportaveu del PSPV en la cambra es mostra molt crític amb el funcionament dels serveis socials, cosa que ja va fer amb el govern d’esquerres, i especialment preocupat amb el problema de l’habitatge. En els quasi huit anys que ha encapçalat la institució estatutària ha emés centenars de resolucions sobre problemes de la població més vulnerable, i alerta que la falta de resposta porta a la desafecció política. “Evidentment, no es fa tot el que s’hauria de fer per traure de la seua situació les persones que estan en situació de vulnerabilitat. A vegades és tan simple com respectar les lleis”, sosté.

Luna va presentar la memòria anual en les Corts al final de març, en un acte en què va alertar de la deriva institucional de la cambra, governada amb majoria del PP i Vox, que ha reformat el reglament i llança nombrosos atacs sobre organismes estatutaris.

Quan va presentar la memòria en les Corts, va alertar d’una deriva institucional perillosa. A què es referia?

Comentava en concret la reforma del reglament de la cambra, que introdueix una sèrie de canvis que amenacen, d’alguna manera, el control pressupostari de les institucions estatutàries. D’acord amb el reglament de les Corts, quan es rebutgen les esmenes de totalitat al pressupost, queden fixats els estats de despeses de les diferents parts de l’Administració; això ja no es pot moure. No obstant això, amb la reforma del reglament fan una excepció i diuen que tret dels de les institucions estatutàries. Això, quan s’ha sentit en algun debat anterior l’intent de retallada a l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, ens posa en guàrdia que es pot intentar algun tipus de retallada als pressupostos de les institucions estatutàries.

En relació amb el Síndic de Greuges, a més, estableix que la presentació de la memòria anual es farà davant la comissió de peticions de la cambra [abans es feia en el ple]. Evidentment, no té la mateixa repercussió pública ni política si el debat de la memòria anual del Síndic es fa davant el ple que si es fa davant una comissió reduïda. A més d’això, està el fet constatat que durant l’any 2025 no ens han cridat a exposar la memòria de l’any 2024, que s’ha quedat sense exposar a les Corts.

És la primera vegada que una memòria es queda sense exposar?

No, ha passat altres vegades, però sempre ha tingut a veure amb circumstàncies excepcionals. Per exemple, amb la pandèmia o en els anys electorals. La dissolució de les Corts sol coincidir, i entre el debat d’investidura i la constitució de govern, en aquests anys, a vegades no hi ha hagut exposició de l’informe anual. Aquest any 2025 no hi ha un motiu que ho justifique.

Hi ha un interés a ocultar, o a no donar tanta visibilitat a les crítiques que fa el Síndic?

No vull jutjar intencions. El fet és el fet, i el fet és que el Síndic recull les queixes, que enguany han sigut 5.600 dels ciutadans, i exposa el contingut d’aquestes queixes i les alternatives, les solucions o les recomanacions en relació amb cadascuna. Això és el que no s’ha permés durant l’any 2025, que el Síndic vaja a exposar a les Corts.

És una institució incòmoda?

Sí, la seua pròpia naturalesa, amb aquest Govern i amb tots. Amb els governs municipals i les diputacions. Nosaltres recollim queixes dels ciutadans, no recollim lloances. Necessàriament és una institució incòmoda.

També fan queixes d’ofici, 12 l’últim any.

L’any 2025 és una mica estrany per a nosaltres, perquè vam fer tres queixes d’ofici que després refonem en un informe especial, i això ens va limitar les possibilitats d’obrir queixes d’ofici en altres sectors.

En aquest sentit, el PP els ha acusat, en certa manera, de polititzar la institució, de fer una mena d’oposició. Després que presentara la memòria, el portaveu del PP va fer un comentari sobre la possibilitat de retornar romanents de la institució a la cambra. Això ho interpreten com una amenaça?

No, jo no interprete res com a amenaça. El tractament dels romanents està en la llei del Síndic i, per tant, si volen que hi haja un altre tipus de tractament, que la modifiquen.

