Aziz Ullah, refugiat afganés a Espanya: “Ens sentim completament abandonats; els Estats Units i l’OTAN ens han traït”

La presa per part dels talibans de la ciutat de Kabul, capital de l’Afganistan i llar de quasi quatre milions i mig de persones, ha suposat el fermall final a l’espectacular ensulsiada del Govern afganés, que començava a precipitar-se fa a penes deu dies davant l’ofensiva dels integristes. Acaben, per tant, de la pitjor manera possible, dues dècades d’intervenció internacional amb els Estats Units al capdavant, i sorgeixen molts dubtes. De què han servit els milers de milions de dòlars del contribuent americà invertits segons el mateix Joe Biden? Per què han mort les més de 240.000 víctimes del conflicte?

Una altra de les preguntes clau, potser la que més, és què passarà ara amb els afganesos que, fins fa una setmana, vivien sota el paraigua del Govern afganés i la comunitat Internacional. Les imatges dels centenars de persones amuntegades en les pistes d’aterratge de l’aeroport de Kabul, tractant desesperadament de pujar a un avió per escapar del país, donen un exemple del pànic al que vindrà. No obstant això, aquestes persones representen tan sols una fracció de la població, la dels que han pogut permetre’s pagar el bitllet d’avió. Darrere queden milions d’homes i dones abandonats a la seua sort.

Aziz Ullah va arribar a Espanya el 2 de novembre de 2007, després de fugir de l’Afganistan a través de la frontera amb l’Iran. D’ací va creuar a Turquia, després a Grècia, Itàlia, França i finalment va arribar a València, on resideix en l’actualitat. En el seu cas, es va veure obligat a abandonar el país a causa de problemes relacionats amb el fet que els seus germans i oncles formaven part del Govern. Aziz sap què és ser un refugiat i té clar el que suposa l’arribada al poder dels talibans.

“La vida canviarà per a tots, principalment per a les dones i els joves. Les dones perdran els drets que havien aconseguit, els talibans no volen que les dones treballen en públic, volen que es queden a casa i no permetran gens que isquen d’ací. Sabem que els talibans estan començant a buscar les xiquetes que ja han complit dotze anys (edat casadora per a ells) i les vídues, per entregar-les en matrimoni als seus membres i soldats. Tot començarà quan ningú mire”, conta l’afganés.

A través de les seues xarxes i dels recentment capturats estudis de televisió a Kabul, els talibans insisteixen a llançar un missatge de perdó i seguretat cap a aquells que, fins fa hores, eren els seus enemics. Per a Aziz, no obstant això, que els integristes mostren el seu vertader rostre és només qüestió de temps. Explica que els afganesos pensen que ningú els ajudarà, i que els talibans estrenyeran el cércol a poc a poc fins que, una vegada s’asseguren en el poder, “començaran a imposar la seua justícia”.

A penes tres mesos després del començament de la retirada nord-americana de l’Afganistan, el president afganés, Ashraf Ghani, abandonava el país per “evitar un vessament de sang”. Segons el portaveu de l’ambaixada russa a Kabul, Nikita Ishchenko, la comitiva de Ghani estava formada per “quatre cotxes plens de diners i van intentar ficar-ne una altra part en un helicòpter. No tenia prou capacitat i part dels diners es va quedar tirats en la pista”.

“L’exèrcit no va negociar, va ser el president qui es va rendir per ells”, afirma Aziz. “Bàsicament s’ha emportat tot el que ha pogut. Amb tots els diners que ha entrat a l’Afganistan… si aquests diners hagueren entrat en qualsevol altre país, ja no hi hauria pobres. Però a l’Afganistan un 80% de la població viu en la pobresa”, es lamenta. Un dels drames més grans, explica resignat, és que molta gent estava en contra del Govern, perquè hi havia “massa corrupció”. Però que la població vivia “atrapada entre un govern corrupte i els talibans”.

Durant les últimes hores, no obstant això, el cércol s’ha tancat per complet i les opcions es redueixen al fet que “en les pistes els americans et maten, però si ixes fora els talibans disparen perquè tornes dins”. Les notes amb amenaces d’un castic imminent dels fonamentalistes comencen a arribar, al mateix temps que els helicòpters s’envolen.

“Els afganesos ens sentim completament abandonats, els Estats Units i l’OTAN ens han traït. Han passat 20 anys a l’Afganistan i han acabat entregant el poder als talibans. No és que la cosa fins ara estiguera bé, però s’hi podia viure. Ara ens deixen un país destrossat i ens abandonen. Tothom està desolat i desesperat”, es lamenta Aziz.

El temporal s’acosta a Europa

Enmig d’una tempesta per a tractar d’evacuar el personal diplomàtic de l’aeroport de Kabul, els governs europeus posen ja les mires en la més que probable crisi de refugiats en embrió. Turquia, l’Iran i el Pakistan, països que són prop a l’Afganistan, es preparen des de fa dies per fer front a un flux d’immigrants que, des de l’Organització Internacional per a les Migracions, es xifra en més de 30.000 refugiats diaris.

A principis d’aquest mes, malgrat la situació ja dramàtica, els ministres d’Interior d’Àustria, Dinamarca, Alemanya, els Països Baixos, Grècia i Bèlgica enviaven una carta conjunta a la Comissió Europea demanant no aturar la deportació de sol·licitants d’asil afganesos rebutjats, perquè enviaria un “senyal incorrecte”.