Un artista que va exposar en l’IVAM reconeix que va regalar quadres a la seua directora imputada

Diuen líders coneguts de la política valenciana que el matrimoni entre Rafael Blasco i Consuelo Císcar era l’autèntic eix del mal. Tots dos havien desenvolupat part de la seua vida política en el Partit Socialista i van canviar la jaqueta i les sigles per les del Partit Popular. Sota aquesta marca, van anar creixent en les institucions valencianes, sou públic rere sou públic, fins a arribar al cim.

Mentre Rafael Blasco s’ajudava a pujar com a màxim responsable de les conselleries, la seua dona, Consuelo Císcar, ho feia en l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM). Mentre el primer saquejava els fons destinats a Cooperació –cosa per la qual ha sigut condemnat a sis anys de presó–, s’investiga si la seua dona va fer el mateix amb els fons públics destinats a la cultura valenciana.

Císcar va ser responsable del museu durant una dècada, entre el 2004 i el 2014 i la relació amb els seus proveïdors no va ser neta del tot. Entre els rogles d’artistes i premsa especialitzada hi havia un rumor constant: per a exposar en l’IVAM, calia fer-ho primerament en les parets de la sala de Císcar. La directora exigia una mena d’impost revolucionari, que després es veia recompensat econòmicament i amb projecció. Fins ara, cap artista havia reconegut en públic haver regalat obres a la família.

El reportatge d’À Punt sobre el clan Blasco, que emet aquest divendres el segon episodi, revela el testimoniatge d’un dels artistes fetitxe de l’IVAM: Antonio de Felipe. El seu representant reconeix els investigadors que els quadres que pengen en la sala d’una de les propietats de la família va ser un regal personal de l’autor.

Antonio de Felipe es considera i promociona com un artista pop “en el sentit més ampli” i les seues serigrafies es venen per 500 euros la unitat en la seua pàgina web. Un conegut artista valencià, especialment per les seues menines eclèctiques i per la introducció d’elements de màrqueting i logotips en obres d’essència més clàssica, admirat per l’expresident Francisco Camps. Tan admirat que durant la seua època en la presidència de la Generalitat part del gremi d’artistes plàstics va criticar durament l’adquisició d’una desena de les seues obres amb un sobrecost de 130.000 euros en l’IVAM. Actualment l’artista està immers en un litigi judicial amb una extreballadora del seu taller, que assegura que més de 200 quadres són seus i no de De Felipe.

El cas IVAM

Císcar està investigada juntament amb uns quants sotdirectors per diversos delictes relacionats amb la gestió del museu valencià; entre ells, si va utilitzar fons públics per a ajudar a pujar la carrera del seu fill, Rablaci; Rafael Blasco Císcar. En les investigacions també es posa el focus sobre si la directora, llavors, va utilitzar l’empresa de transports del centre per a finalitats personals i si va haver-hi delicte en els sobrecostos milionaris que el museu va pagar per unes quantes obres.

Un dels responsables de la investigació és el director actual de l’Agència Antifrau, Joan Llinares. Llinares va ser administrador de l’IVAM i va elaborar un document amb totes les irregularitats que va observar en el museu, que més tard la Fiscalia va transformar en un informe per a investigar el cas. Llinares, juntament amb la Intervenció de la Generalitat, va alçar les estores del centre públic i hi va trobar sobrecostos de fins un 900% en algunes obres, comparant preus de mercat.

Un altre cas cridaner en la gestió de Consuelo Císcar en el museu és el de les escultures de Gerardo Rueda. L’IVAM va comprar com a autèntiques unes quantes escultures de l’autor que es van fer deu anys després d’haver mort i es van pagar 3,4 milions d’euros del centre públic. L’Advocacia de la Generalitat va demanar que s’investigara el fill de l’artista plàstic per aquest cas.

L’escrit de la jutgessa d’Instrucció 21 de València, que investiga el cas, assenyala que tant José Luis Rueda –fill de l’artista– com Consuelo Císcar sabien arran de la signatura del conveni del 2006 que l’IVAM havia de pagar més de mig milió d’euros per la manufactura de les obres per part de la Fundición Eduardo Capa, empresa imposada per Rueda. “L’IVAM compra obra per fer que no existia quan se signen els contractes i que ha de ser manufacturada i fosa per un tercer alié a l’artista”, conclou la magistrada.