Bona part de les queixes tenen a veure amb l’ocupació pública...

Ha tingut a veure molt amb els processos de regularització que hi ha hagut en l’Administració. Nosaltres no entrem en qüestions de legalitat ordinària, sí que entrem en el que és la defensa de drets fonamentals, en el dret fonamental a una bona Administració s’aplica tant als ciutadans com als empleats públics. Enguany el problema ha sigut que molts han vist vulnerats els seus drets a l’hora d’oposicions, concursos, el respecte a les normes fonamentals del dret d’accés a la funció pública mitjançant els principis de publicitat, mèrit i capacitat.

Un dels informes especials tenia a veure amb habitatge públic, són més de 400 queixes d’habitatge... Quines recomanacions s’han fet en aquest sentit?

Són àmplies les recomanacions. Ja fa molts anys que discutim la situació de l’habitatge públic a la Comunitat Valenciana. El primer problema és l’escassetat d’habitatge públic. La Llei de funció social de l’habitatge, que està en vigor des de l’any 2017, ja va establir un mandat que anara ampliant-se el parc d’habitatge públic. No s’ha produït aquesta ampliació.

El segon problema té a veure amb el fet que la llei estableix el dret a l’habitatge com un dret subjectiu, cosa que no passa en altres comunitats autònomes. En la Constitució, l’article 47 reconeix el dret a l’habitatge com un principi rector de la política social i econòmica del Govern, però a la Comunitat Valenciana la llei va un pas més enllà i reconeix el dret a l’habitatge com un dret subjectiu quan un està en determinades circumstàncies de vulnerabilitat. Això vol dir que si jo reunisc els requisits de vulnerabilitat que estableix la llei, si vaig a un jutjat i plantege un plet contra la Generalitat, m’han de donar un habitatge o una solució alternativa.

Com que la Generalitat no té prou habitatges, l’eixida que donava la llei és una ajuda al lloguer de manera que el ciutadà puga tindre un habitatge alternatiu gràcies a aquesta ajuda. En aquest assumpte ens hem trobat amb un problema: després d’una llarga batalla amb el Govern anterior, al final va introduir un procediment per a regular ajudes extraordinàries al lloguer en situacions de vulnerabilitat, que es va aplicar en els anys 2023 i 2024. Això va desaparéixer en els pressupostos del 2025, que són els que estan en vigor. El problema greu en aquests moments és que una persona sol·licita un habitatge, es troba en situació de vulnerabilitat, no li donen un habitatge perquè no n’hi ha, i tampoc hi ha un procediment per a sol·licitar aquesta ajuda al lloguer en situació d’emergència.

La conselleria ens ha reconegut que va ser un error que desapareguera aquest procediment. Va plantejar que en el decret llei de simplificació s’introduiria; no obstant això, es va aprovar el decret i no s’hi ha introduït.

Hi ha molts ciutadans, sobretot en matèria d’habitatge, que acudeixen al Síndic perquè l’Administració ni tan sols respon a les seues demandes. Aquestes peticions s’han incrementat en els anys que han fiscalitzat?

De fet, pràcticament s’han augmentat al 100% en els últims quatre anys les queixes d’habitatge. El problema que detectem aquest any 2026 és que la conselleria no solament no respon a ciutadans, sinó que tampoc ens respon a nosaltres. Des que va començar l’any, de 20 resolucions, la conselleria no ens havia respost en 15.

En serveis socials també hi ha un volum important de queixes. Passa el mateix?

Els ciutadans venen ací quan han sol·licitat, per exemple, la declaració de dependència, o han sol·licitat la rendibilitat i la inclusió o la discapacitat, i han passat dos anys i no han rebut cap paper de resposta. Llavors acudeixen al Síndic. Al Síndic, en aquests casos, sí que se sol contestar per part de la conselleria.

Si prenem com a referència l’any 2019, quan vosté assumeix el càrrec, del volum de queixes i en funció de la seua tipologia, es pot desprendre una deterioració dels serveis públics o obeeix a altres qüestions?

Crec que els serveis socials clarament no funcionen, hi ha un error de disseny. La llei de serveis socials que està en vigor estableix formalment una certa autonomia dels ajuntaments, però en la pràctica els ajuntaments estan permanentment tutelats per la conselleria, controlats en la seua autonomia. Però el control en les administracions públiques suposa burocràcia, fer informes i discutir aquests informes. Això va des del finançament dels serveis socials als ajuntaments, a través dels contractes programes, fins a l’aplicació del dret a la dependència o de la renda valenciana d’inclusió. La burocràcia que genera el sistema de serveis socials que tenim és ingent i això llastra el seu funcionament. De les queixes que rep el Síndic, el 47% aproximadament són de serveis socials.

Resulten també significatives les queixes que tenen a veure amb la falta de transparència dels ajuntaments. Per exemple, en l’Ajuntament de València, on són els regidors de l’oposició els que han d’acudir al Síndic, o entitats socials com les associacions de veïns, que acaben acudint a la institució perquè l’Ajuntament no els facilita una informació.

És una constant de molts ajuntaments de la Comunitat Valenciana, no sols de l’Ajuntament de València, i és una constant que no té a veure amb colors polítics. Al Síndic acudeixen ciutadans a qui no s’ofereix la informació pública a què tenen dret, i també hi acudeixen regidors de tots els partits polítics de l’espectre a qui no es facilita la informació pública a què tenen dret. Per descomptat que passa en l’Ajuntament de València, però també passa en altres ajuntaments de la Comunitat Valenciana.

En aquestes resolucions han esbroncat els ajuntaments sobre el que implica l’opacitat. Per exemple, en una resposta recent sobre emergències, relativa a les actes del Cecopal (el centre de coordinació municipal), deien que si no es publicaven aquests documents els mecanismes de control són molt complicats.

Sense transparència no hi ha democràcia. I com que jo soc convençut que la gestió pública en democràcia funciona molt millor que en dictadura, crec que la transparència és fonamental.

La queixa sobre el Cecopal és molt curiosa, perquè la primera queixa per les actes la va presentar davant el Síndic el Partit Popular quan estava en l’oposició. I li vam donar la raó. I ara, estant el PP en el govern local, ha sigut l’oposició la que ha presentat la mateixa queixa en relació amb les actes, en què hem sostingut la mateixa tesi, lògicament, perquè nosaltres no canviem de criteri en funció de qui governe.

Com afecta aquesta opacitat dels ajuntaments els drets de l’oposició, la fiscalització?

En el fons depén de creure’ o no creure’s la democràcia. La democràcia suposa, en l’estat de dret en concret, pensar que el que està en l’oposició té el mateix dret que tu a conéixer la informació pública i el mateix dret que tu a accedir al govern en les eleccions següents. Si un no es creue això, no es creu la democràcia.

Hi ha una altra qüestió que té a veure amb la transparència i que també ha sigut bastant polèmica en l’Ajuntament de València, que és la negativa del consistori i del regidor responsable de contractació a compartir informació relativa a les empreses amb què treballa en la seua activitat privada. Quina anàlisi fa d’aquesta negativa?

Ací s’ha produït una disparitat de criteris entre el Síndic i l’Ajuntament de València. El Síndic ha entés que, en la mesura en què el regidor s’absté en un procediment de contractació, ha d’informar el que nosaltres entenem com el seu immediat superior administratiu del motiu de l’abstenció, per a això ha de donar el nom de l’empresa a què fa referència. L’Ajuntament no ho va entendre així. Si s’haguera informat, evidentment seria informació pública i l’oposició tindria dret a conéixer-la. L’Ajuntament sosté que no és informació pública i que l’oposició no ha de conéixer-la. Nosaltres vam mantindre el nostre criteri fins al final i no hi ha hagut acord.

També van mantindre una discrepància sobre l’ús del cotxe oficial de l’alcaldessa, reclamat també per l’oposició, que el consistori va rebutjar per raons de seguretat.

Nosaltres vam argumentar que, si es demanaven trajectes que s’havien fet en el passat, evidentment les raons de seguretat no podien ser acollides.

Hauria d’aclarir-se més en la legislació sobre transparència quina informació ha de ser pública? És un problema d’interpretació o és un problema de voluntat?

Jo crec que és bastant clar. Qualsevol que respecte el que són els conceptes fonamentals de la vida democràtica ha d’entendre clarament què és informació pública i què no ho és amb les lleis espanyoles.

Una altra qüestió que va motivar un informe especial arran de queixes de les entitats socials ha sigut el tema dels empadronaments socials, del tracte que es dona a les persones sense llar. Les administracions autonòmica, local i estatal fallen a les persones més vulnerables?

Evidentment, no es fa tot el que s’hauria de fer per traure de la seua situació les persones que estan en situació de vulnerabilitat. A vegades és tan simple com respectar les lleis. En els empadronaments, la norma estableix clarament que al cap de tres mesos d’haver sol·licitat l’empadronament, si no s’ha produït resposta, el silenci és positiu. Per tant, la persona ha de quedar empadronada i ha de rebre una resposta en aquest sentit en el termini de tres mesos. Si després es demostra que la persona no resideix en el municipi, l’Ajuntament ha d’iniciar un procediment de nul·litat d’ofici de l’acord d’empadronament, però la norma és claríssima.

Hem obert queixes en l’Ajuntament de València i en altres ajuntaments també. En l’última que hem obert, el tancament de la qual està en la memòria de l’any 2025 precisament, l’Ajuntament va acceptar les recomanacions del Síndic d’establir uns protocols i de dotar de prou personal i mitjans l’àrea d’empadronament perquè es puga resoldre el tema.

En aquests ja quasi huit anys que està al capdavant de la institució, quin balanç es pot pel que fa al funcionament de l’estat de benestar, de la cobertura d’aquests drets? Evoluciona favorablement? Hi ha problemes estructurals?

Jo crec que no evoluciona favorablement. Tenim un estat de benestar bastant potent, però que necessita unes anàlisis del resultat de les polítiques de benestar que crec que no es fan de la manera rigorosa com s’haurien de fer, i no per falta de dades o per falta d’estudis, sinó per falta moltes vegades de coordinació, col·laboració política entre diverses forces polítiques per a replantejar-se la manera d’abordar algunes situacions de vulnerabilitat.

La falta de resposta de les administracions, tant al ciutadà com al Síndic mateix, alimenten com un cert clima de desafecció o de desconfiança en les institucions?

Si el ciutadà acudeix en demanda d’alguna mena de prestació o de reconeixement o de dret a l’Administració pública i l’Administració no li respon, doncs, evidentment el ciutadà no deu estar content, i no deurà content amb el sistema. I això implica desafecció.

El 2027 venç el seu mandat. Què preveu?

La llei estableix que no és renovable el mandat. Crec que raonablement el mandat hauria d’acabar-se quan toque, que és el desembre d’enguany, i per a això ha de posar-se una majoria suficient de diputats de la cambra. Mentrestant, jo estaré ací al peu del canó i, per descomptat, amb la mateixa tenacitat que el primer dia que hi vaig entrar. Mentre siga Síndic, bé en plenitud de mandat, bé en funcions, actuaré amb la mateixa voluntat i amb la mateixa dedicació.

Crec que les institucions públiques requereixen un mínim de serietat i de rigor. I no deixaré escapçada una institució com el Síndic de Greuges, que a mi em sembla una institució fonamental per a un estat de dret, un estat democràtic com el nostre.

Quin llegat t’agradaria deixar o haver deixat en aquestes dues legislatures?

Ací es deixa un estil de treball, una manera d’afrontar els problemes i després el que vinga darrere establirà el seu, que podrà coincidir amb el que jo haja fet en alguns supòsits i en altres, no.